Christine

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de pel·lículaChristine
ChristinePoster.jpg
poster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció John Carpenter
Protagonistes
Producció
  • Richard Kobritz
  • Larry J. Franco
Disseny de producció Daniel A. Lomino
Guió Bill Phillips, basat en Christine de Stephen King
Música
Fotografia Donald M. Morgan
Muntatge Marion Rothman
Productora Columbia Pictures
Distribuïdora Columbia Pictures
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1983
Durada 110 minuts
Idioma original Anglès
Lloc de rodatge Los Angeles
Color color
Pressupost 10 milions[1]
Ingressos 21 milions[2]
Temàtica
Basat en Christine
Gènere cinema de terror, pel·lícula de misteri, thriller, adaptació cinematogràfica i mysticism
Tema principal automòbil i Plymouth Fury
Lloc de la narració Califòrnia
Més informació
IMDb Fitxa 6.6/10 stars
FilmAffinity Fitxa 6.6/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Christine és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John Carpenter i estrenada l'any 1983. Adaptació de la novel·la homònima de Stephen King publicada el mateix any, la pel·lícula conta la història d'un automòbil sobrenatural i maligne que agafa poc a poc el control del adolescent que l'ha comprat i que mata els que proven de separar-los. Ha estat doblada al català.[3]

Argument[modifica]

Arnie Cunningham (Keith Gordon), un adolescent tímid, descontent i acomplexat, és el cap de turc dels seus camarades de classe, que el consideren un perdedor. Un dia, cau sota l'encant, passejant-se amb el seu millor amic Dennis, d'un Plymouth Fury de 1958, vermell tardor, en molt mal estat, batejat Christine. Contra el parer del seu amic Dennis Guilder (John Stockwell), Arnie compra el cotxe i el repara en un garatge. Comença llavors a canviar de personalitat, esdevenint més segur d'ell mateix, anant fins i tot a convidar la més maca noia de l'institut, Leigh (Alexandra Paul). Christine reacciona de manera negativa a la presència de la seva petita amiga, i reacciona encara més violentament a la seva destrucció per alumnes de la classe de Arnie. Es reconstrueix ell mateix, i va a la caça dels vàndals que mata, un a un, a continuació s'enfronta al únic rival, Leigh.[4]

Repartiment[modifica]

  • Keith Gordon: Arnold "Arnie" Cunningham
  • John Stockwell: Dennis Guilder
  • Alexandra Paul: Leigh Cabot
  • Robert Prosky: Will Darnell
  • Harry Dean Stanton: Rudolph Junkins
  • Christine Belford: Regina Cunningham
  • Roberts Blossom: George LeBay
  • William Ostrander: Clarence "Buddy" Repperton
  • Malcolm Danare Éric Baugin): Peter "Moochie" Welch
  • David Spielberg: el Sr. Casey
  • Steven Tash: Richard "Richie" Trelawney
  • Stuart Charno: Donald "Don" Vandenberg
  • Robert Darnell: Michael Cunningham
  • Kelly Preston: Roseanne
  • Richard Collier: Pepper Boyd
  • Marc Poppel: Chuck
  • John Madden: ell mateix
  • Christine: Plymouth Fury 1958
  • Art Evans: Home negre mort per Christine al començament de la pel·lícula en la fàbrica

Producció[modifica]

Repartiment dels papers[modifica]

Columbia Pictures desitja en un primer moment estrelles ascendents pels papers principals, com Brooke Shields o Scott Baio però Richard Kobritz i John Carpenter insisteixen en no triar més que desconeguts.

Kevin Bacon és considerat pel paper de Arnie abans que no escollís rodar Footloose de Herbert Ross. La tria porta finalment a Keith Gordon. Alternant a l'època la seva carrera al cinema i al teatre, Gordon agafa aquesta ocasió per interpretar un tipus de paper molt diferent de com és en realitat.

John Stockwell, sortint tot just de la Facultat, és escollit pel paper de Dennis.

Rodatge[modifica]

El rodatge comença l'abril de 1983. La producció només troba 25 exemplars del Plymouth Fury 1958, la majoria són renovats per l'equip.

El garatge de Darnell és de fet una antiga fàbrica de l'època de la Segona Guerra mundial situada a Irwindale. Només la meitat de l'interior és utilitzada com decoració per les escenes del garatge mentre que l'altre és utilitzada per eventuals reparacions de certs models del Plymouth.

Quan Arnie rebutja Leigh després d'haver-hi descobert Christine destruït, Keith Gordon pica Alexandra Paul per sorpresa, causant un real sobresalt en l'actriu.

Música[modifica]

John Carpenter compon la banda original de la seva pel·lícula, amb l'ajuda de Alan Howarth, amb el qual va col·laborar a New York 1997 La música d'introducció de la pel·lícula és Bad to the Bone de George Thorogood, represa en unes altres pel·lícules, com en Terminator 2: El Judici últim.

Títols presents en la pel·lícula[5]

Nominacions[modifica]

  • Saturn Awards 1984: nominació al premi a la millor pel·lícula de torror[6]
  • El mateix any, nominació al Gran Premi del Festival internacional de Cinema fantàstic d'Avoriaz

Rebuda[modifica]

La pel·lícula té un cert èxit comercial, informant aproximadament 21 milions de dòlars al box-office a Amèrica del Nord[7] per un pressupost de 10 milions.

Té une rebuda de la crítica més aviat favorable, amb un 68% de crítiques positives, una nota mitjana de 5,8/10 i, sobre la base de 22 crítics en el lloc Rotten Tomatoes.[8]

Referències[modifica]

  1. Muir, John Kenneth. The Films of John Carpenter. McFarland & Company, 2005, p. 30. ISBN 9780786422692. 
  2. «Overall Box Office». Box Office Mojo. [Consulta: 22 octubre 2010].
  3. esadir.cat. Christine (en català). esadir.cat. 
  4. «Christine». The New York Times.
  5. «Christine».
  6. Christine a Internet Movie Database (anglès) Premis per Christine a Internet Movie Database
  7. «Christine».
  8. «Christine».

Enllaços externs[modifica]