Cithara

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'instrument musicalCithara
Britannica Cithara Phorminx.jpg
Tipusbox lyre (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació Hornbostel-Sachs321.22 Modifica el valor a Wikidata
Apol·lo Citaredo (Apol·lo sostenint una cítara i vestint les túnices habituals dels kitharōdos, encapçalant les muses). Marbre, obra d'art romana, 2n segle CE
Dona amb cítara (dreta) i sambuca (esquerra). Fresc romà de Pompeia, segle I dC (Museu Arqueològic Nacional de Nàpols).

La cithara (o llatinitzada kithara) (grec: κιθάρα, llatí: cithara) va ser un instrument musical grec antic de la família dels llaüts de jou també coneguts com lires. En grec modern la paraula kithara ha arribat a significar guitarra, paraula que en prové etimològicament.[1]

La cithara era una versió professional de set cordes de la lira, que es considerava un instrument rústic o popular, i era adequat per ensenyar música als principiants. A diferència de la lira més senzilla, la cithara va ser utilitzada principalment per músics professionals, anomenats kitharodes. Els orígens de la cithara són probablement d'Anatòlia.[2]

Usos[modifica]

Cithara al revers d'un hemidracme de Cragus (lliga Lícia).
Representació romana d'una dona tocant la cithara (Excavacions arqueològiues de Boscoreale, ca. 40-30 aC)

Mentre que la lira senzilla s'utilitzava sobretot com a instrument d'ensenyament a les escoles de nois, la cithara es tractava com un instrument virtuós perquè requeria molta més habilitat.[3]

La cithara es tocava sobretot per acompanyar dansa, recitats d'èpica, rapsòdies, odes i cançons líriques.[4] També es tocava sense acompanyament a les recepcions, banquets, jocs nacionals i proves d'habilitat. Aristòtil va dir que aquests instruments de corda no tenien finalitats educatives sinó que es tocaven només per plaer.[3]

Es tocava polsant les cordes amb un plectre rígid fet de cuir sec, subjectat a la mà dreta amb el colze estirat i el palmell doblegat cap a dins. Les cordes amb notes que no es volguéssin fer sonar, s'amortien amb els dits de la mà esquerra.[4]

Construcció[modifica]

Musa afinant dues phorminges. La forminx va ser una etapa intermèdia, ja que la cithara es va desenvolupar a partir de la lira. Detall de l'interior d'una copa àtica de terra blanca d' Eretria, c. 465 BCE.
Dibuix d'un gerro grec que representa un home tocant una cithara amb vuit cordes. Observeu el plectre a la mà dreta.

La cithara tenia una caixa de ressonància fonda, de fusta composta per dues tapes de ressonància, planes o lleugerament arquejades, connectades per costelles o costats d'igual amplada. A la part superior, les seves cordes estaven nuades al voltant de la barra transversal o jou (zugon) o a anelles enfilades sobre la barra, o enrotllades al voltant de clavilles. Els altres extrems de les cordes es fixaven gràcies a una peça de cua després de passar per un pont pla, o es combinaven la peça i el pont.[4][2]

La majoria de les pintures de gerros mostren cithares amb set cordes, d'acord amb els autors antics, però aquests mateixos autors també esmenten que de vegades un kitharode especialment hàbil en podia utilitzar més de set.[4]

Apol·lo com un kitharode[modifica]

Apol·lo Kitharoidos. Guix pintat, obra d'art romana d'època augustea

Es diu que la cithara va ser una invenció d'Apol·lo, el déu de la música.[5] Sovint es representa a Apol·lo tocant una cithara en lloc d'una lira, sovint vestit amb les túniques formals d'un kitharode. Kitharoidos o Citharoedus és un epítet donat a Apol·lo, que significa "cantant de lira" o "el que canta a la lira".

Un Apol·lo Citaredo o Apol·lo Citharede, és el terme per a un tipus d'estàtua o una altra imatge d'Apol·lo amb una cithara. Entre els exemples més coneguts hi ha l'Apol·lo Citaredo als Museus Vaticans, una estàtua enorme de marbre d'un escultor romà desconegut.[4]

Safo com una kitharode[modifica]

Alceu de Mitilene tocant una cithara mentre Safo escolta. Safo i Alceu de Lawrence Alma-Tadema (1881, Walters Art Museum)

Safo està estretament relacionada amb la música, especialment amb instruments de corda com la cithara i el bàrbiton. Era una dona d'alta posició social i va compondre cançons molt populars que es centraven en les emocions.

