Seguretat informàtica

La seguretat informàtica o ciberseguretat és una branca de la informàtica que estudia com assegurar que els recursos dels sistemes informàtics siguin utilitzats de la forma en què es van definir. El seu objectiu és la creació de plataformes segures en què els agents que hi interaccionen (programes i usuaris) només puguin realitzar les accions que hi hagin estat autoritzades.

Els experts en seguretat informàtica acostumen a afirmar que un sistema 100% segur no existeix. Tot i així, afirmen que la seguretat es basa en 4 característiques: integritat, privadesa, disponibilitat i no rebuig o autenticitat. Thomas Beth afirma que un sistema de seguretat informàtica per a la comunicació entre ordinadors solament requereix tres principis per a ser segur: confidencialitat, autentificació i confiança mutua.

Depenent de les amenaces es pot distingir entre seguretat lògica i seguretat física.

Quant al coneixement dels propis usuaris, el 2015 s'afirmà que la meitat dels internautes han patit alguna vegada un atac mentre que solament el 40% de qui té smartphone no el protegeix.

Objectius

La seguretat informàtica ha d'establir normes que minimitzin els riscos a la informació o infraestructura informàtica. Aquestes normes inclouen horaris de funcionament, restriccions a certs llocs, autoritzacions, denegacions, perfils d'usuari, plans d'emergència, protocols i tot el necessari per assegurar un bon nivell de seguretat informàtica minimitzant l'impacte en l'acompliment dels treballadors i de l'organització en general i com a principal contribuent a l'ús de programes realitzats per programadors.

La seguretat informàtica està concebuda per protegir els actius informàtics, entre els quals es troben els següents:

• La infraestructura computacional: és una part fonamental per a l'emmagatzematge i gestió de la informació, així com per al funcionament mateix de l'organització. La funció de la seguretat informàtica en aquesta àrea és vetllar perquè els equips funcionin adequadament i anticipar-se en cas d'errors, robatoris, incendis, sabotatges, desastres naturals, fallades en el subministrament elèctric i qualsevol altre factor que atempti contra la infraestructura informàtica.
• Els usuaris: són les persones que utilitzen l'estructura tecnològica, zona de comunicacions i que gestionen la informació. S'ha de protegir el sistema en general perquè l'ús per part d'ells no pugui posar en dubte la seguretat de la informació i tampoc que la informació que manegen o emmagatzemen sigui vulnerable.
• La informació: aquest és el principal actiu. Utilitza i resideix en la infraestructura computacional i és utilitzada pels usuaris.

Tipus d'atacs

Els atacs informàtics que amenacen a les característiques abans esmentades es poden classificar en:

• Interrupció: Aquest atac atempta contra la disponibilitat d'un recurs informàtic, ja sigui hardware, un servei o informació.
• Intercepció: Els atacs d'intercepció vulneren la confidencialitat de les comunicacions de dades, ja s'està accedint a informació per a la qual no es té permís.
• Fabricació: La fabricació d'informació vulnera la característica d'autenticitat i no rebuig, ja que crea recursos nous per a suplantar els autèntics.
• Modificació: Finalment la modificació de la informació sense autorització vulnera la integritat de les dades, alterant-les d'alguna manera des de la seva font original fins al receptor d'aquestes.

Principals amenaces

• Pirates informàtics
• Programes nocius
• Correu brossa (SPAM)

Amenaces de seguretat física

• Fallades del subministrament elèctric
• Inclemències metereològiques (inundacions, desastres naturals, etc.)
• Fallades del sistema d'aire condicionat
• Accés no autoritzat.
• Incendis.

Alguns dels mecanismes que s'utilitzen en els atacs informàtics són:

Programes nocius

• Virus: Són un tipus de programari maliciós que necessiten algun portador. Els més comuns són els arxius executables i es reprodueixen sobreescribint els mateixos programes i passen a altres ordinadors si es passa el software amb l'executable.
• Troià (Trojan horses): Els troians no són capaços de reproduir-se per ells mateixos i poden infectar sistemes sent adjuntats a qualsevol tipus de software per un programador. Poden tenir l'objectiu d'obtenir informació de l'equip infectat o controlar-lo remotament.
• Cuc (Worms): No depenen d'arxius portadors per a infectar sistemes i poden modificar el sistema operatiu per autoexecutar-se amb la inicialització del sistema. Els cucs infecten equips a través de l'enginyeria social o explotant alguna vulnerabilitat de l'objectiu.
• Programari espia (Spyware): És semblant al troià però està destinat a "espiar" les accions que realitza l'usuari i recol·lectar informació.
• Porta falsa (Backdoors): Permet l'accés al sistema operatiu ignorant els procediments d'autentificació.
• Programes salami o tècnica del salami: És un tipus de programari que desvia petites quantitats de béns, principalment diners, d'una font amb gran quantitat d'aquests béns. Són extremadament difícils de detectar.
• Bomba lògica: Són codis programats per un programador per a quan es compleixin unes condicions, aquest entri en acció i faci la seva tasca assignada.

Vegeu també

• Zombie (ordinador) - Ordinador connectat a Internet, la seguretat del qual ha estat compromesa.
• Bluetooth - Sistema de connexió sense fils de curt abast.
• OSSTMM - Open Source Security Testing Methodology Manual.
• Protocol criptogràfic.
• EsCert

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Seguretat informàtica

• http://www.alquimiabinaria.cat/bloc Arxivat 2013-10-29 a Wayback Machine.
• http://www.isecom.org/osstmm/ Arxivat 2005-10-29 a Wayback Machine. (anglès)
• http://www.insecure.org/ (anglès)
• http://www.securityfocus.com/ (anglès)
• Challenges to entertain your mind and progress in the computer security (Hacker-Challenge) Arxivat 2014-01-05 a Wayback Machine. (anglès)