Cinema Astòria

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Cine Astoria)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Cinema Astòria
Edifici Astòria.jpg
Dades bàsiques
Tipus sala de cinema
Arquitecte German Rodríguez Arias
Construït 1933-34
Inauguració 29 setembre 1934
Característiques
Estil Racionalisme, moviment modern
Ubicació
Municipi Barcelona
Localització C. París, 193-199

41° 23′ 38″ N, 2° 09′ 11″ E / 41.393774°N,2.153154°E / 41.393774; 2.153154
Bé cultural d'interès local
Identificador IPAC: 45383
Baixa 28 juny 1999
Modifica dades a Wikidata

El Cinema Astòria va ser una sala d'exhibició cinematogràfica ubicada al carrer de París (núms 191-197) de Barcelona. Va ser inaugurat el 29 de setembre de 1934. La premsa el va batejar com el cine Avenida 1934.[1] Tenia una capacitat de 923 espectadors.[2] L'edifici és una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Edifici[modifica]

Edifici entre mitgeres, que des del primer moment es va destinar a un ús mixt (bar, cinema i habitatges). La façana presenta una gran austeritat amb una alternança sòbriament ordenada de forats i de massissos sobre un pla, realitzat amb un estucat, del qual sobresurten tres columnes de balcons. S'acaba amb una volumetria esglaonada que reflecteix la solució en dúplex dels habitatges de les últimes plantes.[3]

L'ús d'un entramat d'estructura metàl·lica permet alliberar l'espai del cinema situat a planta baixa.[3]

L'edifici, projectat com una reinterpretació de l'obra de Walter Gropius, és, pels usos que acull, una de les obres més complexes de les construïdes pels components del GATCPAC.[3]

Història[modifica]

La primera projecció va ser La comedia de la vida de Howard Hawks.[2] Tot i que el dia abans es va projectar en una sessió privada.[4]

El 9 d'agost de 1936 es va incorporar una orquestra de jazz al cinema per posar fi a la desocupació dels músics.[1] Durant la Guerra Civil les projeccions consistien bàsicament en reposicions de diferents títols i gèneres. El 31 de gener de 1939 van començar una sèrie de sessions gratuïtes on es projectaven documentals de propaganda franquista.[4]

Entre el 1942 i 1947 es van programar cicles de sessions de cinema d'autor i cine retrospectiu i modern.[5]

El març de 1945, Modest Castañé va obrir una nova sala, l'Atlanta. Les dues sales van començar a programar conjuntament.[2]

Durant un període va programar conjuntament amb el cine Fémina i Cristina. Després del tancament d'aquest últim, l'Astoria va començar a programar en solitari.[1]

L'abril de 1977 pren la direcció de la sala l'empresa Cinesa. A partir d'aquell moment la sala comença a perdre la seva personalitat tant característica degut al canvi de programació.[2]

El Club Astoria era un petit bar ubicat a l'entresol del cinema, on es reunia la gent per comentar les pel·lícules.[2]

L'última projecció va ser La alegre divorciada el 28 de juny de 1999, per commemorar la primera pel·lícula d'èxit que es va projectar. Va ser una sessió històrica i exclusiva per als lectors i subscriptors de La Vanguardia.[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona sus cines de estreno, repertorio y arte y ensayo. Barcelona: Quarentena Ediciones, 2016. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Munsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona. Barcelona: Edicions Proa, 1995. 
  3. 3,0 3,1 3,2 «Cinema Astòria». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].
  4. 4,0 4,1 Bar.cel.ona.uta. «BARCELOFÍLIA: CINE ASTORIA. París 193-197. (1934-1999)», dilluns, 9 juny 2014. [Consulta: 8 juny 2017].
  5. Torras i Comamala, Jordi. Viaje sentimental por los cines de Barcelona. Barcelona: Parsifal Ediciones, 2002. 
  6. Digital, La Vanguardia. «Edición del lunes, 28 junio 1999, página 4 - Hemeroteca - Lavanguardia.es» (en es). [Consulta: 8 juny 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cinema Astòria Modifica l'enllaç a Wikidata
  • «Cinema Astòria». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.