Ciutat ibèrica del Molí d'Espígol

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaPoblat ibèric del Molí d'Espígol
Molí d'Espígol cap de setmana ibèric 2009.JPG
vista parcial del jaciment
Ubicació
País Catalunya Catalunya
Localització Tornabous, Urgell
 41° 42′ 33″ N, 1° 04′ 17″ E / 41.70926944°N,1.07147778°E / 41.70926944; 1.07147778
Dades i xifres
Bé cultural d'interès nacional
Data 10 febrer 2009
Identificador 3997-ZA
Història
Tipus Jaciment arqueològic
Cronologia segle V - segle I aC
Modifica les dades a Wikidata

La ciutat ibèrica del Molí d'Espígol, de Tornabous, és el nucli urbà més gran de la tribu dels ilergets, i correspondria a la seva capital, la desapareguda Athanàgia. El jaciment arqueològic es troba al municipi de Tornabous, comarca de l'Urgell, sobre una petita elevació del pla.[1] Des del 2009 està declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de zona arqueològica.[2]

Polèmica pel nom[modifica]

Tot i que a poc a poc el jaciment de Tornabous comença a ser anomenat com a Ciutat Ibèrica d'Athanàgia o Atanagrum, ha estat conegut majoritàriament en entorns acadèmics com a Poblat Ibèric del Molí d'Espígol, nom de paternitat atribuïda a l'arqueòleg Joan Maluquer de Motes, pel fet que a la vora hi havia funcionat un molí amb aquest nom, situat a l’antic terme d'Espígol.[3]

No ha estat fins al segle XXI, analitzant les mides del jaciment, que s'ha evidenciat que no es tractava d'un poblat sinó d'una gran ciutat, una capital.[4] En paral·lel, les recerques arqueològiques a l’entorn de la roca sobirana de Lleida han confirmat que Iltirta és una ciutat fundada en el context de la Segona Guerra Púnica. I per tant, s’ha conclòs que la capital ilergeta anterior a l’ocupació militar romana correspon al jaciment del Molí d’Espígol.

Fins que no s'han donat a conèixer els treballs sobre el jaciment de Tornabous la ubicació de l'antiga capital ilergeta restava desconeguda. Aquest fet havia generat una diversitat d'hipòtesis, com la del lingüista Joan Coromines, que suggeria que Atanagrum podria correspondre a l'antiga denominació d'Agramunt.[5]

Descripció arqueològica[modifica]

La ciutat està envoltada per una muralla de forma circular el·líptica.[1] Constitueix un dels exemples d’urbanisme més desenvolupat entre les poblacions conegudes de l'àrea ilergeta. Va ser un centre productor agrícola, ramader, polític i comercial de primer ordre.

El jaciment consta de dos espais arqueològics: l'espai urbà on es troben les restes visibles, i l'espai suburbà que s'estén cap al nord, fora de les muralles de l'oppidum. Els carrers s'entrecreuen formant una retícula. S'hi aprecien un total de quatre muralles construïdes en diferents èpoques. Es calcula que el màxim de població va ser de 6.000 habitants i que s'hi van aixecar unes 500 cases.

Origen dels treballs arqueològics[modifica]

Tot i que en temps de la Mancomunitat de Catalunya era coneguda ja l'existència en aquest indret de restes de l'antiguitat, les excavacions van ser iniciades entre 1970 i 1972, promogudes per Antoni Llorenç, director del Museu Arqueològic Diocesà de Solsona.[6] El 1974 el Ministerio de Educación y Ciencia del govern espanyol comprà el jaciment, traspassat posteriorment a la Generalitat de Catalunya. A partir del 1975 l'Institut d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona hi va portar a terme campanyes d'excavació periòdiques, dirigides fins al 1986 per l'equip de Joan Maluquer de Motes i Nicolau; del 1987 al 1994 hi va actuar M. Cura, i des de l'any 2000 és gestionat directament pel Museu d'Arqueologia de Catalunya.

Història del jaciment[modifica]

Els orígens d'aquest assentament són al final de la primera edat del ferro, quan es construeix la muralla a finals del s. V aC (ibèric antic), probablement sobre un estrat anterior.[1] Durant la primera meitat del segle IV aC es fa una certa ordenació general de l'espai,[1] i creix apareixent els barris suburbans. El seu moment òptim va ser en els segles IV-III aC. Fou abandonat una primera vegada cap a l'any 200 aC a conseqüència de la destrucció per un incendi (en temps de la Segona Guerra púnica);[1] però cap a l'any 100 aC hi ha una certa recuperació, fins que és abandonat definitivament a mitjan segle I aC.

Tradicionalment alguns investigadors han identificat aquest jaciment amb la ciutat ibèrica d'Athanàgia o Atanagrum, la capital de la tribu ibèrica que els autors posteriors varen anomenar ilergets, destruïda per Gneu Escipió en la Segona Guerra púnica.[1] Segons aquesta hipòtesi, amb l'arribada dels romans començaria el declivi de la tribu ilerget, que es veuria obligada a abandonar Tornabous i traslladar-se a Iltirta. La nova capital ilerget estaria situada en un lloc més estratègic, i permetria als conqueridors accedir amb més facilitat a l'interior de la península ibèrica.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Mestre, 1998: p. 699, entrada: "Molí d'Espígol"
  2. «ACORD GOV/18/2009, de 10 de febrer, pel qual es declara bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, el jaciment del Molí d’Espígol, al terme de Tornabous.». DOGC, 5323, 20-02-2009, pàg. 13773.
  3. Maduell, A.. Topònims, onomàstics i renoms de Tornabous. Institut Cartogràfic de Catalunya, 2010. ISBN 9788439386186. 
  4. Escala, Ò. Moya, A., Piqué, G., Principal, J., Tartera, E., Vidal, A. «Darreres intervencions al Molí d’Espígol (Tornabous, Urgell). El projecte de l’1% cultural: l’excavació arqueològica i els treballs de consolidació i restauració del jaciment.». Tribuna d'Arqueologia 2014-2015, 2015.
  5. Coromines. Onomasticon Cataloniae, 1994-1997, p. 8 volums (II, 287-8; VI, 278; VII, 35). 
  6. «El Poblat ibèric del Molí d'Espígol». Patrimoni de Catalunya 40, Novembre 1999.
  7. Sàez, Anna. Ilergets, els enigmes dels ibers a la Plana de Lleida. Museu d'Arqueologia de Catalunya, gener 2018. ISBN 978-84-393-9642-0. 

Bibliografia referenciada[modifica]

Enllaços externs[modifica]