Cianur d'argent

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Cianur de plata (II))
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de compost químicCianur d'argent
Substància compost químic
Massa molecular 132,908 uma
Estructura química
Fórmula química AgCN
SMILES canònic
Model 2D
[C-]#N.[Ag+]
InChI Model 3D
Perills
Codi NFPA de salut 3
Codi NFPA de foc 1
Codi NFPA de reactivitat 1
Identificadors
CAS 506-64-9
InChIKey LFAGQMCIGQNPJG-UHFFFAOYSA-N
PubChem 10475
RTECS VW3850000
AEPQ 208-048-6
ChemSpider 10043
UNII 33RV6XQ01M
ZVG 496423
Infocard ECHA 100.007.317
DSSTOX DTXSID9024306
RxNorm CUI 1656776
Modifica dades a Wikidata

El cianur d'argent és un compost químic constituït per cations argent(1+), , i anions cianur, , amb la fórmula química . Es forma un sòlid blanc després del tractament de solucions que continguin amb cianur. Aquesta precipitació química es fa servir en alguns sistemes per a recuperar l'argent de la solució.

Estructura i propietats[modifica]

La seva estructura consta de cadenes rectes , on els enllaços del catió argent(1+) són parcialment covalents. Aquestes cadenes es disposen paral·lelament, agrupades hexagonalment. Els cations argent(1+), , estan separats 5,26 Å, un valor menor que l'esperat degut a la ressonància dels enllaç covalent.[1] Aquests enllaços d'argent a carboni i d'argent a nitrogen tenen una longitud de ~2.09 Å[2] i els grups cianur mostren desordre de cap a cua.[3]

Es presenta en forma de pols blanca a grisa, inodora, que s'enfosqueix si s'exposa a la llum. És poc soluble en aigua, Kps = 4,5×10-12. És soluble en dissolucions d'amoníac, àcids concentrats, solució aquosa de cianurs d'elements alcalins i solucions aquoses de tiosulfat de sodi. Les dissolucions de cianurs alcalins el dissolen per formació dels complexos , i .

El cianur d'argent es descompon lentament quan està humit, donant cianur d'hidrogen, , que és tòxic per inhalació. La fusió amb clorats metàl·lics, perclorats, nitrats o nitrits pot causar una explosió violenta a temperatura ambient.[4]

Preparació[modifica]

Es pot preparar per precipitació d'una dissolució de cianur de potassi, , o cianur de sodi, , amb una de nitrat d'argent, :[1]

Usos[modifica]

Tant AgCN com KAg(CN)2 s'han usat en solucions per recobrir amb argent des de l'any 1840 quan els germans Elkington patentaren el sistema. Una solució típica per recobrir amb argent podria contenir KAg(CN)2 15-40 gL−1, KCN 12-120 gL−1 i K2CO3 gL−1.[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Massey, A. G.; Thompson, N. R.; Johnson, B. F. G.. The Chemistry of Copper, Silver and Gold: Pergamon Texts in Inorganic Chemistry (en en). Elsevier, 2017-01-31. ISBN 9781483158396. 
  2. Hibble, S. J.; Cheyne, S. M.; Hannon, A. C.; Eversfield, S. G.“Beyond Bragg scattering: the structure of AgCN determined from total neutron diffraction” Inorganic Chemistry 2002, volume 41, pages 1042.
  3. Bryce, D. L.; Wasylishen, R.E.“Insight into the Structure of Silver Cyanide from 13C and 15N Solid-State NMR Spectroscopy” Inorganic Chemistry 2002, volume 41, pages 4131.
  4. «Silver cyanide | 506-64-9». [Consulta: 9 novembre 2017].
  5. Blair, A. “Silver Plating” Metal Finishing 2000, volume 98, page 298.