Claes Oldenburg

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaClaes Oldenburg
Museum Ludwig - Pressekonferenz - Claes Oldenburg-3979.jpg
Nom original (sv) Claes Claes Oldenburg
Biografia
Naixement 28 gener 1929 (90 anys)
Estocolm (Suècia)
Formació Q3591567 Tradueix
Universitat de Yale
Activitat
Ocupació Artista, escultor, pintor i artista gràfic
Moviment Art pop
Representat per Paula Cooper Gallery Tradueix i Margo Leavin Gallery Tradueix
Participà en
19 juny 1982documenta 7
30 juny 1972documenta 5
27 juny 1968documenta 4
Obra
Obres destacables
Família
Cònjuge Patty Mucha Tradueix (1960–1970)
Coosje van Bruggen (1977–)
Premis

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Claes Oldenburg (Estocolm, 28 de gener de 1929) és un escultor suec, pioner del Pop Art.[1]

Biografia[modifica]

Va néixer a Estocolm, on el seu pare estava destinat com a diplomàtic. Entre 1960 i 1965 Oldenburg va dur a terme cert nombre de happenings, entre els quals destaca Autobodys (1964, Los Angeles), que incloïa automòbils, multituds de gent i grans quantitats de galledes de gel en el marc d'un esdeveniment artístic on el públic quedava implicat i se'l feia partícipar

Els accessoris toscament pintats que va emprar en aquests actes constituïxen la base de la seva futura escultura. El 1961 va obrir una botiga a Nova York on venia reproduccions en escaiola d'hamburgueses, sandvitxos, pastissos i altres tipus de menjar ràpid. Més tard va construir noves versions d'aquests objectes a escala gegantesca realitzats amb vinil farcit d'escuma de cautxú.

Va continuar utilitzant aquests materials tous, sobretot el vinil i les lones en les seves sèries d'objectes escultòrics posteriors com accessoris de cambra de bany, ventiladors i màquines d'escriure.

Aquestes obres, anomenades escultures toves, transformen l'objecte d'ús quotidià gràcies al canvi d'escala i de material (vinil, fibra de vidre, guix, plàstics...), però al seu torn, trastoca el concepte d'escultura tradicional que consistia a tancar la forma en un material rígid.

Entre les seves obres més famoses destaca la seva gegant Pinça per a la roba (1974), Màquina d'escriure tova (1963) i el Ratolí geomètric. El 1989 va rebre el Premi de la Fundació Wolf de les Arts de Jerusalem i el 1995 va obtenir el Premi Schock, atorgat per un comitè de la Reial Acadèmia Sueca de Música.

A la Vall d'Hebron de Barcelona hi ha Els mistos (1992).

Referències[modifica]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.129. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014]. 

Enllaços externs[modifica]