Claude-Marie-Mécène Marié de L'Isle

De Viquipèdia
Infotaula de personaClaude-Marie-Mécène Marié de L'Isle
Le ténor Marié, père de Galli-Marié, premier interprète du rôle de Max à l'Opéra - Gallica 2010 (adjusted).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Claude-Marie-Mécène Marié de l'Isle Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 maig 1811 Modifica el valor a Wikidata
Château-Chinon (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 agost 1879 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Compenha (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball França
Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócantant d'òpera, contrabaixista, pedagog musical, director d'orquestra Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCélestine Galli-Marié Modifica el valor a Wikidata
VeuTenor i baríton Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsCélestine Galli-MariéIrma MariéPaola Marié Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 23aa4208-5194-4965-b772-2075e192d414 Modifica el valor a Wikidata

Claude-Marie-Mécène Marié de L'Isle (Château-Chinon, Borgonya, 22 de març de 1811 - Compiègne, Picardia, 14 d'agost de 1879) fou un tenor i baríton francès. Va ser un músic i cantant d'òpera francès, que va utilitzar el nom artístic de Marié.

Formació i carrera primerenca[modifica]

Nascut Claude-Marie a Château-Chinon, va anar a París per estudiar música al Conservatori, on va guanyar el primer premi de contrabaix el 1830.[1] Va començar la seva carrera com a tenor al cor d'òpera de l'Opéra-Comique de París i va debutar com a professional al teatre d'òpera de Metz fet el rol de Raoul a Les Huguenots de Meyerbeer el 1838. L'any següent va interpretar el seu primer paper a l'Opéra-Comique, cantant Albert a La symphonie de Louis Clapisson. El 1840 va tenir la distinció d'interpretar Tonio en l'estrena mundial de La fille du régiment de Donizetti.[2]

Òpera de París[modifica]

Marié va deixar l'Opéra-Comique el 1841 per incorporar-se a la llista de tenors principals de l'Òpera de París. Hi va romandre fins al 1844, cantant papers com Eléazar a La Juive, Max a Der Freischütz, Arnold a Guillaume Tell, Raoul, Fernand a La favorite i el paper principal a Robert le diable. Va començar a experimentar dificultats vocals en el seu registre superior a mitjans de la dècada de 1840 i va decidir reciclar la seva veu com a baríton. El 1845-1848 va cantar els seus primers papers de baríton a La Monnaie i als teatres d'òpera d'Itàlia.[2]

El 1848 Marié va tornar a l'Òpera on va romandre la resta de la seva carrera. Mentre allà va cantar el paper principal de Guillaume Tell, Nevers a Les Huguenots, Alphonse a La favorite i Raimbaud a Le comte Ory. El 1851 va interpretar el paper d'Alcée a l'estrena de Sapho de Gounod. El 1855 va interpretar el paper de Robert a l'estrena de Les vêpres siciliennes de Verdi. El 1862 va cantar Phanor en l'estrena de La reine de Saba de Gounod.[2]

Carrera tardana[modifica]

Al voltant de 1860 va ser el director de l'orquestra del Café Charles de París.[1] Marié es va retirar parcialment dels escenaris el 1864, però de tant en tant va tornar als escenaris per a representacions fins al 1879. Va ser actiu com a professor de veu des del 1864 fins a la seva mort. Entre els seus alumnes hi havia les seves tres filles, sobretot Célestine Galli-Marié, que va crear el paper principal en l'estrena de Carmen de Bizet.[2]

Marié va morir a Compiègne.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Irvine D. Massenet: a chronicle of his life and times. Amadeus Press, Portland, 1997.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Marié de l'Isle Biography at operissimo.com (in German)