Clamídia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Clamídies)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Clamídia
C. trachomatis, cossos d'inclusió (en marró) en un cultiu cel·lular monocapa McCoy.[1] 200X.
C. trachomatis, cossos d'inclusió (en marró) en un cultiu cel·lular monocapa McCoy.[1] 200X.
Classificació científica
Regne: Eubacteria
Classe: Chlamydiae
Ordre: Chlamydiales
Família: Chlamydiaceae
Gènere: ''Chlamydia[2]Jones et al. 1945 emend. Everett et al. 1999
Species

Chlamydia muridarum Everett et al. 1999
Chlamydia suis Everett et al. 1999
Chlamydia trachomatis (Busacca 1935) Rake 1957 emend. Everett et al. 1999

Clamídia vista al microscopi òptic. Citologia de Papanicolau. Tinció H&E. 500X.

La clamídia és un gènere de bacteris cocoides, d'entre 0'2 μm i 1'5 μm de diàmetre, gramnegatius (amb membrana externa) i paràsits intracel·lulars obligats.[3] En les persones poden causar malalties infeccioses de transmissió sexual, com la infecció genital per clamídia i el limfogranuloma veneri.[4] Les infeccions per clamídia, al contrari que les causades per gonorrea, són més freqüents en dones que en homes.[5]

Espècies[modifica | modifica el codi]

Les noves tècniques de genòmica bacteriana han comportat molts canvis en la nomenclatura taxonòmica dels gèneres, subordres, espècies i soques dels clamidials.[6] Destaquen dues espècies principals: la Chlamydia psittaci (avui dia anomenada Chlamydophila abortus), que és l'agent causant de la psitacosi i de diverses malalties que afecten a diferents aus i mamífers,[7] i la Chlamydia trachomatis, que es caracteritza per la producció i l'acumulació intracitoplasmàtica de glicogen i pel fet d'ésser sensible a la sulfadiazina (un antibiòtic de tipus sulfamida), si bé el tractament actual és amb macròlids o tetraciclines.[8] Algunes soques de la Clamidia trachomatis són els agents del tracoma (infecció a l'ull), la clamidiasi,[9] el limfogranuloma veneri i, molt sovint, de les uretritis no gonocòcciques, habitualment asimptomàtiques, però fàcilment transmissibles per via sexual.[3] Per la seva identificació, els laboratoris utilitzen la tècnica d'hibridació in situ per fluorescència,[10] o tests d'amplificació de l'àcid nucleic.[11] Als serotipus ja coneguts causals del limfogranuloma veneri (L1, L2 i L3), s'ha d'afegir una nova variant, la L2b.[12] D'altra banda, la Chlamydia pneumoniae pot causar pneumònies atípiques i bronquitis, i és present en algunes infeccions de la faringe, generalment en persones adultes.[13] Es considera que la Chlamydia pneumoniae incrementa l'aterosclerosi i aguditza l'asma. El seu tractament d'elecció és una combinació de macròlids.[14]

La infecció per Chlamydia trachomatis en dones joves és una causa freqüent de malaltia inflamatòria pelviana i d'infertilitat d'origen tubàric. Això comporta un especial seguiment d'aquestes pacients, després de tractar la infecció clamidial primària (habitualment deguda a transmissió sexual).[15] Chlamydophila abortus també pot provocar una MIP[16] o -rares vegades- induir naixements prematurs i avortaments en humans.[17]

Les infeccions per clamídies, per se o conjuntament amb les d'altres microorganismes, són una de les causes d'artritis reactiva i espondiloartritis.[18]

Alguns tipus de clamidíes viuen en endosimbiosi a altres microorganismes, com les acantoamebes. La Parachlamydia acanthamoebae es considera una causa emergent de pneumònies.[19] Aquest bacteri en concret és el responsable de molts avortaments entre els remugants.[20]

Una espècie de clamídia, la Chlamydia pecorum és patògena pel bestiar (porcs, ovelles, bovins) i pels koales -és una de les causes del seu declivi en nombre-. Aquest fet pot relacionar-se amb la gran capacitat adaptativa de les clamídies i les seves soques per trobar diferents nínxols ecològics.[21] La Chlamydia suis provoca conjuntivitis, pneumònia, lesions intestinals i diarrees entre els porcs joves i pot infectar als humans. Algunes soques són resistents al clàssic tractament amb tetraciclina i requereixen anticlamidials específics.[22] A molts llocs, l'espècie endèmica predominant en els pollastres és Chlamydia gallinacea.[23]

Altres clamidials, alguns encara sense classificació definitiva, afecten als peixos, com la Clavochlamydia salmonis.[24]

La Chlamydia sanzinia, del mateix clade que C. pneumoniae i C. pecorum, ha estat identificada com una de les causes de clamidiosi en les serps.[25]

