Circuit de Montjuïc
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Circuit urbà  | |||
| Cronologia | ||||
| Gran Premi d'Espanya de Fórmula 1 | ||||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | Inoperatiu | |||
| Mesura | 3.790 ( ) m | |||
| Revolts | 90 (1969) 29 (1975) | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Montjuïc (Barcelonès) | |||
| Localització | Montjuïc, Barcelona, Catalunya | |||
| ||||
| Plànol | ||||
 | ||||
| Activitat | ||||
| Esdeveniment | F1, GP de motociclisme, 24 hores de Montjuïc | |||
| Rècord de la volta | 1:23.8 (F1) (1973). Ronnie Peterson, Lotus - Ford | |||
.jpg)
El Circuit de Montjuïc era un circuit de curses situat a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona. És un circuit urbà que aprofitava els carrers i avingudes de la muntanya màgica, i on del 1933 al 1986 s'hi disputaren diverses curses automobilístiques i motociclistes.
Es caracteritzava per la seva gran dificultat en el pilotatge, i alhora pel seu entorn pintoresc. En els seus inicis, en temps de la Segona República, s'hi feren curses de primeres categories del motor, però des de la Guerra Civil espanyola fins als anys 60 no hi hagué pràcticament activitat.
Història[modifica]
Des de 1908 es disputaren curses internacionals a Catalunya amb la Copa Catalunya, en el Circuit del Baix Penedès. El 1923 es corre el primer Gran Premi automobilístic d'Espanya en el circuit permanent de Terramar, a Sant Pere de Ribes.
El 25 de desembre de 1932, l'Associació de Corredors Motociclistes de Catalunya hi organitzà els primers Campionats Motociclistes de Catalunya en Carretera,[1] una cursa que partia del Parc de Montjuïc, i des de 1933 s'utilitzà aquest circuit que des d'aquella època té pràcticament el mateix recorregut, disputant-s'hi el Penya Rhin Grand Prix fins a l'any 1936.
Pel que fa a les curses de motociclisme, també el 1933 s'hi celebrà el primer "Gran Premi Internacional de Barcelona", prova que d'ençà de 1950 esdevingué Gran Premi d'Espanya i es mantingué a Montjuïc fins al 1976. D'altra banda, el 1955 s'hi celebraren per primer cop les 24 Hores de Montjuïc de resistència. Aquesta prova es clausurà després de l'edició de 1986, que acabà amb diversos accidents i la mort de Mingo Parés.[2]
El 1968, Espanya va aconseguir l'organització d'un gran premi puntuable per al Campionat del Món de Fórmula 1. Aquell any, el Gran Premi d'Espanya es va dur a terme a Madrid, en el circuit del Jarama. Alhora, s'acordava alternar l'escenari del gran premi entre l'esmentat circuit i el de Montjuïc. El primer Gran Premi d'Espanya disputat en el circuit de Montjuïc es duria a terme el 4 de maig de 1969.
Era un circuit on se circulava en sentit oposat a les manetes del rellotge. Constava de dues parts, una de lenta i una de molt ràpida, la qual cosa representa tot un repte per trobar la configuració ideal dels vehicles.
El Gran Premi d'Espanya de 1975 va estar marcat per la tragèdia. Durant les pràctiques hi va haver incidents que van fer dubtar sobre la seguretat del circuit de Montjuïc. Emerson Fittipaldi, dues vegades guanyador del campionat, es va retirar de la cursa en protesta després de la primera volta. En la volta 26, el monoplaça de Rolf Stommelen va perdre l'aleró posterior a la recta de l'estadi olímpic matant quatre espectadors. La cursa va ser detinguda i es va declarar guanyador a Jochen Mass, obtenint la meitat dels punts.
En l'actualitat, existeix un circuit més recent, el Circuit de Catalunya (a Montmeló, Vallès Oriental), on des de 1991 s'hi disputa el Gran Premi d'Espanya de F1 i des de 1992 el Gran Premi de Catalunya de motociclisme (aquest darrer, anomenat Gran Premi d'Europa fins al 1995).
El 2004, l'Ajuntament de Barcelona va decidir senyalitzar el traçat de l'antic circuit, que es conserva força igual excepte a la recta de l'Estadi que es va modificar quan es va construir l'Anella Olímpica de Montjuïc i actualment té un traçat suaument corbat.
En el 2007, se celebrà el 75è aniversari del circuit, durant els dies 13 d'octubre i 14 d'octubre, sota el nom de Martini Legends on es van poder veure cotxes de les diferents èpoques del circuit com pilots de renom com Jackie Stewart o el brasiler Emerson Fittipaldi o Marc Gené.
El 8 de desembre de 2012 es va celebrar la cursa Montjuïc Revival per homenatjar l'antic circuit, en la qual van participar uns 250 cotxes i motos clàssics. L'esdeveniment, però, va ser suspès per l'Ajuntament de Barcelona després que un dels vehicles sortís de pista i ferís dos membres de l'organització, un d'ells de gravetat.
Resultats automobilístics[modifica]
| Temporada | Data | Conductor guanyador | Equip guanyador | Resultats |
|---|---|---|---|---|
| 1975 | 27 d'abril | Jochen Mass | McLaren-Ford | Resultats |
| 1973 | 29 d'abril | Emerson Fittipaldi | Lotus-Ford | Resultats |
| 1971 | 18 d'abril | Jackie Stewart | Tyrrell-Ford | Resultats |
| 1969 | 4 de maig | Jackie Stewart | Matra-Ford | Resultats |
| 1936 | 7 de juny | Tazio Nuvolari | Alfa Romeo | |
| 1935 | 30 de juny | Luigi Fagioli | Mercedes | |
| 1934 | 17 de juny | Achille Varzi | Alfa Romeo | |
| 1933 | 25 de juny | Juan Zanelli | Alfa Romeo |
Referències[modifica]
- ↑ Del Arco, Javier; Arderiu, Miquel; Montero, Xavier; Camp, Jordi. «S'inventa Montjuïc amb l'apadrinament de Nuvolari». A: Història de l'automobilisme a Catalunya. Barcelona: Planeta, 1990, p. 62-63. ISBN 84-320-6249-9.
- ↑ «Gloria y tragedia en Montjuïc» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 27-10-1986. [Consulta: 18 gener 2014].
Bibliografia[modifica]
- Del Arco, Javier. 40 Años de historia del automovilismo en el circuito de Montjuïc (en castellà). Barcelona: Reial Automòbil Club de Catalunya, 2000. ISBN 84-931729-0-1.
- Del Arco, Javier. 55 Años de historia del motociclismo en el circuito de Montjuïc (en castellà). Barcelona: RACC & Edicions Hipòtesi, SL, 2004. ISBN 978-84-933224-4-1.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Circuit de Montjuïc |