Clara Campoamor Rodríguez

Clara Campoamor Rodríguez
Bust de Clara Campoamor a Madrid (Lucas Alcalde, 2006).
Nom original	Clara Campoamor
Diputada al Congrés dels Diputats
1931 – 1933
Dades biogràfiques
Naixement	12 de febrer de 1888 Madrid
Mort	30 d'abril de 1972(1972-04-30) (als 84 anys) Lausana
Sepultura	Cementiri de Polloe (Sant Sebastià)
Nacionalitat	Espanya
Activitat professional
Ocupació	Advocada
Altres dades personals
Partit polític	Partit Republicà Radical

Clara Campoamor Rodríguez (Madrid, 12 de febrer de 1888 - Lausana, Suïssa, 30 d'abril de 1972) fou una advocada, escriptora i política activa durant el període de la Segona República Espanyola i defensora dels drets de la dona.

Biografia

Després de realitzar diversos oficis, entre ells el de telefonista, va obtenir el 1924 el títol en Dret per la Universitat de Madrid.

S'incorpora al Partit Republicà Radical el 1929. Dos anys més tard, és elegida pel poble de Madrid per ocupar un escó al Congrés de Diputats de la Segona República Espanyola. Va destacar com a diputada, principalment per la defensa que va fer dels drets de la dona. Va introduir al Parlament la Llei de Drets del Nen, a més de participar en l'elaboració i defensa de la polèmica Llei del Divorci. El 31 d'octubre de 1931, va aconseguir la igualtat de drets electorals de l'home i de la dona a l'estat espanyol, com va quedar plasmat a la Constitució republicana d'aquell mateix any, a l'article 36. No va poder renovar el seu escó el 1933.

En la defensa del vot femení, fou abandonada pel seu propi partit, i va comptar només amb el suport del Partit Socialista Obrer Espanyol, que a tota hora va votar solidàriament amb la causa de la dona, als articles per ella presentats. Altres sectors favorables al sufragi universal femení foren Esquerra Republicana de Catalunya i part de la dreta.

Més tard, el 1936, va escriure un llibre recordant aquells moments, amb gran amargor i solitud política, que ella mateixa va anomenar: "El meu pecat mortal, el vot femení i jo". Aquell mateix any s'exilià i es va establir a Buenos Aires. Mai més no va tornar a Espanya; dotze anys de presó l'esperaven.

Morí a Lausana; les seves restes foren portades al cementiri de Polloe (Sant Sebastià, Guipúscoa), en el panteó de la família Monsó Riu, relacionada amb la família de Campoamor.

Panteó de Clara Campoamor, enterrada a Sant Sebastià

Obres publicades

• El derecho de la mujer en España (1936)
• Mi pecado mortal
• Campoamor, Clara. El voto femenino y yo (en castellà). Editorial Horas y Horas, 2006 [Consulta: 9 març 2011]. 
• La revolución española vista por una republicana

Reconeixements pòstums

• Nombroses places i carrers de l'Estat Espanyol duen el seu nom.
• Nombroses cases de cultura i associacions de dones de tot l'Estat porten el seu nom.
• Nombroses escoles públiques duen el seu nom. Exemples: a Miguelturra (Ciudad Real), a San Martín de la Vega i Fuenlabrada (Madrid), a Totana (Múrcia), a Langreo (Astúries) ...
• Nombrosos instituts de secundària duen el seu nom. Exemples: a Móstoles i Getafe (Madrid) i a Huelva (Andalusia).
• A Barcelona, hi ha uns jardins que duen el seu nom al barri de Les Corts.

Cinema

Any	Pel·lícula	Director/a
2011	Clara Campoamor, la dona oblidada	Laura Mañá

Vegeu també

• Sufragi femení

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clara Campoamor Rodríguez

• Universitat de València (castellà)
• Ciudad de Mujeres (castellà)
• UNED (castellà)
• Clara Campoamor: Una mujer, un voto (castellà)
• Associació feminista Clara Campoamor (castellà)
• Un busto para Clara Campoamor (castellà)
• Noticiario de cine club - IMDB - Pel·lícula en la qual intervengué. (anglès)
• Clara Campoamor al blog d'Iñaki Anasagasti (castellà)