Christopher Daniel Person

Christopher Daniel Person

Christopher Daniel Person a la Comissió d'Afers Institucionals el 20 de març de 2025. (2025, Palau del Parlament de Catalunya)
Biografia
Naixement	1992 (32/33 anys) Metz, França
Director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà
18 octubre 2024 – 15 abril 2025 ← Alfons Quera i Carré – Albert Piñeira i Brosel →
Dades personals
Ideologia	Jacobinisme, Nacionalisme francès
Formació	La Sorbona - màster Universitat Jean Moulin-Lió III - grau universitari Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat
Ocupació	polític
Salari	95.023,96 €

Christopher Daniel Person (Metz, França, 1992) és un polític francès, lingüista i especialista en anàlisi de dades i màrqueting digital. Exercí de director general de la Casa de la Generalitat a Perpinyà des del 8 d'octubre de 2024 fins al 15 d'abril de 2025.

Trajectòria

Posseeix estudis superiors, entre ells, un màster en sociolingüística per la universitat de La Sorbona i un grau en llengües estrangeres aplicades per la Universitat Jean-Moulin Lyon III. També va realitzar un Erasmus+ en Ciències Polítiques, Administració Pública i Economia a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva trajectòria professional inclou experiència com a lingüista computacional en recerca i desenvolupament en intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic a Apple (Irlanda) i com a gerent d'operacions a ERTL-YANG. Ha desenvolupat la seva carrera com a cap de màrqueting de continguts a empreses com Carigami i Floyt (ProSieben) des de juny de 2021.

Paral·lelament, ha estat responsable de la gestió de campanyes de màrqueting polític al Partit Socialista de Catalunya de Cervera (Segarra), on va residir dos dels quatre anys que fins la seva entrada al Govern de la Generalitat havia passat a Catalunya. L'octubre del 2024, va ser nomenat director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, posició en què va succeir l'historiador Alfons Quera.

Nomenament com a Director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà

La biografia que va acreditar el govern no concretava cap relació personal ni laboral ni acadèmica amb Catalunya Nord. La consellera i portaveu de la Generalitat Sílvia Paneque va justificar el nomenament perquè “és una persona d’origen francès, però que, a més a més, parla fins a nou llengües diferents i coneix geogràficament la zona on ha de desenvolupar la seva tasca”.

Segons la Generalitat, aquesta tasca és, en primer lloc, de promoure activitats “de comunicació, d’intercanvi cultural, de cooperació i de suport per al foment de la llengua i la cultura catalanes al Departament dels Pirineus Orientals”, però també de fer “accions de suport a la difusió de la realitat del territori transfronterer”.

En la seva arribada a la Casa de la Generalitat a Perpinyà, davant una audiència catalanoparlant, va expressar un discurs en francès.

Controvèrsia

El 28 d'octubre del 2024, deu dies després del seu nomenament, va cancel·lar unilateralment l’acte de lliurament del premi Veu Lliure, creat el 2010, que s’atorga a escriptors perseguits o empresonats per defensar la llibertat d’expressió. Aquest era el cas de l’escriptora turca Pinar Selek, perseguida pel règim dictatorial d’Erdogan. Tot l’acte ja estava organitzat, fins i tot les invitacions s’havien tramès, i Christopher Person va ordenar-ne la cancel·lació, cosa que va indignar el PEN Català. L’acte, finalment, el va acollir la seu d’Òmnium Catalunya Nord.

El 23 de desembre de 2024, amb motiu de les festes de Nadal, la Casa de la Generalitat a Perpinyà envià la tradicional felicitació només en francès per primera vegada, segons denuncià la periodista Júlia Taurinyà. El text breu escrit en francès incloïa tres faltes d’ortografia, fet que també va despertar indignació a les xarxes socials. Un cop feta pública la notícia, al cap de més de sis hores, el delegat va rectificar arran de les queixes a les xarxes i envià una segona felicitació íntegrament en català: "Us desitgem bon Nadal i un bon any 2025".

