Claudie Haigneré

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaClaudie Haigneré
20140927 Femmes de science - Claudie Haigneré 02.jpg
(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Claudie André-Deshays Modifica el valor a Wikidata
13 maig 1957 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Le Creusot (França) Modifica el valor a Wikidata
Minister of European Affairs of France (en) Tradueix
31 març 2004 – 31 maig 2005
← Noëlle LenoirCatherine Colonna →
Minister of Research and Technology of France (en) Tradueix
5 juny 2002 – 30 març 2004
← François LoosFrançois d'Aubert → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Denis Diderot Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAstronauta, política i metgessa Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Temps a l'espai25 dies, 14 hores i 22 minuts Modifica el valor a Wikidata
Missió espacial
Família
CònjugeJean-Pierre Haigneré Modifica el valor a Wikidata
Premis

link=File:LL-Q1860%20%28eng%29-Exilexi-Claudie%20Haigner%C3%A9.wav Claudie Haigneré (Le Creusot, 13 de maig de 1957) és una metgessa, política i exastronauta francesa del Centre National d'Études Spatiales (1985-1999) i de l'Agència Espacial Europea (1999-2002).[1]

Antecedents i formació[modifica]

Nascuda a Le Creusot, França, Claudie Haigneré va estudiar medicina a la Facultat de Medicina (París-Cochin) i a la Facultat de Ciències (París-VII). Va obtenir certificats en biologia i medicina esportiva (1981), medicina aeronàutica i medicina espacial (1982) i reumatologia (1984).[2]El 1986 va rebre un diploma en biomecànica i fisiologia del moviment (1986) i es va doctorar en reumatologia (1984) i neurociència (1992).[1][2]

Carrera espacial[modifica]

Haigneré (dreta) a bord de l’Estació Espacial Internacional.

D’entre 10.000 candidats, el centre espacial francès només va seleccionar sis homes i una dona: Claudie Haigneré. Primer es va qualificar com a enginyera i pilot d’emergència al transbordador espacial. Va servir per primera vegada com a membre de la tripulació de seguretat per a la missió Mir Altaïr del 1993 en què va participar el seu futur marit Jean-Pierre Haigneré. L'asteroide 135268 Haigneré rep aquest nom en honor d'ambdós.

El 1994, Claudie Haigneré va començar a entrenar al Centre de Formació de Cosmonautes Iuri Gagarin a la Ciutat de les Estrelles, per a la missió franco-russa Cassiopée i va aprendre rus durant la seva estada. El 17 d’agost de 1996 es va convertir en la primera dona francesa que anava a l’espai mentre ella i dos cosmonautes russos, el comandant Valeri Kórzun i l’enginyer de vol Aleksandr Kaleri, eren llançats a l’espai a bord de la Soiuz TM-24 en la missió Cassiopée russofrancesa .[2]

Mentre estava en la missió, va visitar l'estació espacial Mir durant 16 dies i va realitzar experiments exhaustius en els camps de la fisiologia i la biologia del desenvolupament, la dinàmica de fluids i la tecnologia.[2]El 1999, Haigneré va comandar una càpsula Soiuz durant la reentrada i es va convertir en la primera dona qualificada per a fer-ho.[2]Com a enginyera de vol de la Soiuz TM-33 el 2001, es va convertir en la primera dona europea a visitar l'Estació Espacial Internacional.[2]

Després de la missió, Claudie Haigneré va continuar la seva participació en ciències espacials assistint a tallers i conferències científiques. També va contribuir a l'anàlisi de dades i a la construcció de programes científics de futurs projectes.[3] Finalment es va retirar de l'ESA el 18 de juny de 2002.[4]

Carrera política[modifica]

Després de la seva carrera com a astronauta, Claudie Haigneré va entrar a la política francesa al govern de Jean-Pierre Raffarin. Va ser ministra delegada de Recerca i Noves Tecnologies del 2002 al 2004 i va succeir Noëlle Lenoir com a ministra delegada d'Afers Europeus del 2004 al 2005.[5]

Participació en organitzacions[modifica]

El 4 de desembre de 2009, Valérie Pécresse, ministra d'Educació Superior i Investigació, i Frédéric Mitterrand, ministre de Cultura i Comunicació, nomenen Claudie Haigneré administradora provisional del nou establiment públic resultant de la fusió entre el Palais de la découverte i la Cité des sciences et de l'industrie anomenat "Universcience”.[6]En aquell moment, era assessora del director general de l’ESA.[7]El 2015, Haigneré va tornar a treballar com a assessora especial del director general de l'ESA.

