Cisplatí

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de fàrmacCisplatí
Cisplatin-3D-balls.png
Cisplatin-stereo.svg
Malaltia objecte lung oat cell carcinoma Tradueix, càncer de cap i coll, càncer de mama, càncer d'esòfag, limfoma de Hodgkin amb cel·lularitat mixta, osteosarcoma, amelanotic melanoma Tradueix, neoplàsia pulmonar benigna, mieloma múltiple, sarcoma de cèl·lules fusiformes, càncer de pròstata, limfosarcoma, càncer d'ovari, càncer d'estómac, càncer de testicle, càncer de bufeta urinària, subependymal giant cell astrocytoma Tradueix i neuroblastoma
Dades clíniques
Risc per l'embaràs categoria D per a l'embaràs als EUA
Grup farmacològic platinum-based antineoplastic Tradueix
Codi ATC L01XA01
Dades químiques i físiques
Fórmula Cl₂H₆N₂Pt
Massa molecular 298,955595 uma
Identificadors
Número CAS 15663-27-1
PubChem (SID) 5702198
DrugBank 00515
ChemSpider 76401
UNII Q20Q21Q62J
KEGG D00275
ChEBI 27899
ChEMBL CHEMBL11359
AEPQ 100.036.106
Modifica dades a Wikidata


El cisplatí o cis-diaminodicloroplatí(II) (CDDP) i nom IUPAC = (SP-4-2)-diaminodicloroplatí, amb la fórmula química H6Cl2N2Pt, és un compost de coordinació, un medicament basat en el platí usat en quimioteràpia per al tractament de diversos tipus de càncer, entre els quals s'inclouen sarcomes, alguns carcinomess(p. ex. càncer de pulmó de cèl·lules petites, càncer d'ovari), linfomes i tumor de cèl·lules germinals. Va ser el primer membre d'una família de medicaments contra el càncer que actualment inclouen el carboplatí i oxaliplatí. Aquests complexos basats en el platí reaccionen in vivo, unint-se a l'ADN cel·lular i causant l'apoptosi de la cèl·lula (mort cel·lular programada).

S'administra per via intravenosa.

Efectes secundaris[modifica]

El cisplatí té una sèrie d'efectes secundaris que poden limitar el seu ús:

Història[modifica]

El compost cis-PtCl2(NH3)2 va ser descrit per primera M. Peyrone en 1845, i conegut com a sal de Peyrone.[1] L'estructura va ser descoberta per Alfred Werner el 1893.[2]

Síntesi[modifica]

Síntesi del cisplatí

Referències[modifica]

  1. Peyrone M. Ann Chemie Pharm, 51, 1845, pàg. 129.
  2. Stephen Trzaska «Cisplatin». C&EN News, 83, 25, 20-06-2005.

Enllaços externs[modifica]