Cistícola grinyolaire
Cisticola chiniana  | |
|---|---|
.jpg) Cisticola chiniana smithersi | |
| Dades | |
| Nombre de cries | 3,2 |
| Període d'incubació de l'ou | 13 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22713333 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Cisticolidae |
| Gènere | Cisticola |
| Espècie | Cisticola chiniana Smith, 1843 |
La cistícola grinyolaire [1] (Cisticola chiniana) és una espècie d'ocell de la família del Cisticolidae que és nativa al sud de l'equador d'Àfrica i part d'Àfrica de l'Est. És una espècie molt comuna i abundant a la sabana i zones de matolls ja sigui en regions àrides, humides o zones muntanyoses. Especialment durant l'estiu, és molt conspicu a causa del cant estrident que fa des de llocs prominents ja que piula notes estridents i repetitives des de llocs prominents.
Hàbitat i distribució[modifica]
Es troba a Angola, Botswana, Burundi, República del Congo, República Democràtica del Congo, Eswatini, Etiòpia, Kenya, Malawi, Moçambic, Namíbia, Somàlia, Àfrica del Sud, Sudan del Sud, Tanzània, Uganda, Zàmbia i Zimbàbue.
L'hàbitat natural són les sabanes i els boscos àrids, semiàrids o humits, sovint dominats per arbres o arbustos espinosos (Dichrostachys, etc.). Tanmateix, també es troba habitualment als boscos de Miombo i mopane i és una de les espècies d'ocells més comunes a la plana costanera de Moçambic. També és present a les terres altes orientals i a les terres altes d'Àfrica oriental per sota dels 2.000 m. A més, utilitza alguns ecotons, com ara vores de conreu, marges de bosc dens i boscos que voregen el delta de l'Okavango.[2]
La cistícola grisa la substitueix en boscos de fulla ampla raquítica i boscos secs caducifolis sobre substrats sorrencs, mentre que diverses espècies de Cisticola la substitueixen en llocs pantanosos. Co-habita amb altres espècies de Prinia.[2]
Hàbits[modifica]
Especialment a l'estiu, passen molt de temps piulant de manera notòria des de les capçades d'arbre o arbustos. La crida estrident es pot representar com "txee-txee txitxi-txirrrrr",[3] però varia d'un individu a un altre.
Nidificació[modifica]
La reproducció es produeix durant l'estació humida a la primavera i l'estiu. Construeixen un niu en forma de bola amb fulles d'herba molt gruixudes que està folrat per dins amb matèria vegetal fina.[3]
Subespècies[modifica]
S'accepten disset subespècies:[4]
- C. c. simplex (Heuglin, 1869) — Sudan del Sud y RDC fins a Uganda
- C. c. fortis Lynes, 1930 — Gabon, els dos Congo i d'Angola a Zàmbia
- C. c. fricki Mearns, 1913 — Etiòpia i les muntanyes del nord de Kenya
- C. c. humilis Madarász, 1904 — Est d'Uganda i oest de les serralades de Kenya
- C. c. ukamba Lynes, 1930 — Serralades de la zona centre de Kenya i el nord de Tanzània
- C. c. heterophrys Oberholser, 1906 — Planures costeres de Kenya i Tanzània
- C. c. victoria Lynes, 1930 — Zona est del Llac Victòria
- C. c. fischeri Reichenow, 1891 — Tanzània
- C. c. keithi Parkes, 1987 — Tanzània
- C. c. mbeya Parkes, 1987 — Tanzània
- C. c. emendatus Vincent, 1944 — Sud de Tanzània, Malawi y nord de Moçambic
- C. c. procerus W.K.H.Peters, 1868 — Est de Zàmbia i centre deMoçambic
- C. c. bensoni Traylor, 1964 — Sud de Zàmbia
- C. c. smithersi B.P.Hall, 1956 — Zona superior de la regió del riu Zambezi
- C. c. chiniana (A.Smith, 1843) — Altiplà central del sud d'Àfrica
- C. c. frater Reichenow, 1916 — Namíbia
- C. c. campestris Gould, 1845 — Plana costanera oriental del sud d'Àfrica
Galeria[modifica]
-
C. c. campestris al Parc Nacional Kruger. La gola negre és evident mentre canta. -
La subespècie nominada al Parc Nacional de Marakele -
C. c. humilis, Soysambu Conservancy, Kenya -
_(6017305508).jpg)
.jpg)
.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ «Cistícola grinyolaire». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 14/11/2022(català)
- ↑ 2,0 2,1 The Atlas of Southern African birds: Vol.2 Passerines. Johannesburg: BirdLife South Africa, 1997, p. 302–303. ISBN 0-620-20730-2 [Consulta: 4 gener 2017].
- ↑ 3,0 3,1 Ginn, Peter. Birds of the Highveld. 3rd impr.. Salisbury: Longman, 1981, p. 72. ISBN 0582608902.
- ↑ ; Dean, R.«Rattling Cisticola (Cisticola chiniana)». Lynx Edicions, Barcelona, 2017. [Consulta: 4 gener 2017].
Enllaços externs[modifica]
- Rattling cisticola - Species text in The Atlas of Southern African Birds.
