Christina Broom

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaChristina Broom
Christina Broom.jpg
modifica
Biografia
Naixement28 desembre 1862 modifica
Londres modifica
Mort5 juny 1939 modifica (76 anys)
Londres modifica
Activitat
OcupacióFotògrafa modifica

Christina Broom, nascuda Livingston (Chelsea, Londres, 28 de desembre de 1862 - Margate, Kent, 5 de juny de 1939) va ser una fotògrafa escocesa, reconeguda com "la primera fotògrafa de premsa del Regne Unit".[1][2]

Història[modifica]

Els seus pares eren escocesos, encara que ella va néixer al número 8 de King's Road, de Londres, la setena de vuit fills. La seva mare era Margaret Fair (1826-1884), i el seu pare Alexander Livingston (1812-1875), un mestre fabricant de botes.[2] Es va casar amb Albert Edward Broom (1864–1912) l'any 1889, amb qui va tenir una filla, Winifred Margaret, nascuda el 7 d'agost de 1890 a la seva casa de l'avinguda Napier, a Fulham.[3][4] El 1896 Albert va resultar ferit en un partit de criquet, i l'os de la seva cama en va sortir malmès i ja no es va guarir,[4] causant necrosi i inhabilitant-lo per a treballar;[5] potser aquest va ser el motiu pel qual el 1903, seguint el fracàs de la ferreteria familiar i altres negocis, van obrir una papereria a Streatham, que també va fracassar.[4]

Tot i així, es va adonar del creixent interès per les postals fetes a partir de fotografies i va veure que seria un bon negoci.[5] Llavors, necessitant una font d'ingressos, Broom va manllevar una càmera de calaix i va aprendre de manera autodidacta els fonaments de la fotografia. Va instal·lar una parada en el Royal Mews al Palau de Buckingham, on venia les postals de les fotografies que havia près. Va mantenir aquesta parada de 1904 a 1930.[1][2]

Quan la família es va traslladar a l'avinguda Burnfoot, Broom va utilitzar el celler de carbó com la seva cambra fosca. L'ajudava la seva filla Winifred, que tenia catorze anys,[5] qui havia deixat l'escola per ajudar la seva mare, mentre que Albert escrivia els peus de foto. Les postals es venien bé, i en una sola nit Broom podia fer 1.000 còpies.[2][5]

Broom va ser designada fotògrafa oficial de la Household Division, càrrec que va ostentar de 1904 a 1939, i va tenir una cambra fosca pròpia a la caserna de Chelsea. També va prendre moltes fotografies d'escenes locals, fins i tot de Palau, així com de la Regata i de les marxes de les suffragettes. No se sap si simpatitzava amb el moviment sufragista, tot i que Broom va veure la importància històrica d'enregistrar els esdeveniments,[6] i va fer fotografies publicitàries del Women's Sunday el 1908, i de la marxa massiva el 23 de juliol de 1910, quan 10.000 dones es van reunir, i el grup irlandès vestits de verd, i el 26 de juliol de 1913, quan dones "peregrines" que haviena caminat de Carlisle a Londres per donar suport a les sufragistes moderades.[6][7] Broom feia fotos de suffragettes en esdeveniments i marxes i altres instantànies més informals durant la seva campanya.[8] També va retratar la processó de l'església de Fulham el 1909 i la desfilada de l'exèrcit als jardins de Fulham Palace el 1910.[9]

Albert va morir el 1912, i Christina i Winifred es van traslladar a Munster Road, a Fulham. Broom va prendre llavors el nom professional de Mrs Albert Broom. Ella i la seva filla van continuar fotografiant edificis notables, i persones en escenes formals i informals,[3] a l'aire lliure, una cosa poc habitual donada la quantitat d'equipament necessària.[10] Després de tants anys carregant el pesat equipament fotogràfic per tot Londres, la salut de Broom es va veure afectada per un greu mal d'esquena que la va confinar en una cadira de rodes,[5] i de vegades Winnie havia d'empènyer-la fins a la caserna per a treballar.[3]

En les dècades del 1920 i 1930 la seva feina va aparèixer en publicacions com el Daily Sketch,[11] The Illustrated London News, The Tatler, The Sphere i Country Life.[2][12] També fotografiava cavalls reials i d'esdeveniments i de vida diària, així com del seu exèrcit.[1][13]

Christina i Winifred van ser retratades a la recepció de l'alcalde a l'ajuntament de Fulham l'any 1934, i a la Regata l'any 1936.[4] L'última fotografia que es va fer de Broom va ser quan estava pescant i relaxant-se a Margate, poc abans de la seva mort.[6]

Mort i llegat[modifica]

Broom va ser enterrada en el vell cementiri de Fulham.[2] Winifred va ser cabdal conservant els negatius de la seva mare, fent que els alberguessin institucions públiques.[3] La Reina Mary, que també era fotògrafa, va dir que eren "per a la posteritat on les persones vagin i vegin les còpies quan tinguin més lleure".[9]

