Cipriano García Sánchez

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCipriano García Sánchez; El Cipri
Nom original Cipriano García Sánchez
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España (1977-1981).svg
1 de juliol de 1977 – 31 d'agost de 1982
Circumscripció Barcelona
 Diputat al Parlament de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
10 de maig de 1984 – 4 d'abril de 1988
← -
- →
President Jordi Pujol i Soley
Dades biogràfiques
Naixement 26 de setembre de 1927
Manzanares de la Mancha
Mort 22 de maig de 1995(1995-05-22) (als 67 anys)
Castelldefels
Activitat professional
Ocupació miner
Altres dades
Partit polític PSUC i Iniciativa per Catalunya
Modifica dades a Wikidata

Cipriano García Sánchez (Manzanares de la Mancha, 26 de setembre de 1927 - Castelldefels, 22 de maig de 1995) fou un polític i sindicalista català.

Biografia[modifica]

El 1943 entrà a treballar a les mines de La Puebla de Almoradiel, que deixà el 1951, quan s'establí al barri de Ca n'Anglada de Terrassa, on treballà a RENFE i a Cerámica Egara.[1] Afiliat al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el 1954 passà a formar part de la direcció egarenca del partit.[2] Participà en la vaga de les bicicletes de 1956 i el 1957 fou detingut a la tornada d'un congrés clandestí del PSUC a França, raó per la qual fou tancat al Penal de Burgos fins al 1959. El 1960 participà a Terrassa en les protestes per les detencions de Jordi Pujol i Soley i els altres implicats en els fets del Palau, raó per la qual fou jutjat en consell de guerra amb sis sindicalistes més i tancat novament al Penal de Burgos fins a 1964. A la sortida participà en la creació de Comissions Obreres i el 1965 accedí per primer cop als comitès central i executiu del partit. Després del VIII Congrés del Partit Comunista d'Espanya formà part del seu comitè central. Fou detingut novament el 1967, any en què formà part de la coordinadora general de CCOO en nom de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. Assolí escapolir-se durant la caiguda dels dirigents del sindicat el 1972, cosa que provocà l'anomenat Procés 1001, i des d'aleshores fins a 1975 fou el màxim responsable de la coordinadora de Comissions Obreres a la clandestinitat.[3]

A les eleccions generals espanyoles de 1979 fou escollit diputat a les Corts de Madrid fins al 1982, on va fou vocal de la Comissió de Treball del Congrés dels Diputats. A les eleccions autonòmiques de 1984 fou escollit diputat fins al 1988. Defensà la unitat de la classe treballadora del Principat front les temptatives neolerrouxistes pretesament d'esquerres. Instal·lat ja a Castelldefels, encapçalà les llistes municipals d'Iniciativa per Catalunya (IC) a les eleccions municipals espanyoles de 1991. Morí en un accident durant una encartellada a les següents municipals. En la seva memòria la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC) ha creat la Fundació Cipriano García.

Al seu enterrament hi assistiren 1500 persones i el seu fèretre es cobrí significativament, com assenyalà Teresa Pàmies[4], amb tres banderes: la catalana, la del sindicat Comissions Obreres i la del PSUC.

Obres[modifica]

  • La clase obrera y el problema nacional a Catalunya 70 (1970)
  • El model Terrassa a La nostra utopia. PSUC cinquanta anys d'història, (1986)

Referències[modifica]

  1. Fitxa del Congrés dels Diputats
  2. «Cipriano García Sánchez». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Biografia de Cipriano García a la Fundació Cipriano García
  4. Pàmies, 2000, p. 80-81.
  • Pàmies, Teresa. Cròniques de comiat (en català). 1a ed.. Barcelona: Empúries, 2000. 

Enllaços externs[modifica]