Cirilo de Alameda y Brea

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCirilo de Alameda y Brea
OFM
Cadinal Alameda-OFM.jpg
Biografia
Naixement9 de juliol de 1781
Torrejón de Velasco
Mort1 d'agost de 1861(1861-08-01) (als 80 anys)
Madrid
Lloc d'enterramentCatedral de Toledo modifica
Template-Metropolitan Archbishop.svg  Arquebisbe de Santiago de Cuba
10 de juliol de 1831 – 7 de març de 1849
Template-Metropolitan Archbishop.svg  Arquebisbe de Burgos
7 de març de 1849 – 20 de juny de 1857
Template-Metropolitan Archbishop.svg  Arquebisbe de Toledo
20 de juny de 1857 – 30 de juny de 1872
Escudo del Senado de España.svg  Senador vitalici
1850 – 1868
Dades personals
NacionalitatEspanya
ReligióCatòlica
FormacióUniversitat de Saragossa modifica
Activitat
OcupacióSacerdot catòlic modifica
Orde religiósFrancescocoa.png Orde dels Frares Menors
Consagració12 de març de 1832 per
Francisco Javier Cienfuegos Jovellanos
Proclamació cardenalícia15 de març de 1858 per
Pius IX

Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org

Cirilo de Alameda y Brea O.F.M. (Torrejón de Velasco, Madrid, 9 de juliol de 1781 - Madrid, 30 de juny de 1872) va ser un religiós espanyol, arquebisbe i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Biografia[modifica]

Va entrar amb dotze anys en la Orde Franciscà i després d'aconseguir el sacerdoci va prosseguir amb la seva formació. El 1811 va ser enviat a una missió franciscana a Uruguai i en 1815 va tornar a Espanya, on fou nomenat comissari de la Inquisició.[1]

La seva gran influència en l'orde religiós al qual pertanyia li va permetre apropar-se a la Cort de Ferran VII on va exercir una notable influència. De 1817 a 1824 va ser ministre general de la seva Orde. Va ser nomenat arquebisbe de Santiago de Cuba el 30 de setembre de 1831 i va rebre la consagracón en la Catedral de Sevilla el 12 de març de 1832. Se li atribueix haver intervingut davant el Rei Ferran per salvar la vida de Rafael del Riego i altres liberals, no obstant això les seves posicions absolutistes el van fer ser considerat un perill per a la causa liberal en 1837, després que el motí de la Granja de San Ildefonso permetés la derogació de l'Estatut Reial de 1834 i la restitució de la Constitució liberal gaditana.

Va fugir de Cuba per acabar a França recolzant en la guerra civil al pretendent carlista al tron d'Espanya, Carles Maria Isidre de Borbó enfront de la reina Isabel II. No obstant el triomf isabelí en la guerra, se'l va considerar reintegrat a la societat espanyola i va ser proposat per la reina Isabel per ser arquebisbe de Burgos en 1849, i nomenat senador vitalici.[2] Més tard fou proposat igualment i va obtenir l'arquebisbat prevalgut d'Espanya a Toledo en 1857.

Va tornar a recolzar la causa carlista en ocasió del Desembarcament carlí de Sant Carles de la Ràpita de 1860, encara que no es va actuar contra ell, però això li va impedir que prosperés la seva pretensió d'aconseguir el cardenalat de Santiago de Compostel·la. En 1857 també fou admès com a acadèmic de número a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[3]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cirilo de Alameda y Brea


Càrrecs públics
Precedit per:
Mariano Rodríguez de Olmedo y Valle
Arquebisbe de Santiago de Cuba
Template-Metropolitan Archbishop.svg

1831-1849
Succeït per:
Antoni Maria Claret i Clarà
Precedit per:
Ramón Montero
Arquebisbe de Burgos
Template-Metropolitan Archbishop.svg

1849-1857
Succeït per:
Fernando de la Puente y Primo de Rivera
Precedit per:
Juan José Bonel y Orbe
Arquebisbe de Toledo
Template-Metropolitan Archbishop.svg

1857-1872
Succeït per:
Juan Ignacio Moreno y Maisanove
Premis i fites
Precedit per:
'
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of Moral and Political Sciences.svg
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 34

1857-1872
Succeït per:
Vicente de la Fuente y Condón