City of Glass
| Tipus | novel·la gràfica  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | David Mazzucchelli Paul Auster Paul Karasik |
| Llengua | anglès |
| Publicació | Estats Units d'Amèrica i Regne Unit , 1994 2004 |
| Editor | Avon i Picador |
| Gènere | novel·la gràfica |
| Premis | |
| Premis | Millor obra estrangera (1999) |
City of Glass: The Graphic Novel (La ciutat de vidre: la novel·la gràfica), és un còmic de Paul Karasik i David Mazzucchelli. Es tracta d'una adaptació de la novel·la de l'autor estatunidenc Paul Auster City of Glass.
Publicació[modifica]
El còmic original va ser publicat per Avon Books com Neon Lit: Paul Auster's City of Glass (a Graphic Mystery). El projecte estava liderat per l'autor de còmics influent i popular Art Spiegelman.[1] La impressió original va ser ben rebuda, i l'obra va ser escollida com un dels "100 millor còmics escrits en anglès del segle".[2] De fet, el llibre aviat va quedar esgotat.[3]
El 2004 es va publicar una nova edició de l'obra, aquest cop titulada com City of Glass: The Graphic Novel, la qual va incloure una introducció d'Art Spiegelman. En aquesta introducció Spiegelman defineix aquesta novel·la gràfica com "una obra rupturista."
Des d'aleshores, el còmic ha estat traduït a diverses llengües, amb 20 edicions estrangeres.
Argument[modifica]
La història se centra en un home anomenat Daniel Quinn. Una nit rep una trucada dirigida a un investigador privat (curiosament anomenat Paul Auster, com l'autor de la novel·la original). Quinn queda intrigat per la trucada i decideix agafar el cas. Els seus clients resulten ser una parella, Peter Stillman i la seva muller. Durant el curs de la narració, Quinn descobreix coses sorprenents sobre la identitat, el llenguatge i la naturalesa humana. Al final s'acaba trobant amb Paul Auster, no el suposat detectiu, sinó l'autèntic escriptor.
En un fragment de la novel·la original de Paul Auster, Peter Stillman realitza un discurs sobre la seva vida i la feina que té per Daniel Quinn. En l'adaptació del còmic, la interrelació entre paraules i imatges és particularment interessant, amb els globus sortint no tant de Stillman, sinó més sovint de tinters, desguassos i, fins i tot, pintures rupestres. Spiegelman va quedar especialment sorprès per aquesta part del còmic, remarcant la perfecció amb què aquest recurs traslladava la descripció d'Auster dels patrons discursius de Stillman.
Exhibicions[modifica]
El març de 2009, l'adaptació de City of Glass va rebre un tracte d'exhibició, incloent el text original de Karasik i els dibuixos originals de Mazzucchelli, en el context d'una exposició dedicada a Paul Auster en el marc del Festival Literari Dedica de Pordenone, a Itàlia.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Kartalopoulos, Bill. "Coffee with Paul Karasik," Indy magazine (Spring 2004). Archived at the Internet Archive Wayback Machine. Accessed Jan. 1, 2017.
- ↑ "The Top 100 English-Language Comics of the Century," (#45) The Comics Journal #210 (February 1999).
- ↑ Kuhlman, Martha. "The Poetics of the Page: City of Glass, the graphic novel," Indy magazine (Spring 2004). Archived at the Internet Archive Wayback Machine. Accessed Jan. 1, 2017.
- ↑ "PAUL KARASIK AT SACI," Arxivat 2017-01-04 a Wayback Machine. Studio Arts College International website (Mar. 6, 2009).
Bibliografia[modifica]
- Bernard, Tom. "City of Glass: The Graphic Novel by Paul Auster," Arxivat 2017-06-21 a Wayback Machine. BookSlut (January 2005).
- Brayshaw, Christopher. "Lines and Shadows: Paul Auster's City of Glass," The Comics Journal #173 (December 1994), pp. 51–54.
Enllaços externs[modifica]
- Indy magazine (Spring 2004) — special issue of Indy magazine with three articles dedicated to City of Glass [archived at the Internet Archive Wayback Machine]
- video of Paul Karasik visiting the City of Glass exhibit in Pordenone, Italy, in March 2009