Cléopâtre

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióCléopâtre
Forma musicalòpera
CompositorJules Massenet
LlibretistaLouis Payen
Idiomafrancès
Parts4
PersonatgesA voice (en) Tradueix, Adamos (en) Tradueix, Amnhès (en) Tradueix, Charmion (en) Tradueix, Cléopâtre (en) Tradueix, Ennius (en) Tradueix, L'Esclave de la Porte (en) Tradueix, Marc-Antoine (en) Tradueix, Octave (en) Tradueix, Octavie (en) Tradueix, Sévérus (en) Tradueix i Spakos (en) Tradueix
Estrena
Estrena23 de febrer de 1914
EscenariÒpera de Montecarlo,
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu13 d'octubre de 2004 (estrena a Espanya, versió de concert)
IMSLP: Cléopâtre_(Massenet,_Jules)
Modifica les dades a Wikidata

Cléopâtre és una òpera en quatre actes de Jules Massenet sobre un llibret en francès de Louis Payen basat en la novel·la homònima d'Anatole France. S'estrenà a l'Òpera de Montecarlo el 23 de febrer de 1914, dos anys després de la mort del compositor. A Catalunya s'estrenà en versió de concert al Gran Teatre del Liceu el 13 d'octubre de 2004, cantada per Montserrat Caballé i Carlos Álvarez Rodríguez.[1]

Cléopâtre és un drama passional que narra els amors de Cleòpatra i Marc Antoni i la seva tràgica mort. L'any 43 aC, Marc Antoni lluita en les campanyes d'expansió de Roma cap a la Mediterrània oriental i coneix Cleòpatra, la darrera reina d'Egipte. Des del romanticisme, la figura de Cleòpatra fascina per la seva dimensió tràgica i aquesta és, precisament, la visió de Massenet. En aquesta òpera, la reina és una dona extraordinàriament ambiciosa i atractiva, que després de la mort de Juli Cèsar decideix seduir Marc Antoni.[1]

Estructurada en quatre actes i cinc escenes, Cléopâtre és l'última obra de Massenet, estrenada amb caràcter pòstum el 1914 dos anys després de la seva mort. És una de les tres òperes de Massenet que es van estrenar després de la seva mort, les altres són Panurge (1913) i Amadis (1922). La peça ha tingut molt limitades representacions des de la seva estrena i té una història modesta en la gravació moderna. L'obra mostra la confrontació de dos mons, el de la Roma imperial, disciplinat i racional, i el de l'Egipte ptolemaic, flexible i sensual. Gira entorn del personatge històric, si bé el compositor es va centrar en la visió tràgica d'una Cleòpatra extraordinàriament ambiciosa i atractiva, segura del seu poder, que després de la mort de Juli Cèsar decideix seduir Marc Antoni.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Canyissà, Jordi. «Montserrat Caballé estrena al Liceu la Cléopâtre de Massenet». CatClassics. [Consulta: 21 maig 2019].