El 7 de març de 2025, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va visitar Perpinyà i la Casa de la Generalitat, on va ser rebut per Person. Segons la comunicació oficial emesa pel Departament de la Presidència —del qual depèn la Casa de la Generalitat i on el president es va reunir a porta tancada amb el director—, a l’agenda del president figurava la següent anotació: "Aquest divendres 7 de març visitarà Perpinyà, Argelers i Colliure (França). L’agenda inclou trobades amb entitats i institucions d’aquesta demarcació del sud de França amb vincles històrics amb Catalunya". Una manera de referir-se a aquest territori que evita una referència a la seva catalanitat i utilitzant la forma francesa "Colliure", en comptes de la catalana i pròpia de la toponímia històrica Cotlliure. En la seva visita, el President socialista va evitar anomenar el territori amb els termes com "Catalunya Nord" o "País català" i, fins i tot la del Rosselló, amb les quals després es creà polèmica amb Person.

Person no va assistir a la 1a Trobada de mitjans de proximitat d’Occitània i en català, enviant només un vídeo de benvinguda.

El 7 i 8 de març de 2025, es celebrà a Narbona la 1a Trobada de mitjans de proximitat d’Occitània i en català on es van aplegar més de 150 representants de diversos mitjans de comunicació de Catalunya, València, Balears i Catalunya Nord. En la segona jornada en què Person havia de ser-hi per inaugurar les conferències i debats organitzats pel dia, aquest va decidir absentar-se. En el seu lloc, es va emetre un vídeo institucional donant la benvinguda als presents, però sense justificar en cap cas la seva absència a l'acte on sí que hi van ser presents altres membres del govern local de Narbona.

Aquesta actitud estava en sintonia amb altres actuacions de Person, el qual era acusat de rebre molt poca gent del territori i, per contra, establir relacions preferentment amb altres polítics socialistes del Departament dels Pirineus Orientals, on a 200 dels seus 226 a l'entrada s'hi troba el cartell "País Català", terme més freqüent en aquest territori que el de "Catalunya Nord".

El 20 de març de 2025, es va succeir la seva compareixença davant la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament de Catalunya, on va començar la seva intervenció al Parlament recitant tots els llocs del món on ha viscut i anunciant des d'un suposat cosmopolitisme que "per sobre de tot em sento europeu" i dient que “ara treballo a Perpinyà”, com un nou destí de feina.

Va declinar d'emprar el terme «Catalunya Nord» per a referir-se al territori on exerceix com a director de la Casa de la Generalitat, al·legant «neutralitat institucional» i argumentant que l'Estat francès no reconeix aquesta denominació. En comptes d'això, va optar per la denominació «Pirineus Orientals», emprada a la regió administrativa d'Occitània per a designar el departament en qüestió, i va aclarir que no emprava «Rosselló» perquè tampoc no és una denominació oficial segons l'Estat francès. Afegí que els noms que ell respecta són «Pirineus Orientals» i «Occitània», que són noms clarament rebutjats per la població del país, fins al punt que el primer és subjecte a un possible referèndum per a canviar-lo.

Segons Person “cal respectar la denominació oficial” imposada per l’Estat francès. Una assimilació cultural que des de fa segles han desplegat els respectius governs de París sobre la terra catalana, amb efecte similar a que el País Valencià sigui conegut com el Levante español, tal com va instaurar Franco. La defensa de la neutralitat institucional és una fal·làcia, perquè les institucions no són pas neutrals, cada una defensa els seus interessos i amb totes les forces i instruments de què disposa.

Amb aquestes declaracions, Person reconeix la primacia de la realitat administrativa imposada pel Tractat dels Pirineus el 1659 per sobre de la cultural catalana, que la Casa de la Generalitat a Perpinyà té a la seva missió representar. És aquest un dels motius pels quals aquesta direcció general és al Departament de la Presidència i no pas al Departament d'Exteriors, ja que neix de la concepció que Perpinyà és part integral de Catalunya, i no un territori estranger.