Claudie Haigneré va acceptar recentment el càrrec per presidir el jurat dels Premis DStv Eutelsat Star, que és un concurs anual d’estudiants panafricans en què els estudiants escriuen un assaig o creen un pòster centrat en els camps de la ciència i la tecnologia com a font d’inspiració per obrir oportunitats. per a Àfrica. Els assaigs i pòsters són avaulats per un grup internacional d’experts de la indústria, membres del govern i acadèmics del món, basats en la precisió, la creativitat, l’originalitat i la innovació.[8]L'acceptació d'aquesta tasca per part de Claudie Haigneré marca la primera vegada que una dona participa en el jurat dels Premis DStv Eutelsat Star.[8]

Honors[modifica]

Claudie Haigneré també és membre honorària de la Société Française de Médecine Aéronautique et Spatiale i de l'Association aéronautique et astronautique de France (AAAF). També és membre de l'Acadèmia Internacional d'Astronautica (IAA) i de l'Académie de l'air et de l'espace (AAE).[3]

Fonts[modifica]

  • Flitner, Bettina: Frauen mit Visionen – 48 Europäerinnen (Dones amb visions: 48 dones europees). Ambt texts d'Alice Schwarzer. Munic: Knesebeck, 2004. ISBN 3-89660-211-X, pàgs. 108–111

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Claudie Haigneré (formerly Claudie André-Deshays)» (en anglès). www.esa.int. [Consulta: 18 febrer 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Claudie Haignere | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 16 octubre 2018].
  3. 3,0 3,1 «International Space Station: Soyuz 3 Taxi Flight Crew» (en anglès). www.spaceflight.nasa.gov. Arxivat de l'original el 2017-01-17. [Consulta: 28 novembre 2018].
  4. Becker, Joachim. «Cosmonaut Biography: Claudie Haigneré» (en anglès). www.spacefacts.de.
  5. «Biography of Claudie Haigneré» (en anglès). UNESCO. Arxivat de l'original el 25 de desembre 2015. [Consulta: 6 novembre 2011].
  6. Foucart, Stéphane «Claudie Haigneré coiffe la Cité des sciences et le Palais de la découverte» (en francès). Le Monde, 25 març´2009 [Consulta: 23 febrer 2017].
  7. «Une mission de culture scientifique et technique pour Claudie Haigneré» (en francès). Agència Espacial Europea, 26-03-2009. [Consulta: 23 febrer 2017].
  8. 8,0 8,1 «Claudie Haigneré, first European female astronaut to chair Jury of the DStv Eutelsat Star Awards» (en anglès). eutelsat.com. Arxivat de l'original el 2018-11-29. [Consulta: 28 novembre 2018].
  9. Journal officiel de 24 d'abril de 2011.
  10. (rus) Decret del president de la Federació de Rússia del 16 d'octubre de 1996 núm. 1442 "Sobre la recompensa de Claudie André-Deshays i Léopold Eyharts amb premis estatals de la Federació Russa"
  11. (rus) Decret del president de la Federació Russa, de 23 de juliol de 1993, núm. 1063, "Sobre la concessió de l'Orde de l'Amistat dels Pobles a la ciutadana de la República Francesa Claudie André-Deshays"
  12. (rus) Decret del president de la Federació de Rússia de 23 d'agost de 2000 núm. 1558 "Sobre la concessió de premis estatals de la Federació de Rússia a Claudie André-Deshays i Jean-Pierre Haigneré"
  13. (rus) Decret del president de la Federació Russa de 12 d'abril de 2011 núm. 437 "Sobre la recompensa als ciutadans estrangers amb la medalla "Al mèrit en l'exploració espacial "
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claudie Haigneré