Clément Duhour

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaClément Duhour
Biografia
Naixement 11 desembre 1911
Anglet (França)
Mort 3 gener 1983 (71 anys)
Neuilly-sur-Seine (França)
Activitat
Ocupació Actor, cantant, director de cinema, atleta, guionista, actor de cinema i productor de cinema
Instrument Veu
Esport atletisme
Disciplina esportiva llançament de pes
Participà en
1932Jocs Olímpics d'estiu de 1932
Família
Germans Édouard Duhour

IMDB: nm0241082 Allocine: 30956 Allmovie: p88385
Modifica les dades a Wikidata

Clément Duhour (Anglet, 11 de desembre de 1911Neuilly-sur-Seine, 3 de gener de 1983) va ser un cantant, actor, director i productor cinematogràfic de nacionalitat francesa.[1]

Fill d'uns botiguers de Biarritz, era alt i ben dotat per l'esport, però fou expulsat de l'escola a Baiona per indisciplina. El seu pare el va enviar a París perquè estudiés comerç. Però després de tres dies a Félix Potin es va presentar a una audició al Petit Casino on va interpretar Envoi de fleurs de Paul Delmet i Les Heures de Xavier Privas. Actuà al cabaret Au Lapin Agile i va adoptar el nom artístic de Guy Lormont.[1] La seva mare, advertida que deixava la botiga de queviures pel cabaret, li va demanar que tornés a Biarritz a la botiga de queviures de la família.

Després va reprendre el seu entrenament de llançament de pes amb el germà gran Edouard, que també és llançador de pes. El 1932 va fer el servei militar i fou assignat a Le Bourget, on durant tres mesos no va porta uniforme perquè no en trobaven cap que s'adaptés a la seva corpulència. Va participar als Jocs Olímpics de Los Angeles 1932, i va arribar a ser campió de França de llançament de pes en 1933.

Va tornar a París on, encara amb el nom de Guy Lormont, es va inscriure en un concurs patrocinat pel diari Comœdia. Es va dedicar a l'òpera de manera amateur, de manera que hagué de treballar d'estibador. Aleshores va tornar al music-hall. Va saludar Mistinguett al seu local del théâtre Mogador, i aquesta, després d’escoltar-lo, el contracta per l'A.B.C.. El 1938, és el company de Joséphine Baker al Casino de Paris.

Després de la declaració de guerra el 1939, es va incorporar a l'exèrcit francès on era xofer i va ser fet presoner. Durant l'ocupació alemanya, va obrir el seu propi cabaret a la rue de Ponthieu, que va batejar com Le Cavalier[1] i va debutar en cinema a L'Âge d'or (1942). Segons Hans von Luck, l'atmosfera col·laboracionista del seu cafè-concert dissimulava en realitat una activitat de resistent.[1] En 1942 va conèixer Viviane Romance amb qui es va casar en 1943 i fundaran la societat de producció Izarra (estrella en basc).[1] Es divorciaren el 1951.

Després de la guerra, Clément Duhour es va convertir en el productor i col·laborador exclusiu de Sacha Guitry. L’instrument d’aquesta estreta col·laboració serà l’empresa “CLM” (curtmetratges i llargmetratges), gairebé sigles del seu nom.[1]. D’aquesta associació Duhour-Guitry sortiran a mitjans dels anys cinquanta les pel·lícules de culte: Si Versailles m'était conté... (1954), Si Paris nous était conté (1956), Assassins et Voleurs (1957) i Les trois font la paire (1957)[1].

L'èxit de Si Versailles m'était conté li va proporcionar una fortuna, amb la que va decidir fer una donació important per a la restauració del Palau de Versailles.[2]

En homenatge a Sacha Guitry, mort el juliol de 1957, va dirigir la pel·lícula pòstuma La Vie à deux.

Clément Duhour va morir el 3 de gener de 1983 a Neuilly, de « causes naturals ». Tenia 71 anys.[1].

Filmografia[modifica]

Com actor[modifica]

Com a director[modifica]

Com a productor només[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Emmanuel Legeard «L’Enigmatique Monsieur Duhour, Un Paradoxe français». Sorbotron, samedi 11 décembre 1999.
  2. Télé 7 Jours n°539, semaine du 22 au 28 août 1970, pages 18 et 19, article de Paulette Durieux "Clément Duhour a vendu son château pour sauver Versailles".