Clara Campoamor Rodríguez

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaClara Campoamor Rodríguez
Clara Campoamor (Lucas Alcalde) Madrid 02.jpg
Bust de Clara Campoamor a Madrid (Lucas Alcalde, 2006).
Nom original Clara Campoamor
 Diputada al Congrés dels Diputats
1931 – 1933
Dades biogràfiques
Naixement 12 de febrer de 1888
Madrid
Mort 30 d'abril de 1972(1972-04-30) (als 84 anys)
Lausana
Sepultura Cementiri de Polloe (Sant Sebastià)
Nacionalitat Espanya
Activitat professional
Ocupació Advocada
Altres dades
Partit polític Partit Republicà Radical
Modifica dades a Wikidata

Clara Campoamor Rodríguez (Madrid, 12 de febrer de 1888 - Lausana, Suïssa, 30 d'abril de 1972) fou una advocada, escriptora i política activa durant el període de la Segona República Espanyola i defensora dels drets de la dona.

Biografia[modifica]

Després de realitzar diversos oficis, entre ells el de telefonista, va obtenir el 1924 el títol en Dret per la Universitat de Madrid.[1]

S'incorpora al Partit Republicà Radical el 1929. Dos anys més tard, és elegida pel poble de Madrid per ocupar un escó al Congrés de Diputats de la Segona República Espanyola. Va destacar com a diputada, principalment per la defensa que va fer dels drets de la dona. Va introduir al Parlament la Llei de Drets del Nen, a més de participar en l'elaboració i defensa de la polèmica Llei del Divorci. El 31 d'octubre de 1931, va aconseguir la igualtat de drets electorals de l'home i de la dona a l'estat espanyol, com va quedar plasmat a la Constitució republicana d'aquell mateix any, a l'article 36. No va poder renovar el seu escó el 1933.

En la defensa del vot femení, fou abandonada pel seu propi partit, i va comptar només amb el suport del Partit Socialista Obrer Espanyol, que a tota hora va votar solidàriament amb la causa de la dona, als articles per ella presentats. Altres sectors favorables al sufragi universal femení foren Esquerra Republicana de Catalunya i part de la dreta.

Més tard, el 1936, va escriure un llibre recordant aquells moments, amb gran amargor i solitud política, que ella mateixa va anomenar: "El meu pecat mortal, el vot femení i jo".[2] Aquell mateix any s'exilià i es va establir a Buenos Aires. Mai més no va tornar a Espanya; dotze anys de presó l'esperaven.

Morí a Lausana; les seves restes foren portades al cementiri de Polloe (Sant Sebastià, Guipúscoa), en el panteó de la família Monsó Riu, relacionada amb la família de Campoamor.

Panteó de Clara Campoamor, enterrada a Sant Sebastià

Obres publicades[modifica]

  • El derecho de la mujer en España (1936)
  • Mi pecado mortal
  • Campoamor, Clara. El voto femenino y yo (en castellà). Editorial Horas y Horas, 2006 [Consulta: 9 març 2011]. 
  • La revolución española vista por una republicana

Reconeixements pòstums[modifica]

Cinema[modifica]

Any Pel·lícula Director/a
2011 Clara Campoamor, la dona oblidada Laura Mañá

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Clara Campoamor en busca de la igualdad» (en castellà). GEXEL - Grupo de Estudios del Exilio Literario. [Consulta: 10 novembre 2015].
  2. Campoamor, Clara. El voto femenino y yo (en castellà). Editorial Horas y Horas, 2006, p. 13 [Consulta: 9 març 2011]. 
  3. «Jardins Clara Campoamor» (en català). Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 10 novembre 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clara Campoamor Rodríguez Modifica l'enllaç a Wikidata