Cianotriquita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralCianotriquita
Cyanotrichite-278444.jpg
Agulles de cianotriquita en matriu de la mina Grand Canyon, al Grand Canyon National Park (mides: 3.8 x 3.7 x 1.2 cm)
Fórmula química Cu4Al2[(OH)12| SO4]·2H2O
Classificació
Categoria sulfats
Nickel-Strunz 10a ed. 07.DE.10
Nickel-Strunz 9a ed. 7.DE.10
Nickel-Strunz 8a ed. VI/D.08
Dana 31.2.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Hàbit cristal·lí cristalls aciculars i agregats fibrosos; incrustacions
Estructura cristal·lina a = 10.16 Å, b = 12.61 Å, c = 2.9 Å; Z = 1
Color blau fosc, blau cel
Exfoliació bona
Fractura desigual
Duresa entre 1 i 3
Lluïssor sedosa
Color de la ratlla blau clara
Diafanitat transparent a translúcida
Gravetat específica 2,76
Densitat 2,7
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1.588 nβ = 1.617 nγ = 1.655
Birefringència δ = 0.067
Pleocroisme X = sense color; Y = blau pàl·lid; Z = blau brillant
Angle 2V mesurada: 82°
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA1967 s.p.
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La cianotriquita (del grec kianos, blau, i thrix, cabell) és un mineral de la classe dels sulfats. Abans era coneguda amb el nom de lettsomita, de William Garrow Lettsom (1804-1887), coautor del Manual of the Mineralogy of Great Britain and Ireland l'any 1858. La cianotriquita pertany i dóna nom al grup cianotriquita de minerals.[2]

Característiques[modifica]

Químicament és un sulfat de coure i alumini bàsic que forma crostes vellutades de color blau, constituïdes per cristalls en forma de rombe. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, formant cristalls aciculars i agregats fibrosos. La seva fórmula química és Cu4Al2SO4(OH)12·2H2O. És extremadament similar a la carbonatocianotriquita, tant que són impossibles de distingir si no és amb l'ajuda de raigs X.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cianotriquita pertany a "07.DE: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H2O, amb cations de mida mitjana només; sense classificar" juntament amb els següents minerals: mangazeïta, carbonatocianotriquita, schwertmannita, tlalocita, utahita, coquandita, osakaïta, wilcoxita, stanleyita, mcalpineïta, hidrobasaluminita, volaschioita, zaherita, lautenthalita i camerolaïta.

Formació i jaciments[modifica]

És un mineral de coure secundari que es troba a les zones amb baixa densitat d'oxidació dels jaciments de coure amb abundant alumini i sulfat. Es troba en forma natural al sud de França i a Moldàvia. A Catalunya se n'ha trobat a la pedrera Berta, El Papiol. Els minerals associats inclouen brochantita, spangolita, calcofil·lita, olivenita, tirolita, parnauita, atzurita i malaquita.

Grup cianotriquita[modifica]

El grup cianotriquita de minerals és un grup de minerals sulfats de coure i alumini monoclínics estretament relacionats. Inclou, a banda de la cianotriquita, les següents espècies:

  • Camerolaïta, amb fórmula Cu4Al2(HSbO4,SO4)(CO3)(OH)10·2H2O.[3]
  • Carbonatocianotriquita, amb fórmula Cu4Al2(CO3,SO4)(OH)12·2H2O.[4]
  • Khaidarkanita, amb fórmula Na0.34Cu4Al3(OH)14F3·2H2O.[5]

També existeix un altre mineral que també pertanyeria al grup, amb nom provisional UKI-1975-(SO:AlCu), visualment i químicament similar a la cianotriquita, però amb diferents dades de difracció de pols de raigs X.[6][7]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cianotriquita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Cyanotrichite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 maig 2014].
  2. «Cyanotrichite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 maig 2014].
  3. «Camerolaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 maig 2014].
  4. «Carbonatecyanotrichite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 maig 2014].
  5. «Khaidarkanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 maig 2014].
  6. WALENTA, K. (2001): Ein cyanotrichitähnliches Mineral von der Grube Clara. Erzgräber, 15, 29-35. (alemany)
  7. «UKI-1975-(SO:AlCu)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 maig 2014].