Filogenèticament, es pensa que les diferents espècies de clamidíes tenen un avantpassat comú, els cianobacteris.[26] També sembla demostrada una transmissió gènica antiga horitzontal entre Chlamydiae i Rickettsiaceae.[27]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Les clamídies es multipliquen únicament a l'interior de vacúols en el citoplasma de les cèl·lules que parasiten.[13]

En el seu cicle biològic presenten dos tipus de cèl·lules: unes de petites (0,2-0,4 mm de diàmetre) i denses, els cossos elementals, que resisteixen la dessecació, no es multipliquen i serveixen per a la dispersió de la infecció; i unes altres de més grans (0,6-1,5 mm de diàmetre) i menys denses, els cossos reticulars, que són la forma vegetativa i es divideixen per fissió binària.[13]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clamídia Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Stamm, WE; Tam, M; Koester, M; Cles, L «Detection of Chlamydia trachomatis inclusions in Mccoy cell cultures with fluorescein-conjugated monoclonal antibodies» (en anglès). J Clin Microbiol, 1983 Apr; 17 (4), pp: 666-668. PMC: 272712. PMID: 6189852 [Consulta: 2 desembre 2016].
  2. J.P. Euzéby. «Chlamydia». List of Prokaryotic names with Standing in Nomenclature. [Consulta: 11 setembre 2008].
  3. 3,0 3,1 Clamídia Enciclopèdia Catalana
  4. Infeccions genitals per clamídia Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, 31 de gener de 2008
  5. Vigilància epidemiològica de la gonocòccia i la infecció genital per clamídies a Catalunya Butlletí epidemiòlogic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, 1999
  6. Everett, KD; Bush, RM; Andersen, AA «Emended description of the order Chlamydiales, proposal of Parachlamydiaceae fam. nov. and Simkaniaceae fam. nov., each containing one monotypic genus, revised taxonomy of the family Chlamydiaceae, including a new genus and five new species, and standards for the identification of organisms» (en anglès). Int J Syst Bacteriol, 1999 Apr; 49 Pt 2, pp: 415-440. DOI: 10.1099/00207713-49-2-415. PMID: 10319462 [Consulta: 28 novembre 2016].
  7. Knittler, MR; Sachse, K «Chlamydia psittaci: update on an underestimated zoonotic agent» (en anglès). Pathog Dis, 2015; Feb; 73 (1), pp: 1-15. DOI: 10.1093/femspd/ftu007. PMID: 25853998 [Consulta: 27 novembre 2016].
  8. Committee of the National Association of State Public Health Veterinarians «Compendium of measures to control Chlamydia psittaci infection among humans (psittacosis) and pet birds (avian chlamydiosis), 2000. Centers for Disease Control and Prevention» (en anglès). MMWR Recomm Rep, 2000 Jul 14; 49 (RR-8), pp: 3-17. PMID: 10914931 [Consulta: 28 novembre 2016].
  9. CDC-U.S. Department of Health & Human Services «Chlamydia-CDC Fact Sheet (Detailed)» (en anglès). Facts&Brochures, 2016, 17 Oct [Consulta: 28 novembre 2016].
  10. Frickmann, H; Essig, A; Poppert, S «Identification of lymphogranuloma venereum-associated Chlamydia trachomatis serovars by fluorescence in situ hybridisation--a proof-of-principle analysis» (en anglès). Trop Med Int Health, 2014 Abr; 19 (4), pp: 427-430. DOI: 10.1111/tmi.12271. PMID: 24720755 [Consulta: 19 abril 2017].
  11. Meyer, T «Diagnostic Procedures to Detect Chlamydia trachomatis Infections» (en anglès). Microorganisms, 2016 Ag 5; 4 (3), pii: E25. DOI: 10.3390/microorganisms4030025. PMC: 5039585. PMID: 27681919 [Consulta: 19 abril 2017].
  12. Spaargaren, J; Fennema, HS; Morré, SA; de Vries, HJ; Coutinho, RA «New Lymphogranuloma Venereum Chlamydia trachomatis Variant, Amsterdam» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2005 Jul; 11 (7), pp: 1090–1092. DOI: 10.3201/eid1107.040883. PMC: 3371808. PMID: 16022786 [Consulta: 12 abril 2017].
  13. 13,0 13,1 13,2 Clamídia Diccionari Enciclopèdic de Medicina
