Cine Astor
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Sala de cinema  | |||
| Data de dissolució o abolició | 31 juliol 1993 | |||
| Obertura | 17 desembre 1959 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona | |||
| Localització | Passeig de Fabra i Puig 141, 08016 Barcelona | |||
| ||||
El Cine Astor o Astor Palace va obrir les portes el 17 de desembre de 1959 al Passeig de Fabra i Puig, 141 de Barcelona.[1] Tenia una capacitat de 1200 butaques.[2] La direcció anava a càrrec de l'empresari Alfred Borràs i Castells.[3] El dissenyà l'arquitecte Josep Maria Jordan i Casaseca.[4]
Comptava amb un gran vestíbul on es podia fumar, passejar i fer consumicions al bar, entre d'altres.[1]
La seva programació solia estar formada per un programa doble que incloïa un documental NO-DO. La sala formava part d'un circuit de locals que compartien programació.[1]
Després de la mort del propietari, la direcció va anar a càrrec de la seva filla Gisela. I va passar a programar de forma conjunta amb els cines Texas i Dante.[2]
L'última projecció va tenir lloc el 31 de juliol de 1993 amb Sister Act i Los cerros de desierto.[2]
Curiositats[modifica]
- El 27 d'octubre de 1974 la sala es va convertir en seu d'una taula rodona sobre "La situación actual de la Enseñanza Media en el Distrito 9º".[2]
- Va arribar a ser un dels cinemes més barats de Barcelona. El preu rondava les 200-250 pessetes i en altres cinemes podia valer fins 450 pessetes.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona tuvo cines de barrio. Madrid: Temporae, 2015.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Lahuerta Melero, Roberto. Cines de barrio: Sant Andreu, Horta-Guinardó i Nou Barris. Barcelona: Arxiu Històric de Roquetes Nou Barris, 2013.
- ↑ 3,0 3,1 Ricard. «El Tranvía 48: Memorias de un cinéfilo de barrio II. Cine Astor Palace», 23-05-2009. [Consulta: 6 juny 2017].
- ↑ «Adiós al cine de barrio» (en castellà). La Vanguardia, 25-04-2023.