Claudi Martínez i Imbert

De Viquipèdia
Infotaula de personaClaudi Martínez i Imbert
Biografia
Naixement1845 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1919 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pedagog, pianista Modifica el valor a Wikidata

IMSLP: Category:Martinez_Imbert,_Claudio Modifica el valor a Wikidata

Claudi Martínez Imbert (Barcelona, 1845 - 31 d'octubre de 1919) fou un compositor, pianista i notable pedagog musical català.

Era fill de Josep Maria Martínez i Galadiez (+ 1875)[1] i de Remei Imbert i Masià. Es va casar amb Dolors Marquès i Plà.

Feu els primers estudis a l'escolania de Nostra Senyora de la Mercè. Alumne de Pere Tintorer i Bernat Calvó Puig i a quinze anys va veure premiat per l'Econòmica d'Amics del País, de València, un trio per a piano, violí i violoncel. El 1872 fundà, juntament amb els germans Cosme i Josep Ribera, la Societat de Quartets de Barcelona, la primera entitat catalana destinada regularment a la música de cambra.

El 1880 organitzà un concert en el teatre Principal de Barcelona format per les obres premiades, destinat al producte a obres de beneficència. El 1885 també donà una sessió de música de cambra exclusivament composta d'obres seves i interpretades moltes d'elles pels seus deixebles. Poc temps més tard, en morir el mestre Calvó Puig, se l'indicà si volia succeir-lo en el càrrec de mestre de capella de la parròquia de la Mercè, però es negà a acceptar la plaça, així com el de la col·legiata de Santa Anna, que també se li oferí, a causa de les seves múltiples ocupacions.

Pianista de mèrit i professor notable, va prendre part en nombrosos concerts públics al costat de les principals figures que visitaren Barcelona en aquells anys, i va formar no pocs alumnes.[2]

Com a compositor es distingí per la seva inspiració i és autor d'un trio (1869), de la cantata Catalunya (1877), de l'obra coral La Primavera (1888) i de música de cambra i religiosa. El fons de partitures de Claudi Martínez i Imbert es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Fou un dels músics que donaren suport a les primeres passes de l'Orfeó Català.[3]

Referències[modifica]

  1. «esquela de Don Jose Maria Martinez y Galadiez». La Imprenta : diario de avisos, noticias y decretos: Año 1875, No. 025, supl., 25-01-1875, pàg. 557.
  2. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 33, pàg. 553 (ISBN 84-239-4533-2)
  3. Narvaez Ferri, Manuela. «L'Orfeó Català, cant coral i catalanisme (1891-1951)». Tesi doctoral, 2005. [Consulta: 16 novembre 2012].

Bibliografia[modifica]

  • Emilio Casares Rodicio (dir.). Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Sociedad General de Autores y Editores. cop. 2000. Barcelona. ISBN 84-8048-310-5 (castellà)
  • Jesús Giralt i Radigales (dir.). Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 84-412-0232-X (català)

Enllaços externs[modifica]