Cirat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia política
Bandera de Cirat Escut de Cirat
Church of San Bernardo, Cirat 08.JPG
Església de Cirat

Localització
Localització de Cirat respecte del País Valencià.png
 40° 03′ 17″ N, 0° 27′ 48″ O / 40.054722222222°N,0.46333333333333°O / 40.054722222222; -0.46333333333333
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
Comarcal'Alt Millars
Capital de

Capital Cirat
Municipi 3 (Cirat, El Collado Blanco, El Tormo)
Població
Total 206 (2018)
• Densitat 5,01 hab/km²
Gentilici Cirater, ciratera
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 41,1 km²
Altitud 339 m
Limita amb
Partit judicial Nules
Festa major Sant Bernat
Del 15 al 24 d'agost
Organització política
• Alcalde Manuela Monzonís Barberá
Economia
Pressupost 746.710,00 (2007)
Identificador descriptiu
Codi postal 12231
Codi de municipi INE 12046
Codi ARGOS de municipis 12046
Altres

Lloc web www.cirat.es
Modifica les dades a Wikidata

Cirat (en xurro, Cirá; en castellà i oficialment, Cirat) és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Millars. Limita amb els municipis d'Aranyel, Montanejos, Montant, Torralba del Pinar, les Fonts d'Aiòder, Torre-xiva i Lludient. L'economia es basa en la ramaderia i l'agricultura de secà de muntanya.

Geografia[modifica]

Panorámica rural de Cirat

El nucli urbà està a gairebé 600 metres d'altitud enmig d'un paisatge muntanyenc presidit per la vall del riu Millars. Compta amb una geografia abrupta solcada per barrancs i muntanyes que ronden els 1.000 m d'altitud. Una important massa forestal de pinedes i esquitxada per nombroses fonts com; La Salut, Macasta, Llop, Madroñal, Ombria, Crespo, Costur, Jarica, Carrasca Mitgeta... Des de Castelló de la Plana s'accedeix a aquesta localitat a través de la CV-20.

Al terme municipal hi ha també dues pedanies: El Tormo, amb uns 75 habitants, situat sobre un congost que forma el riu Millars i envoltat de boscos de pinada. És un poble d'estiueig, i als mesos de juliol i agost arriba a tenir 500 habitants; i El Collado Blanco amb només 3 habitants.

Història[modifica]

D'origen en una vila romana, el seu castell, construït en època àrab, va constituir un destacat enclavament militar; rere la conquesta cristiana conservà la seua població musulmana i pertanyé a Zayd Abu Zayd fins a 1235, data en què la població s'avalotà en convertir-se aquest al cristianisme; reconquistada un any després pel mateix Zeyt passà a la Corona a la seua mort. El 1343 el lloc fou venut a Gonçal Ximénez d'Arenós, tornà posteriorment a la Corona i successivament fou propietat dels Vilarig –un Bernat d'aquest llinatge fou anomenat comte de Cirat pel rei Felip IV de Castella (1683-1746), els Calatayuds, els Català, els Villacis i els Martínez de Pison; l'expulsió morisca en 1609 delmà la població al 50%; fou un escenari destacat de les guerres carlines, arribant a ser cremades algunes de les seues cases per aquests; en 1960 arribà al seu màxim de població per la construcció d'una central elèctrica.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[1]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[2]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 282 288 268 255 281 272 262 256 256 267 257 270 247 233

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Ramón Suay Peña UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Manuel Navarrete Zarzoso AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Vicente Sorní Suay AP 30/06/1987 --
1991 - 1995 Jesús Daniel Gargallo Peña PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 Jesús Daniel Gargallo Peña PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Jesús Daniel Gargallo Peña PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Jesús Daniel Gargallo Peña PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Celestino Badenas Badenas PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Celestino Badenas Badenas PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 Manuela Monzonís Barberà PP 13/06/2015 --
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --

Monuments[modifica]

Torre dels Comtes de Cirat
  • Castell de Cirat situat sobre un promontori sobre el barranc de les Salines, des d'on es controlava el meandre que forma el riu Millars al seu pas per Cirat. Es poden apreciar les restes d'una torre semicircular, així com diferents llenços de muralla situats en la seva part més vulnerable, ja que per l'altre compte amb la defensa natural que oferix la mateixa ubicació del recinte. També s'aprecien les restes d'un aljub sense coberta, però en el qual s'observen les arrencades de la volta i les seues parets impermeabilitzades. Al costat d'aquest apareix una estructura rectangular d'ús desconegut, formada per blocs regulars. S'han trobat en superfície ceràmiques islàmiques decorades.
  • Ésglesia de Sant Bernat (Cirat)
    Església de Sant Bernat (segle XVII). Es tracta d'una església d'una nau amb capelles laterals i sense creuer, de traces senzilles i no oferix decoració. Posseïx una torre campanar d'estil barroc.
  • Palau dels Comtes de Cirat (segle XVI). Està en la plaça Major de la població. Es tracta d'un edifici fortificat, de planta rectangular, amb fàbrica de carreus de gran grandària. Presenta nombroses finestres i entrada principal amb arc de mig punt. Fou parcialment restaurat, almenys en el seu exterior, encara que en les seues successives reformes han desaparegut bona part dels seus elements defensius, destacant especialment restes de merlets i espitlleres. En els començaments del segle XVII era el seu senyor En Bernat Vilarig Marró de Carroz. El palau comtal, que comunicava amb la torre, es va dividir entre tres hereus, la zona central es va demolir i es van fer pisos. En l'any 1981 es va demolir part de la façana restant.
  • Torre del Palau dels Comtes de Cirat (segles XIII i XIV). La Torre del Comte s'alça en la plaça Major de Cirat, pròxima al Palau dels Comtes, de la qual era element defensiu annex, encara que sembla ser de construcció lleugerament anterior. El seu aspecte actual, no obstant això, correspon a una reforma efectuada en el s. XVIII. Estava comunicada amb el Palau per un pas elevat que podia ser retirat a voluntat en cas d'amenaça. És una sòlida construcció de planta quadrada i aspecte robust. De relativa poca altura, ocupa una gran superfície de planta. Posseïx accés principal amb arc de mig punt. La seua coberta és de teulada a dues aigües, que no hagué de ser el seu aspecte original. Sens dubte tenia merlets.

Llocs d'interés[modifica]

El Salto de la Novia
  • El Salto de la Novia. Zona de banys amb imponent cascada a la qual solament es pot accedir a peu.
  • Mirador de Ociño. Mirador sobre el riu Millars en el llogaret del Tormo.
  • Piscines naturals. Pous naturals formant unes piscines naturals que fan de zona de banys. Pous com els de la Caldereta, la Bañera, Negro, entre d'altres.

Festes i celebracions[modifica]

  • Carnestoltes. se celebra durant el primer cap de setmana de febrer amb ball de disfresses i soterrar de la sardina.
  • Sant Antoni. se celebra el 17 de gener.
  • Festes patronals de Cirat. En honor a Sant Bernat del 15 al 24 d'agost
  • Festes patronals de El Tormo. En honor a la Verge dels Desemparats, en el mes de setembre.
  • Verge del Pilar. Se celebra el 12 d'octubre amb bous al carrer, calderes per a tota la població i actes religiosos.

Referències[modifica]

  1. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  2. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cirat Modifica l'enllaç a Wikidata