Ciència actuarial
La ciència actuarial és la disciplina que aplica mètodes matemàtics i estadístics per avaluar el risc en assegurances, pensions, finances, inversió econòmica, psicologia, medicina i altres indústries i professions. Els actuaris son els professionals formats en aquesta disciplina que, en molts països, requereix la superació de rigorosos exàmens professionals centrats en les matemàtiques, l'estadística i la teoria de la probabilitat. En concret, l'actuari és el responsable de calcular els imports monetaris que seran necessaris en el futur per a fer front a les eventuals pèrdues que es produiran.[1] Per a fer-ho consistentment, no ha de considerar solament la quantia de la indemnització a pagar en cas de sinistre, sinó també la probabilitat que succeeixi.[2] Aquesta disciplina ha experimentat canvis molt considerables a partir de la dècada de 1980 per la introducció dels computadors d'alta velocitat i dels models estocàstics.[3] La complexa metodologia de treball de la disciplina l'ha convertit en una feina capdavantera altament especialitzada,[4]
Tot i que es poden trobar traces de tècniques d'avaluació d'operacions financeres ja durant l'Imperi Romà, l'origen de la ciència actuarial va estar en el segle XVII, quan les transaccions comercials van començar a créixer de forma important, involucrant interessos diversos i assegurances marítimes.[5] Cap a finals d'aquest segle es van començar a establir les tres eines més importants per aquesta disciplina: l'interès compost, la teoria de la probabilitat i, sobre tot, les taules de mortalitat, que requerien un gran volum d'informació que no era a l'abast anteriorment.[6] De fet, no va ser fins al segle XIX que es va poder començar a utilitzar taules de mortalitat plenament fiables.[7] En els últims anys, la sofisticació dels seus càlculs ha avançat de tal forma que comencen a existir arguments per a la seva aplicació a la justícia.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Agudelo Torres, Franco Arbeláez i Franco Ceballos, 2019, p. 7.
- ↑ Ayuso et al., 2006, p. 7.
- ↑ Villalón, Rodríguez-Ruz i Seijas, 2017, p. 1-19.
- ↑ Pemberton, 1999, p. 115 i ss.
- ↑ Haberman i Sibbett, 2016, p. xix.
- ↑ Haberman, 1996, p. 5-6.
- ↑ Debón i Montes, 2007, p. 46.
- ↑ Heras Martínez, 2022, p. 6 i ss.
Bibliografia
[modifica]- Agudelo Torres, Gabriel Alberto; Franco Arbeláez, Luís Ceferino; Franco Ceballos, Luís Eduardo. Cálculo actuarial: Introducción a la actuaría de vida (en castellà). ITM, 2019. ISBN 978-958-8743-79-0.
- Ayuso, M.; Corrales, H.; Guillén, M.; Pérez-Marin, A.M.; Rojo, J.L.. Estadística actuarial vida (en castellà). Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, 2006. ISBN 84-475-3130-9.
- Debón, Ana M.; Montes, Francisco «Mètodes estadístics per a les assegurances de vida». Butlletí de la Societat Catalana de Matemàtiques, Vol. 22, Num. 1, 2007, pàg. 45-73. ISSN: 0214-316X.
- Haberman, Steven. Landmarks in the history of actuarial science (up to 1919) (en anglès). City University London, 1996. ISBN 1-874-770-85-9.
- Haberman, Steven; Sibbett, Trevor A. (eds.). The History of Actuarial Science (en anglès). Routledge, 2016. ISBN 978-1-138-64713-8.
- Heras Martínez, José Antonio «Tres ensayos sobre la justicia actuarial» (en castellà). UNED, Tesis doctorales, 2022.
- Palacios, Hugo E. Introducción Al Cálculo Actuarial (en castellà). Mapfre Editorial, 1996. ISBN 978-84-710-0905-0.
- Pemberton, J.M. «The Methodology of Actuarial Science» (en anglès). British Actuarial Journal, Vol. 5, Num. 1, 1999, pàg. 115-195. DOI: 10.1017/S1357321700000416. ISSN: 1357-3217.
- Villalón, Julio G.; Rodríguez-Ruz, Julián; Seijas, J. Antonio «Sobre la aplicacion del "Cálculo Estocastico" en las Matematicas Economico-Financiero-Actuariales» (en castellà). Anales de ASEPUMA, Num. 25, 2017, pàg. 1-19. ISSN: 2171-892X.
Enllaços externs
[modifica]- Weisstein, Eric W. «Actuarial Science» (en anglès). MathWorld--A Wolfram Web Resource, 2025. [Consulta: 20 octubre 2025].