Ciutat redona de Bagdad
| ||||
| Tipus | barri, assentament humà i vila closa  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Iraq | |||
| Governació | Governació de Bagdad | |||
| Gran ciutat | Bagdad | |||
| Geografia | ||||
| Mesura | 1 ( ) km | |||
| Dades històriques | ||||
| Anterior | ||||
La ciutat redona de Bagdad és una ciutat fundada l'any 762 pel califa abbàssida al-Mansur.
Descripció
[modifica]La ciutat redona de Bagdad, o Madínat as-Salam (‘Ciutat de la Pau’), la fundà l'any 762 el califa abbàssida al-Mansur. Dissenyada per a ser la capital de l'Imperi abbàssida, simbolitzava el poder i l'ordre divins, alhora que centralitzava l'administració d'un imperi que s'estenia per gran part del món islàmic. La fundació de la ciutat redona es considera un dels esdeveniments històrics més importants del món islàmic.[1]
Aquest projecte arquitectònic marca una ruptura amb les antigues tradicions dels omeies i reflecteix una orientació cultural pròpia del Califat abbàssida. El lloc d'aquesta ciutat en l'imaginari àrab, i encara més la seua connexió universal, la convertiren llavors en una «ciutat global».
El nostre coneixement del Bagdad abbàssida es basa sobretot en fonts escrites, perquè quasi no es conserva res dels monuments i del teixit urbà d'aquella època. Ni els topònims ni la disposició dels carrers han conservat cap record de temps passats.. Els incendis, les inundacions, la destrucció produïda per guerres i invasions, i el desgast natural dels segles, han esborrat els edificis califals, sovint construïts amb rajola de fang.[2]
Història i fundació
[modifica]La fundació de la ciutat redona de Bagdad formà part de les reformes administratives i culturals fetes pels abbàssides després de prendre el poder l'any 750. El califa Al-Mansur va triar l'emplaçament de Bagdad per la seua posició estratègica a la vora del riu Tigris, a la cruïlla de les rutes comercials que unien Pèrsia, Síria i l'Índia.[3] Tenia la intenció de fer-ne... «la cruïlla de l'univers».[a] Tot i que els plànols per a aquesta ciutat es degueren posar sobre paper ja l'any 141 de l'Hègira (que correspon al període comprés entre el 20 de maig del 758 i el 8 de maig del 759 del calendari gregorià), les obres no van començar fins que el soldà va haver contractat 100.000 treballadors.[4]
El nom oficial, Madínat as-Salam, reflectia les aspiracions de l'època, tot i que el nom autòcton, Bagdad, va continuar en l'ús comú.[5]
L'estructura circular de la ciutat redona, inspirada en les tradicions arquitectòniques perses i mesopotàmiques, també reflectia una influència geomètrica heretada d'Euclides.[6] El pla circular perfecte, amb un diàmetre d'uns 2,5 km, representava l'ordre còsmic i la unitat del califat.
Característiques principals
[modifica]El centre
[modifica]Al cor de la ciutat s'alçava el Palau Daurat (Qasr al-Dhahabi), la residència del califa, coronat amb una cúpula verda de 48 m d'alçada. Aquesta cúpula, visible a quilòmetres de distància, simbolitzava l'ordre còsmic i la unitat del califat abbàssida, i reflectia una visió política centralitzada.[7] Malauradament, a causa de la completa destrucció del palau al llarg dels segles, no n'hi ha representacions contemporànies d'aquesta estructura.
A prop hi havia la gran Mesquita d'Al-Mansur, en què es feien les principals activitats religioses.[8] Els investigadors no es posen d'acord sobre el nombre de mesquites i hammams presents a la ciutat llavors, però n'hi havia com a mínim uns quants milers.[9]
Els eixos principals
[modifica]La ciutat estava dividida en quatre districtes per dues grans avingudes que s'encreuaven al centre, formant una creu. Aquests eixos connectaven el centre amb les quatre portes de Bagdad. Cadascuna en servia com a punt d'accés a les regions corresponents.
Les fortificacions
[modifica]La ciutat estava protegida per un fossat de 20 m d'ample i dos recintes circulars composts per muralles i 112 torres defensives. A més, les vies navegables, naturals o artificials, servien de barrera, protegint si més no la meitat de la superfície urbanitzada.[4]
El testimoni arqueològic més significatiu, tot i que actualment desaparegut, fa referència a la muralla erigida entre els anys 488 i 1095 per Al-Mústadhhir. Els historiadors coincideixen que el seu traçat es va mantenir igual des dels segles V al XI fins al 1870.[10]
Barris residencials
[modifica]Entre les muralles i el centre de la ciutat circular de Bagdad hi havia cases, mercats i casernes militars, organitzats amb un disseny urbà funcional. A la perifèria, els barris fora muralles, com ara Karkh, cresqueren per a allotjar mercats i poblacions, i servien com a centres comercials populars.
Rol intel·lectual i cultural
[modifica]Bagdad, i en particular la ciutat redona, fou un important centre intel·lectual gràcies a institucions com ara la Casa de la Saviesa (Bayt al-Hikma), la biblioteca del califa, que va aparéixer el 832 durant l'edat d'or de l'Islam. Les seues parets allotjaren traductors, científics i erudits que preservaren i ampliaren el coneixement grec, persa, hindi i xinés. Va romandre oberta fins al segle X, potser fins a la destrucció de Bagdad el 1258.
La ciutat va tenir un paper important en la difusió del coneixement cientificofilosòfic arreu del món islàmic i de l'Europa medieval.[11]
Decadència i llegat
[modifica]Tot i que la ciutat redona havia perdut la funció de centre administratiu, els califes abbàssides preferien establir-se en palaus fora muralla, com ara Al-Khuld, que s'utilitzava per a rebre dignataris estrangers, fer cerimònies i mostrar la riquesa i l'autoritat del califat. Les invasions mongols i la caiguda de Bagdad el 1258 van marcar la fi de la ciutat com a centre del califat.
Hui resta poca cosa d'aquest període. L'accés restringit a les escriptures dels waqf, moltes de les quals s'han transferit a Istanbul, ha dissuadit altres investigadors de dur a terme més estudis.[10] El pla únic i la importància històrica de Bagdad continuen influint en la recerca sobre la planificació urbana islàmica i l'arquitectura medieval. El coneixement d'aquesta ciutat abbàssida es basa sobretot en textos escrits, ja que quasi no queda res dels monuments o del teixit urbà de l'època. També es desconeixen els topònims i la disposició dels carrers. Els incendis, les inundacions, les guerres, les invasions i el pas del temps han esborrat les restes dels edificis abbàssides.[2]
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Dominique Sourdel, «Bagdad, Capitale du nouvel empire ’Abbaside'», Arabica, vol. 9, n° 1, 1 gener 1962, p. 251.
- 1 2 Micheau, 2000, p. 88.
- ↑ Sourdel, 1999, p. 34.
- 1 2 Sourdel, 1999, p. 35.
- ↑ Micheau, 2000, p. 111.
- ↑ Micheau, 2000, p. 87-112.
- ↑ Micheau, 2000, p. 95.
- 1 2 Behrens-Abouseif, 2000, p. 283.
- ↑ Micheau, 2000, p. 93.
- 1 2 Micheau, 2000, p. 90.
- ↑ Micheau, 2000, p. 110.