Vés al contingut

Clara Janés

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaClara Janés Nadal

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 novembre 1940 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCatalunya
Formació professionalUniversitat de la Sorbona
FormacióUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAssaig Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPoeta, assagista, traductora
Activitat1964 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
Família
ParesJosep Janés i Olivé
Ester Nadal
Premis

Clara Janés Nadal (Barcelona, Barcelonès, 6 de novembre de 1940)[1] és una traductora, assagista i poeta catalana, que escriu en llengua castellana,[2] i membre de la Reial Acadèmia Espanyola.[3][4]

Biografia

[modifica]

És filla de l'editor Josep Janés. Estudià a la Universitat de Barcelona, es llicencià en Filosofia i Lletres a la de Pamplona i feu estudis de Literatura Comparada a la Sorbona (París) i és Maître des lettres per la Universidad de París IV Sorbona, en literatura comparada.[2]

És coneguda i s'ha consolidat sobretot en la creació com a poeta, on destaca pel tractament de la temàtica amorosa i per fórmules de superació del realisme; i també com a traductora. El 1997 va rebre el Premi Nacional a l'Obra d'un traductor, per les seves traduccions d'autors centreeuropeus i orientals.[2] Ha cultivat altres gèneres com la biografia, el teatre, la narrativa, l'assaig o la crítica literària. En la seva tasca com a traductora destaquen particularment les seves traduccions de la llengua txeca, que va aprendre per poder traduir l'obra poètica de Vladimir Holan i Jaroslav Seifert. La seva poesia ha estat traduïda a vint idiomes.[1]

El 7 de maig de 2015 Clara Janés fou escollida nova membre de la Reial Acadèmia Espanyola, passant a ocupar la butaca «U», que havia deixat vacant el 2013 el professor Eduardo García de Enterría,[4] i es convertia en la desena dona escollida membre de la RAE.[3]

Obres

[modifica]
  • Isla del suicidio. Poesia.
  • Las estrellas vencidas, 1964. Poesia.
  • La noche de Abel Micheli, 1965. Novel·la.
  • Desintegración, 1969. Novel·la.
  • La vida callada de Federico Mompou, 1972. Biografia.
  • Tentativa de encuentro y tentativa de olvido, 1972.
  • Límite humano, 1973. Poesia.
  • Aprender a envejecer, 1973. assaig.
  • Poemas Rumanos, 1973. Poesia.
  • En busca de Cordelia y Poemas rumanos, 1975. Poesia.
  • Cartas a Adriana, 1976. Novel·la.
  • Antología personal (1959-1979)., 1979. Poesia.
  • Libro de alienaciones, 1980. Poesia.
  • Sendas de Rumanía, 1981. Novel·la.
  • Eros, 1981. Poesia.
  • Pureza canelo, 1981. Biografia.
  • Tentativa de olvido, 1982. Cuentos.
  • Roig, Montserrat. Before the civil war, 1982. Cuentos.
  • Pessarrodona, Marta. La búsqueda de Elizabeth, 1982. Cuentos.
  • Vivir, 1983. Poesia.
  • Fósiles, 1985. Poesia.
  • Kampa: Poesia, música y voz, 1986. Poesia.
  • Las primeras poetisas en lengua castellana, 1986. Poesia.
  • Federico Mompou: vida, textos y documentos, 1987. assaig.
  • Lapidario, 1988. Poesia.
  • Creciente fértil, 1989. Poesia.
  • Los caballos del sueño, 1989. Novel·la.
  • Jardín y laberinto, 1990. Biografia.
  • Esbozos, 1990. Poesia.
  • El hombre de Adén, 1991. Novel·la.
  • Emblemas, 1991. Poesia.
  • Espejismos, 1991. Novel·la.
  • Ver el fuego, 1993. Poesia.
  • Las palabras de la tribu: escritura y habla, 1993. assaig.
  • Rosas de fuego, 1996. Poesia.
  • Cirlot, el no mundo y la Poesia imaginal, 1996. assaig.
  • Diván del ópalo de fuego, 1996. Poesia.
  • Espejos de agua, 1997. Cuentos.
  • El persa. Cuento. Cuentos.
  • Arcángel de sombra, 2000. Poesia
  • Los secretos del bosque, Visor, 2002, Poesia
  • La voz de Ofelia, Siruela, 2005, autobiografia
  • Poesia erótica y amorosa, Vaso Roto Ediciones, 2010. http://www.vasoroto.com/?lg=mx&id=24&lid=37
  • Vilanos, 2004. Poesia
  • Huellas sobre una corteza 2004, Cuadernos del Mediterráneo, Ediciones El Toro de Barro. Poesia
  • El espejo de la noche, centenario de Vladimir Holan, 2005. assaig
  • Brancusi, 2005. Poesia
  • Espacios traslúcidos, 2007. Poesia
  • La indetenible quietud. En torno a Eduardo Chillida, 2008. Editorial Siruela. Poesia
  • Las voces acalladas de las mujeres. www.adamaramada.org Colección: Pliegos adamar, 2008.
  • Río hacia la nada, 2010, Plaza-Janés. Poesia. XIV Premio Internacional de Poesia Ciudad de Torrevieja
  • Variables ocultas, Vaso Roto Ediciones, 2010, Poesia. http://www.vasoroto.com/?lg=mx&id=24&lid=45
  • Peregrinaje, Editorial Salto de página, 2011, Poesia.
  • De la realidad y la Poesia. Tres conversaciones y un poema. Con Antonio Gamoneda i Mohsen Emadí, Vaso Roto Ediciones, 2010. http://www.vasoroto.com/?lg=mx&id=4&cid=5&lid=61
  • Las estrellas vencidas, Editorial Huerga @ Fierro, 2011, Poesia.
  • Movimientos Insomnes, I Premio de Poesia Experimental Francisco Pino, 2011.
  • La vida callada de Federico Mompou, Vaso Roto Ediciones, 2012. http://www.vasoroto.com/?lg=mx&id=24&lid=66
  • Orbes del sueño, Vaso Roto Ediciones, 2013. http://www.vasoroto.com/?lg=mx&id=24&lid=97

Premis i reconeixements [5]

[modifica]
  • 1983 Premi Ciudad de Barcelona, per Vivir
  • 1988 Premio Ciudad de Melilla, per Arcángel de sombra
  • 1997 Premio Nacional de Traducción
  • 2002 Premio Jaime Gil de Biedma, per Los secretos del bosque
  • 2005 Medalla de Oro del Mérito en las Bellas Artes

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Clara Janés Nadal». Escritores.org [Consulta: 29 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Clara Janés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 «Elegida la poeta y traductora Clara Janés para ocupar la silla «U»». RAE (Real Academia Española), 07-05-2015. [Consulta: 29 novembre 2015].
  4. 4,0 4,1 Núñez Jaime, Víctor «Clara Janés, nueva académica de la lengua». El País, 08-05-2015 [Consulta: 29 novembre 2015].
  5. Izaguirre, Marian. 15 X 15 mujeres que cuentan en siglo XXI. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2009, p. 136. ISBN 978-84-92724-07-9. 

Enllaços externs

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Eduardo García de Enterría

Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira U

2015-
Succeït per:
'