Cisma de Foci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Cisma de Foci és un terme utilitzat per definir a una controvèrsia que va durar entre 863-867 entre l'Església Ortodoxa de Constantinoble (futura Església Ortodoxa) i el cristianisme occidental, liderat pel Papa.

Aquest conflicte es va precipitar per l'oposició del papa catòlic Nicolau I (r. 858-867) a la designació per part de l'emperador bizantí Miquel III d'un erudit laic, Foci, com a patriarca de Constantinoble.[1]El cisma va acabar efectivament en 867 tant amb la mort del Papa Nicolau com amb la primera deposició de Foci. No obstant això, van caldre dos concilis Constantinoble (869-870 i 879-880) per resoldre completament la situació.

La controvèrsia també va incloure els drets eclesiàstics jurisdiccionals d'Orient i Occident a l'església búlgara, així com una controvèrsia doctrinal sobre la paraula "filioque" (que significa "i del Fill"), que es va sumar al Credo de Nicea per l'Església llatina, i que va ser el punt de ruptura teològica al segle XI amb el Gran Cisma d'Orient.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vegeu Enciclopèdia Catòlica, Union of Christendom