Chvaleticeïta
 Chvaleticeïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Mn(SO₄)(H₂O)₆ |
| Epònim | Chvaletice i lloc de descobriment |
| Nom IUPAC | sulfat de manganès(II)—aigua (1/6) |
| Localitat tipus | Chvaletice, Regió de Pardubice, Bohèmia, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CB.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.25 |
| Dana | 29.6.8.6 |
| Heys | 25.9.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,05Å; b = 7,24Å; c = 24,31Å; β = 98° |
| Duresa (Mohs) | 1,5 |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Índex de refracció | nα = 1,457 nγ = 1,506 |
| Birefringència | δ = 0,049 |
| Dispersió òptica | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1984-059 |
| Any d'aprovació | 1986 |
| Símbol | Cva |
| Referències | [1] |
La chvaleticeïta és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de l'hexahidrita. Rep el seu nom de la localitat de Chvaletice, a la República Txeca, on va ser descoberta.
Característiques
[modifica]La chvaleticeïta és un sulfat de fórmula química Mn(SO₄)(H₂O)₆.[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic, i acostuma a trobar-se en forma d'agregats de gra fi. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la chvaleticeïta pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, sideròtil, bianchita, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.
Formació i jaciments
[modifica]Pot formar-se degut a la deshidratació de la mal·lardita amb contingut de magnesi. Va ser descoberta a la localitat de Chvaletice, a la Regió de Pardubice, República Txeca, a on sol trobar-se associada a altres minerals com la melanterita, la mal·lardita i l'epsomita. També ha estat descrita a la mina Pomorzany, a la localitat d'Olkusz, al Voivodat de Petita Polònia (Polònia). Es tracta dels dos únics indrets on ha estat trobada aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]
- ↑ «Chvaleticeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 juliol 2017].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 7 juliol 2025].