Clèlia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Clèlia travessant el Tiber (1630/40) de Rubens
Clèlia al "Promptuarii Iconum Insigniorum"

Clèlia (en llatí: Cloelia) va ser una de les més reconegudes heroïnes de Roma durant la República.

Context[modifica]

Després de la proclamació de la República romana, el 509 aC, i l'expulsió dels Tarquinis de Roma, aquests es refugien amb el rei etrusc, Lars Porsena, i el convencen de combatre al seu costat per restablir-los en el tron.[1][2][3] La guerra, al començament és favorable a Porsena, que pren el Janícul,[4] però després es transforma en un setge interminable.[5][6][7] No obstant això, gràcies a l'èxit de Muci Escèvola,[8] que segueix al d'Horaci Cocles, Porsena decideix emprendre negociacions amb els romans.[9][10][11][12][13] S'arriba a l'acord que els romans han de proporcionar ostatges, a canvi d'aixecar el setge.[14][15][10]

La llegenda[modifica]

Porsena, exigeix que entre els ostatges, figurin cent verges romanes. Quan es va acceptar el tractat, i Porsena anava a emportar-se a les presoneres i retirar el seu exèrcit, una de les dones, anomenada Clèlia, va escapar del grup i va creuar nedant el riu Tíber,[16] entrant després en l'urbs.[17] El rei etrusc (Porsena), indignat, va manar un ultimàtum a Roma perquè lliurés la verge. Davant el temor d'un nou setge, el cònsol va tornar a capitular i va lliurar a Clèlia a mans de Porsena. Aquest, lluny de matar-la o castigar-la, la va mantenir en el seu palau, un cop abandonat el setge, amb totes les comoditats i atencions i, segons alguns escrits, va arribar a casar-se amb ella, admirant la seva valentia i amor per la seva pàtria.[17][18] A més, va alliberar a la resta de les presoneres perquè retornessin a llurs cases. Per la seva banda, Roma va agrair els esforços de Clèlia i, en record seu, va erigir una estàtua eqüestre de bronze en la Via Màxima.

La veritable Clèlia[modifica]

Clèlia va existir realment, però no se sap amb exactitud si va protagonitzar una escapada a Roma per tornar amb Porsena posteriorment. La llegenda planteja dues contradiccions: Porsena ja estava casat quan va assetjar Roma (~450 aC) i la República prohibia les estàtues eqüestres que havien de retre homenatge als personatges més il·lustres.

El llegat[modifica]

Clèlia, juntament amb Cincinnat, formava part dels ideals de lleialtat, valentia, humilitat i submissió a l'honra que tots els romans havien de complir. Va ser, si és veritable la seva història, una veritable heroïna que es va sacrificar per la seva pàtria i que va demostrar la força social que les dones exercien en la seva època.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clèlia
  1. Titus Livi, II, 9, 1-4.
  2. Denys, IV, 4, 1.
  3. Plutarco, « Vie de Publicola», 16.
  4. Titus Livi, II, 10, 3.
  5. Denys, V, 4, 5.
  6. Titus Livi, II, 12, 1.
  7. Denys, IV, 4, 13-15.
  8. Titus Livi, V, 12.
  9. Denys, V, 4, 16-19.
  10. 10,0 10,1 Aurelius Victor, 12 — « Caius Mucius Scaevola».
  11. Denys, V, 4, 9-11.
  12. Aurelius Victor, 11 — « Publius Horatius Coclès».
  13. Titus Livi, II, 13, 1-2.
  14. Titus Livi, II, 13, 4.
  15. Denys, V, 4, 27.
  16. Titus Livi, II, 13, 6.
  17. 17,0 17,1 Aurelius Victor, 13 — « Clélie».
  18. Denys, V, 4, 29.