Vés al contingut

Cirilo de Alameda y Brea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCirilo de Alameda y Brea
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 juliol 1781 Modifica el valor a Wikidata
Torrejón de Velasco (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 juny 1872 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Toledo (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Toledo Modifica el valor a Wikidata
Cardenal
15 març 1858 
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (Medalla 34)
30 setembre 1857 – 1r agost 1872
 cap valor – Vicente de la Fuente 
Arquebisbe de Toledo
20 juny 1857 – 30 juny 1872
 Juan José Bonel y OrbeJuan Ignacio Moreno y Maisanove 
Senador vitalici d'Espanya
13 novembre 1850 – 6 desembre 1868
Arquebisbe de Burgos
7 març 1849 – 20 juny 1857
 Ramón MonteroFernando de la Puente y Primo de Rivera 
Arquebisbe de Santiago de Cuba
10 juliol 1831 – 7 març 1849
 Mariano Rodríguez de Olmedo y ValleAntoni Maria Claret i Clarà 
Ministre General de l'Orde de Frares Menors
28 novembre 1817 – 1823 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Saragossa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic romà (1832–), sacerdot catòlic, arquebisbe Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Orde religiósOrde de Frares Menors i Frares Menors Reformats de l'Estricta Observança Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióFrancisco Javier de Cienfuegos y Jovellanos Modifica el valor a Wikidata

Cirilo de Alameda y Brea O.F.M. (Torrejón de Velasco, 9 de juliol de 1781 - Madrid, 30 de juny de 1872) va ser un religiós espanyol, arquebisbe i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Biografia

[modifica]

Va entrar amb dotze anys en la Orde Franciscà i després d'aconseguir el sacerdoci va prosseguir amb la seva formació. El 1811 va ser enviat a una missió franciscana a Uruguai i el 1815 va tornar a Espanya, on fou nomenat comissari de la Inquisició.[1]

La seva gran influència en l'orde religiós al qual pertanyia li va permetre apropar-se a la Cort de Ferran VII on va exercir una notable influència. De 1817 a 1824 va ser ministre general de la seva Orde. Va ser nomenat arquebisbe de Santiago de Cuba el 30 de setembre de 1831 i va rebre la consagracón en la Catedral de Sevilla el 12 de març de 1832. Se li atribueix haver intervingut davant el Rei Ferran per salvar la vida de Rafael del Riego i altres liberals, no obstant això les seves posicions absolutistes el van fer ser considerat un perill per a la causa liberal en 1837, després que el motí de la Granja de San Ildefonso permetés la derogació de l'Estatut Reial de 1834 i la restitució de la Constitució liberal gaditana.

Va fugir de Cuba per acabar a França recolzant en la guerra civil al pretendent carlista al tron d'Espanya, Carles Maria Isidre de Borbó enfront de la reina Isabel II. No obstant el triomf isabelí en la guerra, se'l va considerar reintegrat a la societat espanyola i va ser proposat per la reina Isabel per ser arquebisbe de Burgos en 1849, i nomenat senador vitalici.[2] Més tard fou proposat igualment i va obtenir l'arquebisbat prevalgut d'Espanya a Toledo en 1857.

Va tornar a donar suport a la causa carlista en ocasió del desembarcament carlí de la Ràpita de 1860, encara que no es va actuar contra ell, però això li va impedir que prosperés la seva pretensió d'aconseguir el cardenalat de Santiago de Compostel·la. En 1857 també fou admès com a acadèmic de número a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[3]

Referències

[modifica]
  1. «The Cardinals of the Holy Roman Church». Arxivat de l'original el 2010-07-04. [Consulta: 14 gener 2016].
  2. Fitxa del Senat
  3. Medalla 34 Arxivat 2016-03-10 a Wayback Machine. de la RACMYP