Christus, der ist mein Leben, BWV 95

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióChristus, der ist mein Leben, BWV 95
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Tonalitat Sol major
Compositor Johann Sebastian Bach
Llibretista anònim
Llengua original alemany
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 95
Estrena
Data 12 setembre 1723
Més informació
Allmusic mc0002356309
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Christus, der ist mein Leben, BWV 95 (Crist és la meva vida),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al setzè diumenge després de la Trinitat, estrenada a Leipzig el 12 de setembre de 1723.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

L'autor, anònim, empra quatre himnes diferents de la tradició luterana; el primer número comença amb la primera estrofa de l'himne que dóna títol a la cantata i acaba amb la primera estrofa del càntic de Simeó Nunc dimitis traduït per Luter. El tercer número fa ús de l'estrofa inicial de Valet will ich dir geben de Valerius Herberger (1613) i en el coral final es recull la quarta estrofa de Wenn mein Stündlein vorhanden ist de Nikolaus Herman (1560). La cantata té l'aspiració a la mort i el menyspreu pel món com a tema central, d'acord amb l'evangeli del dia Lluc (7, 11-17), que explica l'episodi de la resurrecció del fill de la vídua de Nain quan el portaven al sepulcre. L'obra fou estrenada quan Bach portava només uns mesos a Leipzig, i aborda nous problemes compositius amb unes solucions innovadores com la inclusió de dos corals separats per un recitatiu en el número inicial; en total la cantata conté quatre corals, tots ells parlen del pas de la vida terrenal a la celestial, que aporta pau i consol. Per a aquest diumenge es conserven tres altres cantates, la BWV 8, la BWV27 i la BWV 161.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Obra escrita per a soprano, tenor, baix i cor; trompa, dos oboès, dos oboès d'amor, corda i baix continu. Consta de set números.

  1. Cor: Christus, der ist mein Leben (Crist és la meva vida)
  2. Recitatiu (soprano): Nun, falsche Welt! (Ara, món enganyós!)
  3. Coral (soprano): Valet will ich dir geben (De tu m'acomiado)
  4. Recitatiu (tenor): Ach könnte mir doch bald so wohl geschehn (Va, que vegi de seguida, el moment esperat)
  5. Ària (tenor): Ach, schlage doch bald, selge Stunde (Ah, que repiqui ja, hora venturosa)
  6. Recitatiu (baix): Denn ich weiß dies (Doncs jo em sé)
  7. Coral: Weil du vom Tod erstanden bist (Com que tu de la mort t’has desfet)

El número inicial, un dels grans cors de Bach, consta de tres parts, comença el cor cantant la primera estrofa de l'himne citat, seguit pel soprano que destaca la paraula sterben (mort) amb una dissonància, a continuació, a la part central, el tenor interpreta un recitatiu que oscil·la entre un estil secco i un d’arioso; a la tercera i última part, reapareix el cor amb Mit Fried und Frreud ich fahr dahin (Amb pau i joia me'n vaig d'aquí), versió de Luter del Nunc dimitis. El segon i tercer números corresponen al soprano que canta el menyspreu a la vida terrenal i l'acomiadament del món; conjuga el recitatiu secco amb el coral indicat, recolzat en el continu i els dos oboès d'amor a l'uníson desenvolupen una melodia en ostinato. Un breu recitatiu de tenor prepara l'ària, també de tenor, que al·ludeix a l'angoixa prèvia a la mort; els oboès d'amor sostenen melòdicament la peça mentre que el pizzicato de les cordes recorda el toc de morts de les campanes. Després d'un recitatiu conclusiu a càrrec del baix, la quarta estrofa del coral abans indicat clou la cantata. Té una durada aproximada d'uns vint minuts.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]