Vés al contingut

Ciutat d'Autun

Plantilla:Infotaula geografia políticaCiutat d'Autun
Autun (fr)
Augustodunum Haeduorum (la) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 46° 57′ 04″ N, 4° 17′ 55″ E / 46.9511°N,4.2986°E / 46.9511; 4.2986
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióBorgonya-Franc Comtat
DepartamentSaona i Loira
DistricteDistricte d'Autun Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població13.145 (2021) Modifica el valor a Wikidata (213,67 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadísticaàrea de concentració metropolitana d'Autun
unité urbaine d'Autun (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Superfície61,52 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud280 m-642 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Esdeveniment clau
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataVincent Chauvet (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal71400 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres
Agermanament amb

Lloc webautun.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: VilledAutun X: AutunVille Instagram: autun_ville LinkedIn: ville-d-autun Youtube: UCcd7O0jlBl9ub6d3kATHoVQ Modifica el valor a Wikidata


Autun és una ciutat francesa, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Història

[modifica]

Bibracte fou la capital dels hedus segons Juli Cèsar. La capital, posteriorment, fou Augustodonum, que donà lloc a l'actual ciutat d'Autun.

Augustodonum fou ocupada pel rebel Sacrovir, un hedu (any 21). La ciutat continuava essent la capital dels hedus i lloc on s'educaven els joves de la noblesa gal·la. La ciutat fou assetjada per Tètric I que es va proclamar emperador a la Gàl·lia, i les destruccions que s'hi van produir foren arreglades per Constanci Clor i el seu fill Constantí. Àtila va destruir la ciutat.

El 725 fou saquejada pels musulmans.

La moderna ciutat té algunes restes romanes, especialment les muralles que van des del Mont Jeu (Mont Jovis) al riu Arroux. Es conserven algunes portes de les muralles, en concret les que es diuen Porta d'Arroux i Porta de Saint André. El lloc on hi havia el fòrum es diu ara el Marchau, i l'antic camp de Mars és el Chaumar i té les restes del temple de Janus. Queden també restes del teatre i de l'amfiteatre i a la rodalia un gran llac artificial. Al turó de Montjeu hi ha l'inici d'un aqüeducte. També es troben a la rodalia de la ciutat algunes restes preromanes com l'anomenada Piràmide o Pedra de Conhard, un monument de pedres.

Autun dona nom a l'autunita, un mineral radioactiu de la classe dels fosfats, que va ser descobert aquí l'any 1852.[1]

Personatges il·lustres

[modifica]
  • Louis Renault (1843-1918): jurista, Premi Nobel de la Pau de l'any 1907

Llocs d'interès

[modifica]

En ella es troba el Teatre gal·loromà d'Autun

Temple de Jannus (Autun)

Piràmide de Couhard

Referències

[modifica]
  1. «Autunite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 gener 2014].