Clèlia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaClèlia
Cloelia.jpg
Clèlia al "Promptuarii Iconum Insigniorum" Modifica el valor a Wikidata
Clèlia travessant el Tiber (1630/40) de Rubens

Clèlia (llatí: Cloelia) va ser una de les més reconegudes heroïnes de Roma durant la República.

Context[modifica]

Després de l'expulsió dels Tarquinis de Roma i la proclamació de la República romana el 509 aC, els Tarquinis es refugiaren amb el rei etrusc Lars Porsena, i el convenceren de combatre amb ells per restablir-los en el tron.[1][2][3] Al començament la guerra és favorable a Porsena, que pren el Janícul,[4] però esdevé un setge interminable.[5][6] No obstant això, gràcies a les gestes de Muci Escèvola[7] i Horaci Cocles, Porsena decideix emprendre negociacions amb els romans.[8][9][10][11][12] Finalment els dos bandos arriben a l'acord que els romans han de lliurar ostatges a canvi que els etruscs aixequin el setge.[9][13][14]

La llegenda[modifica]

Porsena exigeix que entre els ostatges hi figurin cent verges romanes. Però, acceptat el tractat, i quan Porsena es disposava a retirar-se, una de les dones, anomenada Clèlia, va escapar del grup i va travessar el riu Tíber nedant[15] i va tornar dins la ciutat.[16] Porsena, indignat, va manar un ultimàtum a Roma perquè la lliurés de nou. Davant el temor d'un nou setge, el cònsol va tornar a capitular i va lliurar Clèlia a Porsena, el qual, lluny de matar-la o castigar-la, la va mantenir en el seu palau, un cop abandonat el setge, amb totes les comoditats i atencions, i hi ha fonts que indiquen que va arribar a casar-se amb ella, car admirava la seva valentia i amor per la pàtria.[16][17] A més, va alliberar la resta de les presoneres perquè retornessin a llurs cases. Per la seva banda, Roma va agrair els esforços de Clèlia i, en record seu, va erigir una estàtua eqüestre de bronze en la Via Màxima.[18]

Una altra tradició menys coneguda diu que els Tarquinis massacraren tots els ostatges llevat d'una noia anomenada Valèria, que va fugir i va travessar el Tíber, però que no va ser retornada. També es deia que també se li va erigir una estàtua.[18]

La veritable Clèlia[modifica]

Clèlia va existir realment, però no se sap amb exactitud si va protagonitzar una escapada a Roma per tornar amb Porsena posteriorment. La llegenda planteja dues contradiccions: Porsena ja estava casat quan va assetjar Roma (~450 aC) i la República prohibia les estàtues eqüestres que havien de retre homenatge als personatges més il·lustres.

El llegat[modifica]

Clèlia, juntament amb Cincinnat, formava part dels ideals de lleialtat, valentia, humilitat i submissió a l'honra que tots els romans havien de complir. Va ser, si és veritable la seva història, una veritable heroïna que es va sacrificar per la seva pàtria i que va demostrar la força social que les dones exercien en la seva època.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clèlia
  1. Titus Livi, Ab Urbe Condita II, 9.1-4.
  2. Dionís d'Halicarnàs, Antiquitates Romanae IV, 4.1.
  3. Plutarc, Vida de Publícola, 16.
  4. Livi, II, 10.3.
  5. Dionís, IV, 4.13-15; V, 4.5.
  6. Livi, II, 12.1.
  7. Livi, V, 12.
  8. Dionís, V, 4.16-19.
  9. 9,0 9,1 Aureli Víctor, 12 — «Gaius Mucius Scaevola».
  10. Dionís, V, 4.9-11.
  11. Aureli Víctor, 11 — «Publius Horatius Cocles».
  12. Livi, II, 13.1-2.
  13. Livi, II, 13.4.
  14. Dionís, V, 4.27.
  15. Titus Livi, II, 13, 6.
  16. 16,0 16,1 Aureli Víctor, 13 — «Clèlia».
  17. Dionís, V, 4.29.
  18. 18,0 18,1 Smith, William (editor). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès), 1870.