Cleithracara maronii

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCleithracara maronii Modifica el valor a Wikidata
Akara z Maroni.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaCichlidae
GènereCleithracara
EspècieCleithracara maronii Modifica el valor a Wikidata
(Steindachner, 1881)
Nomenclatura
Sinònims
  • Acara maronii (Steindachner, 1881)[1]
ProtònimAcara maronii Modifica el valor a Wikidata
Exemplar adult

Cleithracara maronii és una espècie de peix de la família dels cíclids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia[modifica]

Reproducció[modifica]

Els pares fresen al voltant de 400 ous damunt una pedra plana i els protegeixen.[4]

Alimentació[modifica]

Menja cucs, crustacis i insectes.[5]

Hàbitat[modifica]

Viu en zones de clima tropical entre 22 °C-25 °C de temperatura.[6]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a Sud-amèrica: illa de Trinitat,[7] delta del riu Orinoco i els rius compresos entre el riu Barima (Guaiana) i el riu Ouanary (Guaiana Francesa).[2][8]

Referències[modifica]

  1. «Cleithracara maronii». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
  2. 2,0 2,1 FishBase (anglès)
  3. Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
  4. Keith, P., P.-Y. Le Bail i P. Planquette, 2000. Atlas des poissons d'eau douce de Guyane (tom 2, fascicle I). Publications scientifiques du Muséum national d'Histoire naturelle, París, França: 286 p.
  5. Mills, D. i G. Vevers, 1989. The Tetra encyclopedia of freshwater tropical aquarium fishes. Tetra Press, Nova Jersey, Estats Units. 208 p.
  6. Riehl, R. i H.A. Baensch, 1991. Aquarien Atlas. Band. 1. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 992 p.
  7. Kenny, J.S., 1995. Views from the bridge: a memoir on the freshwater fishes of Trinidad. Julian S. Kenny, Maracas, St. Joseph, Trinitat i Tobago. 98 p.
  8. Boujard, T., M. Pascal, F.J. Meunier i P.-Y. Le Bail, 1997. Poissons de Guyane. Guide écologique de l'Approuague et de la réserve des Nouragues. Institut National de la Recherche Agronomique, París. 219 p.

Enllaços externs[modifica]