Una història de la mitologia grega diu que va pujar als vessants escarpats del mont Parnàs on va ser rebuda per les muses. Va passejar per les lauràcies i va arribar a la cova d'Apol·lo, on es va banyar a la Font Castàlia i va agafar el plectre d'Apol·lo per tocar música. Les nimfes sagrades ballaven mentre ella acariciava les cordes amb molt talent per fer sortir dolces melodies.[6]

Famosos intèrprets de cithara[modifica]

  • Frinis (grec antic: Φρῦνις) de Lesbos. La Suïda esmenta que Frinis va ser el primer a tocar la cíihara a Atenes i va guanyar a les Panathenaea. Probablement s'entén per cithara el nou instrument de 12 cordes inventat per Melanípides de Melos.[7]

Altres instruments anomenats "cithara"[modifica]

A l'edat mitjana, cythara també s'utilitzava genèricament per als instruments de corda, incloses les lires, però també inclouen instruments semblants a llaüts.[a][b] L'ús del nom al llarg de l'Edat Mitjana va mirar cap enrere a la cítara grega original i les seves habilitats per influir en les emocions de la gent.

Referències bíbliques[modifica]

Un instrument anomenat kinnor s'esmenta diverses vegades a la Bíblia, generalment traduït a l'anglès com "arpa" o "salteri", però històricament traduït com "cithara". Salm 42 a la Vulgata llatina (Salm 43 en altres versions), diu: "Confitebor tibi in cithara, Deus, Deus meus",[10] que es tradueix a la versió de Douay-Rheims com "A tu, oh Déu meu Déu, lloaré amb l'arpa." [11] La versió del rei Jaume tradueix aquest vers com "Sí, amb l'arpa et lloaré, oh Déu meu Déu".[12] La cithara també s'esmenta en altres llocs de la versió llatina de la Bíblia, inclosa Gènesi 4:21, 1. Reis (1 Samuel) 16:16, 1 Paralipomenon (1 Cròniques) 25:3, Job 30:31, Salms 32:2, Salms 56:9, Salms 70:22, Salms 80:3, Salms 91:4, Salms 97:5, Salms 107:3, Salms 146:7, Salms 150:3, Isaïes 5:12, Isaïes 16:11, 1 Machabees 3:45, i 1 Corintis 14:7.[13]

Els kaithros esmentats al Llibre de Daniel poden haver-se referit al mateix instrument.

Notes[modifica]

  1. Cythara ... was often used as a generic term for 'plucked string instrument' by writers discussing a variety of instruments in medieval and Renaissance times ... [a musician using the word about his personal instrument would be] making a claim that his instrument was the one that had the magic to magically manipulate the listener's emotional states as the original cithara (with a similar large plectrum) had a reputation of doing to the ancient Greeks.[8]
  2. There is evidence of citharae shaped like a lute, that is with a neck and an elongated body, even before the 12th century: the Golden Psalter of St. Gall depicts King David wielding an instrument ... this instrument resembles a lute more than a cythara [lyre] ... Further evidence appears in the Stuttgart Psalter ... several images of an instrument ... in the text, next to all these miniatures, the instrument is called a cythara ... .[9]

Referències[modifica]

  1. «guitar». Online Etymology Dictionary. [Consulta: 25 octubre 2016].
  2. 2,0 2,1 Maas, Martha. Stringed Instruments of Ancient Greece. New Haven, CT: Yale University Press, 1989-10-09. ISBN 978-030003686-2. 
  3. 3,0 3,1 Aristòtil. Política. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 West, M.L.. Ancient Greek Music. Oxford (Regne Unit): Oxford University Press, 1992. ISBN 0-19-814975-1. 
  5. Pausànies. Descripció de l'Antiga Grècia. 
  6. Anderson, W.D.. Music and Musicians in Ancient Greece. Ithaca, NY: Cornell University Press, 1994. ISBN 0-8014-3083-6. 
  7. Suda, phi.761
  8. Segerman, Ephraim «A Short History of the Cittern». The Galpin Society Journal, 52, abril 1999, pàg. 78–79. DOI: 10.2307/842519. JSTOR: 842519.
  9. Ciabattoni, Francesco. Dante's Journey to Polyphony, 15 de gener de 2015. ISBN 9781442620230. 
  10. «Latin Vulgate Bible, Psalms Chapter 42». www.drbo.org.
  11. «Douay-Rheims Bible, Psalms Chapter 42». www.drbo.org.
  12. «Psalms Chapter 43 KJV». www.kingjamesbibleonline.org.
  13. «Latin Vulgate Bible, Biblia Sacra Vulgata». www.drbo.org.

Bibliografia[modifica]

  • Bundrick, Sheramy D. Music and Image in Classical Athens. Nova York: Cambridge University Press, 2005. 
  • «The Kithara in Ancient Greece | Thematic Essay». The Metropolitan Museum of Art. [Consulta: 25 octubre 2016].
  • Hagel, Stefan. «Ancient Greek Music». Österreichische Akademie der Wissenschaften. [Consulta: 25 octubre 2016].

Enllaços externs[modifica]

  • Peter Pringle explica com funcionava una kithara
  • Un grup de música dirigit per Annie Bélis, dedicat a la recreació de la música antiga grega i romana i a tocar instruments reconstruïts sobre la referència arqueològica. En el seu enregistrament D'Euripide aux premiers chretiens : musique de l'antiquité grecque et romaine, la banda toca Kitharas tant romanes com grecs.