Cistàcies
Cistaceae  | |
|---|---|
 Estepa de Creta | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Malvales |
| Família | Cistaceae Juss., 1789 Cistaceae |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
| Tipus | Cistus |
.svg){kind=icon}
Les cistàcies (Cistaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les malvals (Malvales),[1] dins del clade de les màlvides, un subclade de les ròsides.[2] Conté unes 200 espècies, agrupades en 8 gèneres. Inclou espècies nadiues d'Europa, Àsia, el nord d'Àfrica, Amèrica del Nord i unes poques espècies a Amèrica del Sud.[3] La majoria de les cistàcies són subarbustives o arbusts baixos i algunes són herbàcies.
Ecologia
[modifica]Aquesta família té dues importants propietats que permeten que s'estenguin després dels incendis, ja que tenen micorriza i moltes llavors que activen la germinació amb les altes temperatures.
Taxonomia
[modifica]Aquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1789 a l'obra Genera Plantarum del botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748 – 1836).[4]
Gèneres
[modifica]Dins d'aquesta família es reconeixen els 8 gèneres següents:[5]
- Cistus L.
- Crocanthemum Spach
- Fumana (Dunal) Spach
- Helianthemum Mill.
- Hudsonia L.
- Lechea Kalm
- Pakaraimaea Maguire & P.S.Ashton
- Tuberaria (Dunal) Spach
Conreu i usos
[modifica]Els gèneres Cistus, Halimium i Helianthemum són conreats com a plantes ornamentals. No tenen gaires exigències respecte als sòls i són plantes resistents al fred.
L'espècie Cistus ladanifer es fa servir per a produir una resina aromàtica utilitzada a la perfumeria.
Referències
[modifica]- ↑ Byng et alii., 2016, p. 18.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 3.
- ↑ «CISTACEAE Jussieu» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 15 febrer 2026].
- ↑ Jussieu, 1789, p. 294.
- ↑ «Cistaceae Juss.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 20 setembre 2025].
Bibliografia
[modifica]- Jussieu, Antoine-Laurent. Genera Plantarum, secundum ordines naturales disposita juxta methodum in Horto Regio Parisiensi exaratam (en llatí i francès), 1789.
- Giovannetti, G., A. Fontana (1982). Mycorrhizal synthesis between Cistaceae and Tuberaceae. New Phytologist 92, 533-537.
- Heywood, V. H. (ed.) (1993). Flowering plants of the world, pp. 108-109. London: Batsford. ISBN 0-19-521037-9.
- Hutchinson, J. (1973). The families of flowering plants: arranged according to a new system based on their probable phylogeny (3rd ed.), pp. 254-255. Oxford: Clarendon. ISBN 0-19-854377-8.
- Judd W. S., C. S. Campbell, E. A. Kellogg, P. F. Stevens, M. J. Donoghue (2002). Plant Systematics: A Phylogenetic Approach, 2nd edition, pp. 409-410 (Cistaceae). Sunderland, Massachusetts: Sinauer Associates. ISBN 0-87893-403-0.
- Jussieu, Antoine Laurent de (1789). Genera Plantarum: 294. Parisiis.
- Mabberley, D. J. (1997). The plant-book: a portable dictionary of the vascular plants (2nd ed.), p. 160. Nova York: Cambridge University Press. ISBN 0-521-41421-0.
Enllaços externs
[modifica]
- Stevens P.F. (2001 onwards). Angiosperm Phylogeny Website (Cistaceae). Version 5, May 2004.