Clímene (filla d'Oceà)
 |
Per a altres significats, vegeu «Clímene». |
| Tipus | nimfa grega  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Parella | Hèlios |
| Cònjuge | Mèrops, Jàpet i Prometeu |
| Mare | Tetis |
| Pare | Ocèan |
| Fills | Faetont, Egle (filla d'Hèlios), Epimeteu, Prometeu, Meneci, Hèsper, Deucalió, Atles, Dioxippe, Hel·len i Helia (en)  |
| Altres | |
| Part de | oceànide |
Clímene (en llatí: Clymene, en grec antic: Κλυμένη) va ser una nimfa, filla d'Ocèan i de Tetis. Era filla de la primera generació de divinitats, els titans, i una de les oceànides.[1]
Segons Hesíode[2] i Higí,[3] es va unir al tità Jàpet i va ser la mare d'Atlas, Meneci, Prometeu i Epimeteu. Higí no cita Meneci, però sí als altres tres.
Segons uns escolis a Píndar[4] i Dionisi d'Halicarnàs,[5] era l'esposa de Prometeu, i en aquest cas seria la mare d'Hel·len, l'avantpassat de tots els hel·lens, i de Deucalió.
També va mantenir, segons Ovidi,[6] Servi Maure Honorat[7] i Estrabó,[8] relacions amb Hèlios, de les quals van néixer Faetont i les Helíades.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Hesíode. Teogonia, 351
- ↑ Hesíode. Teogonia, 507-512
- ↑ Gai Juli Higí. Faules, pròleg, 8, 11, 31
- ↑ Escolis a Píndar. Olímpiques IX, 81
- ↑ Dionisi d'Halicarnàs. Antiguitats Romanes, I, 17, 3
- ↑ Ovidi. Les Metamorfosis, IV, 204
- ↑ Servi Maure Honorat. In tria Virgilii Opera Expositio, X
- ↑ Estrabó. Geografia, I, 2, 27
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 111. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
[modifica]- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, pàg. 53. (El Cangur/Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461