  14. Peeling, RW; Brunham, RC «Chlamydiae as pathogens: new species and new issues» (en anglès). Emerg Infect Dis, 1996 Oct-Dec; 2 (4), pp: 307-319. DOI: 10.3201/eid0204.960406. PMC: 2639919. PMID: 8969247 [Consulta: 28 novembre 2016].
  15. Hoenderboom, BM; van Oeffelen, AA; van Benthem, BH; van Bergen, JE; et al «The Netherlands Chlamydia cohort study (NECCST) protocol to assess the risk of late complications following Chlamydia trachomatis infection in women» (en anglès). BMC Infect Dis, 2017 Apr 11; 17 (1), pp: 264. DOI: 10.1186/s12879-017-2376-y. PMC: 5387293. PMID: 28399813 [Consulta: 28 abril 2016].
  16. Walder G, Meusburger H, Hotzel H, Oehme A, et al «Chlamydophila abortus Pelvic Inflammatory Disease» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2003 Des; 9 (12), pp: 1642-1644. DOI: 10.3201/eid0912.020566. PMC: 3034334. PMID: 14720414 [Consulta: 7 maig 2017].
  17. Public Health England «Chlamydophila abortus Guidance» (en anglès). Infectious diseases. gov.uk, 2008; 11 Set, pàgs: 4 [Consulta: 7 maig 2017].
  18. Zeidler, H; Hudson, AP «Coinfection of Chlamydiae and other Bacteria in Reactive Arthritis and Spondyloarthritis: Need for Future Research» (en anglès). Microorganisms, 2016 Ag 24; 4 (3), pii: E30. DOI: 10.3390/microorganisms4030030. PMC: 5039590. PMID: 27681924 [Consulta: 7 maig 2017].
  19. Greub, G «Parachlamydia acanthamoebae, an emerging agent of pneumonia» (en anglès). Clin Microbiol Infect, 2009 Jan; 15 (1), pp: 18-28. DOI: 10.1111/j.1469-0691.2008.02633.x. PMID: 19220336 [Consulta: 28 novembre 2016].
  20. Ruhl, S; Goy, G; Casson, N; Thoma, R; et al «Parachlamydia acanthamoebae infection and abortion in small ruminants» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2008 Dec; 14 (12), pp: 1966-1968. DOI: 10.3201/eid1412.080582. PMC: 2634627. PMID: 19046541 [Consulta: 30 novembre 2016].
  21. Bachmann, NL; Fraser, TA; Bertelli, C; Jelocnik, M; et al «Comparative genomics of koala, cattle and sheep strains of Chlamydia pecorum» (en anglès). BMC Genomics, 2014 Aug 8; 15, pp: 667. DOI: 10.1186/1471-2164-15-667. PMC: 4137089. PMID: 25106440 [Consulta: 27 novembre 2016].
  22. De Puysseleyr, L; De Puysseleyr, K; Braeckman, L; Morré, SA; et al «Assessment of Chlamydia suis Infection in Pig Farmers» (en anglès). Transbound Emerg Dis, 2015 Nov 18, pp: 1-8. DOI: 10.1111/tbed.12446. PMID: 26576707 [Consulta: 12 abril 2016].
  23. Guo, W; Li, J; Kaltenboeck, B; Gong, J; et al «Chlamydia gallinacea, not C. psittaci, is the endemic chlamydial species in chicken (Gallus gallus)» (en anglès). Sci Rep, 2016 Gen 18; 6, pp: 19638. DOI: 10.1038/srep19638. PMC: 4726042. PMID: 26778053 [Consulta: 12 abril 2016].
  24. Pawlikowska-Warych, M; Deptuła, W «Characteristics of chlamydia-like organisms pathogenic to fish» (en anglès). J Appl Genet, 2016 Feb; 57(1), pp: 135-141. DOI: 10.1007/s13353-015-0303-8. PMC: 4731428. PMID: 26160214 [Consulta: 28 novembre 2016].
  25. Taylor-Brown A, Bachmann NL, Borel N, Polkinghorne A «Culture-independent genomic characterisation of Candidatus Chlamydia sanzinia, a novel uncultivated bacterium infecting snakes» (en anglès). BMC Genomics, 2016 Set 5 ; 17, pp: 710. DOI: 10.1186/s12864-016-3055-x. PMC: 5011893. PMID: 27595750 [Consulta: 7 maig 2017].
  26. Brinkman, FS; Blanchard, JL; Cherkasov, A; Av-Gay, Y; et al «Evidence that plant-like genes in Chlamydia species reflect an ancestral relationship between Chlamydiaceae, cyanobacteria, and the chloroplast» (en anglès). Genome Res, 2002 Aug; 12 (8), pp: 1159-1167. DOI: 10.1101/gr.341802. PMC: 186644. PMID: 12176923 [Consulta: 27 novembre 2016].
  27. Schmitz-Esser, S; Linka, N; Collingro, A; Beier, CL; et al «ATP/ADP translocases: a common feature of obligate intracellular amoebal symbionts related to Chlamydiae and Rickettsiae» (en anglès). J Bacteriol, 2004 Feb; 186 (3), pp: 683-691. PMC: 321502. PMID: 14729693 [Consulta: 27 novembre 2016].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]