Person també declarà durant la seva intervenció al Parlament que el català a la Catalunya del Nord "S’ha perdut, no es parla" i que el seu ús continua sent "extremadament minoritari", el que va suposar que des de l'oposició se'l titllés de catastrofista. El geògraf i cronista de Ràdio Arrels, Joan Becat, per la seva banda, manifestà que les paraules de Person han “provocat aquesta reacció perquè negar que es parli el català a la Catalunya Nord vol dir que no trepitja el territori, que ni tan sols ha anat a un partit de la USAP o dels Dragons Catalans”.

Per últim, Person va explicar que la nova línia política de la Casa de la Generalitat faria deixar d'apostar per la "alta cultura" per enfocar-se a la realitat del segon departament més pobre de França "per evitar que siguin sempre les mateixes persones i sempre catalanoparlants" deslligant la possibilitat que les classes populars poguessin pertànyer a l'àmbit cultural català. Aquestes afirmacions contrasten amb la realitat social de Perpinyà, on el barri que conserva més viva la llengua catalana és el barri de Sant Jaume, justament el de menor nivell socioeconìmic de la comuna i de tot l'Estat Francès, i poblat majoritàriament per persones d'ètnia gitana, habitualment marginades per la societat i les instàncies oficials.

Alguns mitjans de comunicació van recollir el malestar amb la figura de Person de col·lectius com Unitat Catalana, que va comparar la seva actuació amb la de l'alcalde de Perpinyà, Louis Aliot, de Reagrupament Nacional, i els seus intents de descatalanitzar la història de Perpinyà, així com les declaracions crítiques de Maria Costa, batllessa del municipi nord-català de Banys d'Arles i Palaldà. També Jordi Vera, president de Sí al País Català manifestà “Que el Govern de la Generalitat no ens reconegui és l’insult suprem”, per resumir el sentiment que ha provocat les paraules del director de la Casa de Perpinyà. Brice Lafontaine, extinent d’alcalde i regidor catalanista de Perpinyà fins a l’any 2020, opinà que aquesta situació afectava les relacions entre el nord i el sud: “Quan tot el moviment catalanista i altres dirigents de la Catalunya Nord demanen un aclariment al president de la Generalitat, hi ha un problema sobre les relacions de confiança”, avisant que s'estaven trencant. El tinent d'alcalde d'Elna, Pere Manzanares, històric dirigent catalanista i impulsor de Ràdio Arrels i de la Bressola, assegurà que "Tots els directors de la Casa de Perpinyà han emprat la denominació Catalunya del Nord, i molts polítics francesos també".

Arran de la polèmica, el 23 de març, tots els antics directors de l'entitat van denunciar les declaracions de Person, i en van demanar la destitució en una carta que va fer pública Vilaweb. La vigília, els partits polítics Junts, ERC i CUP també havien demanat al conseller de la presidència Albert Dalmau que fos desposseït del càrrec.

L’11 d’abril de 2025, un segon manifest va instar el president de la Generalitat a cessar Christopher Daniel Person. Una trentena d’entitats i representants del sector cultural de la Catalunya del Nord hi expressaven el seu desacord amb la seva continuïtat com a responsable de la Casa de la Generalitat a Perpinyà. Entre altres motius, denunciaven que no era adequat per al càrrec i assenyalaven, com a exemple, que no havia organitzat ni convocat cap acte per commemorar la Diada de Sant Jordi, el 23 d’abril d’aquell mateix any.

Cessament

El Govern de la Generalitat de Catalunya acabà destituint Daniel Person el 15 d'abril de 2025, sis mesos després d'accedir al càrrec.

En l'anunci remarcà la feina que havia fet per incrementar els recursos de La Bressola, que havia rebut un increment de la subvenció per fer front a una situació econòmica complicada. Aquesta afirmació contrasta amb les funcions i gestió de projectes habituals de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, la qual majoritàriament està enfocada a aconseguir finançament comunitari per a projectes transfronterers, quan el finançament anunciat era de fons propis de la Generalitat de Catalunya.

