Ciutat de Jeju

Infotaula de geografia políticaCiutat de Jeju

Modifica el valor a Wikidata

Símbol oficialPrunus ×yedoensis, Narcís i Horornis diphone Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata
 33° 30′ 35″ N, 126° 31′ 19″ E / 33.5097°N,126.5219°E / 33.5097; 126.5219
EstatCorea del Sud
Província especial autònomaJeju-do Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total435.413 (2012) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat445,3 hab./km²
Geografia
Superfície977,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webjejusi.go.kr Modifica el valor a Wikidata
Twitter: jejusisalang Modifica el valor a Wikidata

La Ciutat de Jeju (en coreà: 제주시, romanitzat: Jeju-si; pronunciació coreana: [tɕe̞.dzu]) és la capital de la província de Jeju a Corea del Sud i la ciutat més gran de l'illa de Jeju. La ciutat compta amb l'aeroport internacional de Jeju (codi IATA CJU).

La població de la ciutat de Jeju és de 486.306 persones i 205.386 llars (244.153 homes i 242.153 dones, el febrer de 2019).[1] La densitat de població és de 470,03 (per km², 2015).[2] Situada en una illa de la península de Corea, Jeju té un clima suau i càlid durant gran part de l'any. La ciutat és un conegut centre turístic, amb prestigiosos hotels i instal·lacions de casinos públics. En 2011, 9,9 milions de passatgers van volar entre les dues ciutats de Seül i Jeju, la qual cosa converteix a la ruta Gimpo-Jeju en la més transitada del món. Jeju rep més de deu milions de visitants a l'any, principalment de Corea del Sud continental, el Japó i la Xina.[3][4]

Transport[modifica]

La ciutat de Jeju és el principal centre de transport de la província de Jeju. Alberga l'únic aeroport de l'illa, l'Aeroport Internacional de Jeju; la ruta Jeju-Seül és la més transitada del món.[5]

A més, el seu port és el major de l'illa, i serveix a la gran majoria dels vaixells de passatgers i de càrrega que la visiten. També és el centre de la xarxa de carreteres de l'illa. Per a viatjar per la ciutat i l'illa, hi ha diversos autobusos disponibles. Un viatge amb autobús des de la ciutat de Jeju fins a Seogwipo (la segona ciutat més gran de l'illa) sol durar una hora.[6]

Economia[modifica]

A causa de la seva posició central en el transport, la ciutat de Jeju rep la major part del trànsit de turistes a l'illa. Molts turistes arriben a la ciutat a través de la terminal portuària o l'aeroport, s'allotgen als hotels turístics del barri de Sinjeju i es queden dins de la ciutat per a visitar diverses atraccions turístiques de Jeju. Entre ells es troben la Roca del Cap del Drac (Yongduam, ko:용두암), al llarg de la costa; el Samseonghyeol, tres forats en el centre de la ciutat; el Parc Nacional de Hallasan, a l'interior; la muntanya més alta del país, Hallasan; i el jardí més gran botànic del món, Bunjae Artpia.

La ciutat també ven moltes taronges per les quals Jeju és famosa. A més, està envoltada de granges de taronges i mandarines.[7][8]

Referències[modifica]

  1. nextez. «제주시홈페이지» (en coreà). www.jejusi.go.kr. [Consulta: 17 març 2019].
  2. «KOSIS». kosis.kr. [Consulta: 17 març 2019].
  3. «Jeju Island: South Korea's volcanic holiday destination». CNN, 17-04-2014. [Consulta: 15 abril 2015].
  4. «The Chinese are buying up South Korea’s Jeju Island, and the islanders are not too pleased». Quartz. Atlantic Media, 11-09-2014. [Consulta: 15 abril 2015].
  5. «Top flights». Daily chart. The Economist, 14-05-2012. [Consulta: 14 maig 2012]. «Jeju, on the South Korean island of the same name, is not one of the country's 20 biggest cities. Yet the island's allure as a domestic tourist destination resulted in 9.9m passengers flying between Seoul and Jeju (in either direction) in 2011. This makes it the busiest airline route in the world, according to Amadeus, a company that provides technology to the travel industry.»
  6. «How to Get Around Jeju Island with Public Transit» (en anglès americà). Trazy Blog, 09-03-2021. [Consulta: 15 novembre 2021].
  7. "Contact Us." Jeju Air. Retrieved on 2010-03-05.
  8. "print_jeju.html Arxivat 2010-06-12 a Wayback Machine.." Jeju Air. Retrieved on 2010-03-05.