Cimera (guarniment)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats sobre la seva representació heràldica, vegeu «Cimera (heràldica)».
Imatge d'un elm amb cimera (dreta)

La cimera [1] era un guarniment que portaven els cavallers al cim de l'elm.

Alguns creuen que ve de Chimera per raó de les fantàstiques figures de cartró o pergamí que els senyors col·locaven sobre el casc entre les quals es va distingir el famós drac-pennat (drac alat) dels reis d'Aragó.

L'origen de posar timbres i cimeres és molt antic, segons s'infereix del que diu Titus Livi. Els antics van posar sobre els elms i celades coses que representessin una espantosa quimera que per això es van anomenar 'cimera': segons alguns romans, vanant-se del seu fundador Ròmul a qui diuen va criar una lloba la portaven per Cimera, com diu Properci.

Les cimeres en els elms van començar a usar-se a Europa a finals del segle XIII i principis del XIV, però a Espanya no van ser conegudes fins començada aquesta centúria i com importació de França. Sembla indubtable que l'ús de la cimera va ser adoptat a Aragó molt abans que a Castella. En els segells de Pere IV, apareix per primera vegada l'elm rematat per un drac alat rampant (drac-pennat), que des de llavors fins a Ferran II, va servir de divisa als reis aragonesos, alternant amb el grifó, que va ser també insígnia de l'Orde de la Gerra o del Grifó, instituïda per Ferran d'Antequera.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  • Voces de armeria, Joaquín de Leguina, 1912

Enllaços externs[modifica]