Cimboa
 | |
| Tipus | instrument musical  |
|---|---|
El cimboa (pronunciació portuguesa: [sĩˈboɐ]), també conegut com el cimbó [sĩˈbɔ], és un instrument musical de Cap Verd. És un cordòfon que tradicionalment es feia servir a les dances batuque.
El cimboa format pel mateix instrument i pel seu arquet.[1][2] L'instrument pertany a la família dels llaüts, per això posseeix un mànec subjectat a una caixa de ressonància. La caixa de ressonància és feta d'un calebash, o quan és difícil de trobar, amb una closca de coco, amb una tapa de pell. El mànec sol ser fet de fusta flexible (pi). L'instrument disposa d'una clavilla de caoba per poder-lo afinar. L'arquet és fet d'una fusta capverdiana anomenada barnelo amb crinera de cavall. El so és produït fregant l'arquet contra les cordes de l'instrument. El to de les notes canvia en prémer la corda contra diversos punts del mànec.
L'origen exacte d'aquest instrument és desconegut, però es creu que pot ser originari de l'Àfrica continental. Els investigadors han anotat una semblança entre el cimboa i diversos instruments africans, com el kiki del Teda i el Daza del Tibesti i Borku, el nini del Zaghawa, el fini del Kanembu, i encara el kiki del Maba de la regió Ouaddaï.[3]
L'ús d'aquest instrument és considerat extint. Malgrat havent-hi ressorgiments de la seva construcció, avui dia és utilitzat més com a peça decorativa, més que com a instrument musical.[4][3]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Folclore Caboverdeano (Cardoso, Pedro; Edições Marianas: Porto, 1933)
- Léxico do Dialecto Crioulo (Fernandes, Armando Napoleão; Gráfica do Mindelo: Mindelo, 1969)
- Relatório Diagnóstico (Direcção Geral de Animação Cultural: Praia, 1988) Survey about musicians and musical instruments existing in Cape Verde
- Kab Verd Band (Gonçalves, Carlos Filipe; Instituto do Arquivo Histórico Nacional: Praia, 2006)
- A música de Cabo Verde pela imprensa ao longo do século XX (Nogueira, Gláucia; own author's edition: Praia, 2007)