Ciri
Un ciri és un instrument d'ús ceremonial de la llum. Consisteix en una espelma de grans dimensions que hom veu sovint a les cerimònies religioses. Els més coneguts als Països Catalans són els ciris de Pasqua.
Cerimònies
Els "ciris de Pasqua" o " "ciris pasquals" són ciris tradicionals molt llargs i gruixuts que es beneeixen la nit de Pasqua.[1] Es coneixen també com la «Llum de Crist», de les paraules llatines Lumen Christi que s'esmenten a la cerimònia Pasqual.
En la litúrgia cristiana els ciris es fan servir també per la il·luminació de les esglésies i tenen especial importància els ciris als costats de l'altar.[2] El "ciri bautismal" es fa servir a les celebracions del bateig dels infants.
A Taradell té lloc cada any el tradicional "Ball del Ciri". Aquesta celebració té lloc el marc de la Festa Major d'hivern, celebrada en honor a Sant Sebastià, des de l'any 1776.[3]
Cultura popular
Els ciris es fan servir també a altres cultures i en altres contexts religiosos.
Entre les expressions populars derivades del ciri cal mencionar:
- Dret com un ciri, alt, trempat o encarcarat com un ciri: Se'n diu d'una persona alta o de port molt rígid.
- "Sortir amb un ciri trencat". Fer comentaris impertinents, basats en mala informació o que no vénen al cas.
- "La processó és molt llarga, i el ciri molt curt". Manca de preparació per a un esdeveniment o acció a emprendre.
- Al futbol "un ciri" és un xut defectuós, sovint involuntari, en el qual la pilota eix projectada verticalment.
Accessoris
- "Cirier": Estri que serveix per a aguantar dret el ciri.
- "Matallums", "bufallums" o "apagallums": Instrument per apagar els ciris, ara poc utilitzat. Era una canya amb un element de llauna cònic a l'extrem.