Vés al contingut

Cinema Astòria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Cine Astoria)
Infotaula d'organitzacióCinema Astòria
lang=ca
Façana del Cinema Astoria (maig 2010) Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipussala de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat29 setembre 1934 Modifica el valor a Wikidata –  28 juny 1999 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Localització geogràfica
Map

El Cinema Astòria va ser una sala d'exhibició cinematogràfica situada al carrer de París, 193-197 de Barcelona, a l'edifici del mateix nom.

Història[modifica]

Va ser inaugurat el 29 de setembre de 1934 i tenia una capacitat de 923 localitats.[1] La primera projecció va ser La comedia de la vida de Howard Hawks,[1] tot i que el dia abans es va projectar en una sessió privada.[2]

Va ser promogut per l'empresari Modest Castañé i Lloret, i la premsa el va batejar com un «Avenida 1934»,[3] en referència al cinema que la família Castañé havia obert feia uns anys a l'Avinguda del Paral·lel.[1]

El 9 d'agost de 1936 es va incorporar una orquestra de jazz al cinema per posar fi a la desocupació dels músics.[3] Durant la Guerra Civil, les projeccions consistien bàsicament en reposicions de diferents títols i gèneres. El 31 de gener del 1939 van començar una sèrie de sessions gratuïtes on es projectaven documentals de propaganda franquista.[2]

Entre el 1942 i 1947 es van programar cicles de sessions de cinema d'autor i cine retrospectiu i modern.[4]

El març del 1945, Modest Castañé va obrir una nova sala, l'Atlanta, i les dues van començar a programar conjuntament.[1] Durant un temps, va programar conjuntament amb el cine Fémina i Cristina. Després del tancament d'aquest últim, l'Astoria va començar a programar en solitari.[3]

L'abril del 1977 prengué la direcció de la sala l'empresa Cinesa. A partir d'aquell moment, començà a perdre la seva personalitat tant característica a causa del canvi de programació.[1]

L'última projecció va ser el 28 de juny del 1999 amb La alegre divorciada, la primera pel·lícula d'èxit que es va projectar, en una sessió històrica i exclusiva per als lectors i subscriptors de La Vanguardia.[5]

Encara es manté el Club Astoria, un petit bar situat a l'entresol del cinema, on es reunia la gent per comentar les pel·lícules.[1]

Bibliografia[modifica]

  • Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona sus cines de estreno, repertorio y arte y ensayo. Quarentena Ediciones, 2016. 
  • Munsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona. Ajuntament de Barcelona i Edicions Proa, 1995, p. 38-40. ISBN 84-8256-063-8. 

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Monsó Cabús, 1995.
  2. 2,0 2,1 «CINE ASTORIA. París 193-197. (1934-1999)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 09-06-2014.
  3. 3,0 3,1 3,2 Lahuerta Melero, 2016.
  4. Torras i Comamala, Jordi. Viaje sentimental por los cines de Barcelona. Barcelona: Parsifal Ediciones, 2002. 
  5. «La Vanguardia te invita a una sesión histórica». La Vanguardia. Vivir en Barcelona, 28-06-1999, pàg. 4.