Fou el President de la Generalitat qui, en solitari durant la seva visita institucional a la Casa de la Generalitat el mes anterior, va anunciar un augment de l'aportació de fons públics a aquesta entitat dels 650.000€ de l'any 2024 fins a una xifra propera als 800.000€. La implicació de Person en aquesta gestió no va ser comunicada, tot i això, el president de l’associació La Bressola, Guillem Nivet, va agrair al govern de la Generalitat el seu suport econòmic. En declaracions als mitjans des de La Bressola, Nivet celebrà “el suport dels companys del sud” destacant la “unitat” en “la defensa del català arreus dels Països Catalans”. Aquest anunci va ser posterior a una sèrie d'accions reivindicatives i campanya pública de suport a la Bressola que va incloure un debat i peticions al Govern des del Parlament de Catalunya.

La portaveu del govern Sílvia Paneque anuncià que el nou director de la Casa de Perpinyà seria l'antic batlle de Puigcerdà Albert Piñeira, el qual fou triat per "criteris de currículum" i tenint en compte la seva àmplia experiència en cooperació transfronterera, com per exemple amb la creació de l’Hospital de Cerdanya. La consellera i portaveu de la Generalitat de Catalunya també declarà que el govern català no tenia cap problema amb la definició de "Catalunya Nord", ja que consideraven que era un terme d’ús corrent a les comarques del territori. El nomenament de Piñeira es feu efectiu el 15 d'abril mateix i es faria efectiu en els següents dies.

Els partits polítics catalanistes van celebrar que el Govern cessés Person. La portaveu de Junts per Catalunya al Parlament, Mònica Sales, ha assegurat que és un “personatge nefast que ha mostrat una absoluta manca de coneixement i de respecte a la Catalunya del Nord”, al que afegi: “És una persona que ha estat destituïda quan, en realitat, no hauria ni d’haver estat nomenada”. Per la seva banda, la portaveu d’ERC al Parlament, Ester Capella, ha constatat el “cúmul de despropòsits” i la “ineptitud manifesta” del director. La CUP, que també n’havia reclamat el cessament, va celebrar la decisió, tot i que lamentà que l’executiu “massa ha trigat a fer-lo plegar”. En declaracions a l’ACN, el diputat Dani Cornellà va dir al Govern “prengui nota que no pot anar posant persones a dit persones que estan en contra del mateix territori i que defensen interessos que no són els del país i les institucions”.

A l’altra banda, el portaveu del PP, Juan Fernández, ho ha considerat “el millor exemple del que hem denunciat des de fa mesos”, que “Puigdemont no governa però mana més que mai”. Aquest mateix partit, durant la polèmica compareixença al Parlament de Person, va demanar el tancament de la Casa de la Generalitat per estar en desacord en la concepció nacional catalana del Departament dels Pirineus Orientals i de la seva tasca de lligam i foment cultural entre banda i banda de la frontera, unes activitats que també va reprovar el portaveu del partit ultra espanyol VOX.

En una carta al president de la Generalitat, Salvador Illa, les mateixes entitats que enviaren la darrera petició de cessament expressaren el mateix dia de la substitució la seva satisfacció per la decisió: “Aquesta mesura, que considerem necessària i encertada, suposa un pas important cap a una gestió més rigorosa, responsable i alineada amb els valors i les necessitats de Catalunya, en la seua globalitat, sud i nord”, diuen a la carta. “Confiem que la persona designada per ocupar aquest càrrec actuarà amb el rigor i el compromís que la responsabilitat exigeix, i que les seves accions estaran sempre guiades pel bé comú i l’interès d’una Catalunya sencera i de tots els catalans. Reiterem el nostre agraïment, i restem a disposició per col·laborar, des del nostre àmbit, en tot allò que contribueixi a una Catalunya més justa, transparent i cohesionada.”

Vida personal

És marit del paer en cap de Cervera, Jan Pomés, del PSC.