Cicely Saunders

Cicely Saunders
Biografia
Naixement	22 juny 1918 ; Hertfordshire (Anglaterra)
Mort	14 juliol 2005 (87 anys); Londres
Causa de mort	càncer
Religió	Església d'Anglaterra
Formació	St Thomas's Hospital Medical School ; St Anne's College ; King's College de Londres
Activitat
Ocupació	metgessa, infermera, escriptora
Membre de	Col·legi Reial de Metges
Família
Cònjuge	Marian Bohusz-Szyszko
Premis
	(2004) Paracelsus Medal of the German Medical Association (en) ; (2004) Ernst von Bergmann Plaque (en) ; (2003) Viktor Frankl Award (en) ; (1989) Conrad N. Hilton Humanitarian Prize (en) ; (1986) companya honorífica del Col·legi Reial de Cirurgians d'Anglaterra; (1985) Premi Elizabeth Blakwell; (1981) Fellow of the Royal College of Nursing (en) ; (3 juny 1978) Doctora honoris causa Conferit per Universitat Oberta; doctor honoris causa per la Universitat de Bath; Honorary Fellow of the Royal College of Nursing (en) ; Membre del Reial Col·legi de Metges de Londres; Orde del Mèrit; Premi Templeton; Four Freedoms Award - Freedom of Worship; Dama comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic ;

Cicely Saunders (Hertfordshire i Chipping Barnet, 22 de juny de 1918 - Londres, 14 de juliol de 2005) va ser una infermera, metgessa, treballadora social i escriptora britànica, coneguda per haver desenvolupat el concepte de cures pal·liatives^[1] en la medicina moderna.^[2]

El 1945, Cicely prenia cura de pacients amb malalties terminals en diversos hospitals de Londres. Durant aquest temps, va cuidar d'un pacient moribund amb qui va establir una profunda amistat. En aquella època, els pacients terminals sovint rebien un alleujament inadequat del dolor. Junts, van considerar crear un lloc adequat per a les persones al final de les seves vides. Cicely va ser la primera a definir el concepte de "dolor total", que engloba el patiment físic, psicològic, social i espiritual d'un pacient. Per obtenir reconeixement per les seves idees dins de la professió mèdica, va començar a estudiar medicina i es va graduar el 1957. Aleshores va desenvolupar nous mètodes per al control del dolor, garantint un alleujament continu sense esperar que els símptomes tornin a aparèixer. El 1967, va obrir el St Christopher's Hospice a Londres, el primer centre que combinava l'atenció al pacient, la recerca clínica i la formació mèdica en el maneig del dolor i altres símptomes de la fase final de la vida. Va rebre nombroses distincions al llarg de la vida per la seva feina.

Biografia

Cicely Saunders, filla gran de Philip Gordon Saunders, agrimensor i terratinent, i Mary Christian Knight, tenia dos germans menors, John Frederick Stacey Saunders i Christopher Gordon Strode Saunders.

Després de formar-se a la Roedean School (1932–1937), Saunders va començar a estudiar política, filosofia i economia al St Anne's College d'Oxford el 1938. Durant la segona guerra mundial, va decidir convertir-se en infermera i es va formar a l'Escola d'Infermeria Nightingale de l'Hospital St Thomas de 1940 a 1944.^[3]^[4] Després d'una lesió a l'esquena, va tornar al St Anne's College el 1944, on es va graduar amb una llicenciatura el 1945 i finalment es va formar com a metgessa a la Facultat de Medicina de l'Hospital St Thomas (ara fusionada per formar la King's College London GKT School of Medical Education) on es va graduar el 1957.^[3]

És coneguda per haver desenvolupat el concepte de cures pal·liatives^[1] en la medicina moderna i per haver fundat el primer hospital especialitzat, el St Christopher's Hospice, Londres (1967).^[5]^[6]

Distincions

1965 Orde del Mèrit (Regne Unit) (OM)
1979 Orde de l'Imperi Britànic (DBE)
Col·legi Reial de Cirurgians d'Anglaterra (FRCS)
Collège royal de médecine(FRCP)
Royal College of Nursing (FRCN)

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Mort et éducation : Cicely SAUNDERS et le mouvement des soins palliatifs. - Le Journal des Chercheurs». www.barbier-rd.nom.fr. [Consulta: 11 juny 2016].
↑ «Dame Cicely Saunders, founder of the modern hospice movement, dies» (en anglès). BMJ, 31-05-2017. ISSN: 1756-1833 [Consulta: 1r juny 2017].
↑ ^3,0 ^3,1 «Dame Cicely Saunders». St. Christopher's.
↑ «Biography» (en anglès britànic). Cicely Saunders International. [Consulta: 9 maig 2019].
↑ «Cicely Saunders, pionnière des soins palliatifs au Royaume-Uni | CNDR». www.soin-palliatif.org. [Consulta: 11 juny 2016].
↑ Richmond, Caroline «Dame Cicely Saunders». BMJ : British Medical Journal, 331, 7510, 23-07-2005, pàg. 238. ISSN: 0959-8138. PMC: PMC1179787 [Consulta: 1r juny 2017].

Bibliografia

du Boulay, S. Cicely Sanders: A life and legacy. Hodder and Staunton, 1984. ISBN 0-340-35103-9.
Brown, G. Courage: Eight Portraits. Bloomsbury, 2007. ISBN 978-0747565321.
Clark, D. Cicely Sanders: A life and legacy. Oxford University Press, 2018. ISBN 978-0190637934.
Exitu, E. Di cosa è fatta la speranza. Bompiani, 2023. ISBN 978-8830107113.
«VigiPallia : Résultats». vigipallia.soin-palliatif.org. [Consulta: 11 juny 2016]. Molts articles fan referència a la seva tasca de suport a persones al final de la seva vida.

Vegeu també

Elisabeth Kübler-Ross

[:0-1] 1,0 ^1,1 «Mort et éducation : Cicely SAUNDERS et le mouvement des soins palliatifs. - Le Journal des Chercheurs». www.barbier-rd.nom.fr. [Consulta: 11 juny 2016].

[:1-2] «Dame Cicely Saunders, founder of the modern hospice movement, dies» (en anglès). BMJ, 31-05-2017. ISSN: 1756-1833 [Consulta: 1r juny 2017].

[stchristophers.org.uk-3] 3,0 ^3,1 «Dame Cicely Saunders». St. Christopher's.

[Biography-4] «Biography» (en anglès britànic). Cicely Saunders International. [Consulta: 9 maig 2019].

[5] «Cicely Saunders, pionnière des soins palliatifs au Royaume-Uni | CNDR». www.soin-palliatif.org. [Consulta: 11 juny 2016].

[6] Richmond, Caroline «Dame Cicely Saunders». BMJ : British Medical Journal, 331, 7510, 23-07-2005, pàg. 238. ISSN: 0959-8138. PMC: PMC1179787 [Consulta: 1r juny 2017].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]