En 36 anys Christina Broom va fer 40.000 imatges en total.[8]

Les col·leccions de les fotografies de Broom es troben al Museu de Londres, la National Portrait Gallery, el Museu Imperial de la Guerra i The Guards Museum, també a Londres; el Museu d'Escòcia, a Edimburg; el Museu Marítim de Greenwich; la Biblioteca d'Estudis Locals de Kensington i Chelsea; l'Arxiu de Hammersmith i Fulham, el National Army Museum, i el Maidstone Art Gallery, a Kent; i el Harry Ransom Center i la col·lecció Gernsheim, a la Universitat de Texas, ambdós a Austin (Texas, EUA).[2]

Part de la seva obra va ser exposada a la National Portrait Gallery el 1994.[3]

El 17 de desembre de 2009 una col·lecció d'unes 2.000 fotografies seves, principalment de temes militars, havia de posar-se a la venda per subhasta a Sotheby's a Londres; s'esperava que la col·lecció arribés als 35.000£ de puja,[1][14] però finalment no es va vendre i va ser adquirida en privat pel Museu de Londres.[15][12] El juny de 2015 el museu va inaugurar una exposició de les seves fotografies titulada Soldiers and Suffragettes.[16][12] Els comentaristes van remarcar la qualitat de les imatges[3] impreses a partir de les plaques originals, com a testament de Christina Broom, una atrevida fotògrafa autodidacta amb bon ull per a les imatges.[4]

La Universitat de Birmingham va referenciar l'obra de Broom en una retrospectiva del 2017 sobre Käthe Buchler, una fotògrafa alemanya que retratava la vida a casa durant la Primera Guerra Mundial.[17]

Galeria de fotos[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Andrew Levy «Images of Great War's lost generation preparing to head off to the Western Front - captured by the UK's first female Press photographer». , 17-12-2009 [Consulta: 16 desembre 2009].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Neale, Shirley. «Broom (née Livingston), Christina (known as Mrs Albert Broom) (1862–1939), photographer». A: Oxford Dictionary of National Biography, 2004. DOI 10.1093/ref:odnb/54345. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Anna Sparham. Soldiers and Suffragettes: The Photography of Christina Broom. Philip Wilson Publishers, 2015, p. 228, 229. ISBN 978-1781300381. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Libraries, LBHF. «Christina Broom: the first female press photographer» (en anglès). LBHF Libraries, 07-08-2015. [Consulta: 22 novembre 2019].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Davies, Lucy «Christina Broom: shooting suffragettes» (en anglès). The Telegraph, 12-06-2015 [Consulta: 31 desembre 2019].
  6. 6,0 6,1 6,2 «A Look at the Suffrage Movement With the UK's First Female Photojournalist» (en anglès). Hyperallergic, 14-07-2015. [Consulta: 22 novembre 2019].
  7. Atkinson, Diane. Rise up, women! : the remarkable lives of the suffragettes. Londres: Bloomsbury, 2018, p. 257,431. ISBN 9781408844045. OCLC 1016848621. 
  8. 8,0 8,1 «Meet the photo pioneer finally getting the exposure she deserves» (en anglès). The Independent, 06-06-2015. [Consulta: 22 novembre 2019].
  9. 9,0 9,1 «Christina Bloom» (en anglès). The Fulham and Hammersmith Historical Society. [Consulta: 22 novembre 2019].
  10. Broom, Christina, 1862-1939.; Atkinson, Diane,, Nishen (Firm). Mrs Broom's suffragette photographs : photographs by Christina Bloom, 1908 to 1913 (en anglès), 31/12/1988. ISBN 1-85378-110-X. OCLC 20723454. 
  11. «Aesthetica Magazine - Soldiers and Suffragettes: the Photography of Christina Broom, Museum of London Docklands, London» (en anglès). Aesthetica Magazine. [Consulta: 22 novembre 2019].
  12. 12,0 12,1 12,2 Brown, Mark «Museum honours Christina Broom – pioneer of news photography» (en anglès). The Guardian, 10-12-2014 [Consulta: 31 desembre 2019].
  13. «Broom, Christina (1863–1939)» (en anglès). Encyclopedia. [Consulta: 31 desembre 2019].
  14. Broom, Christina. EXTENSIVE ARCHIVE OF PHOTOGRAPHS AND RELATED PAPERS a Sotherby's (anglès)
  15. Exhibition: Christina Broom - Britain's first female press photographer, a British photographic history, 1/4/2014 (anglès)
  16. «What's on - events & exhibitions | Museum of London Docklands» (en anglès). Museum of London.
  17. «'Beyond the Battlefields' at University of Birmingham and Birmingham Museum and Art Gallery – Midlands Art Papers» (en anglès). blog.bham.ac.uk. [Consulta: 22 novembre 2019].

Bibliografia[modifica]

  • Atkinson, D., Mrs Broom's Suffragette Photographs (1990)
  • Inselmann, A. (ed.), A Second Look (1993)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Christina Broom