Clelia Grillo Borromeo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaClelia Grillo Borromeo
Clelia Grillo (Giuseppe Candido Agudio 1750).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1684 Modifica el valor a Wikidata
Gènova (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 agost 1777 Modifica el valor a Wikidata (92/93 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSalonnière, matemàtica i filòsofa Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComtessa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaBorromeo Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGiovanni Benedetto Borromeo Arese (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsRenato III Borromeo Arese (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Clelia Grillo Borromeo (Gènova, 1684 - Milà, 23 d'agost de 1777) va ser una noble italiana aficionada a les ciències naturals i a les matemàtiques, organitzadora d'un saló de reunions científiques en el seu palau de Milà.

Clelia Grillo pertanyia a una família nombrosa de la noblesa genovesa, filla de Marc Antoni, duc de Mondragone i marquès de Clarafuente, i de la marquesa Maria Antònia Imperiali, amb dos germans (Agapito i Carlo) i quatre germanes (Livia, Nicoletta, Anna Ginevra i Teresa). La seva família era una de les més notables del nord d'Itàlia i una de les més il·lustres d'Europa.[1][2]

Es va casar el 1707 amb el comte Giovanni Benedetto Borromeo Arese (1679-1744) (el pare, el comte Carlo Borromeo Arese, era un dels homes més rics del Ducat de Milà i futur virrei del Regne de Nàpols), convertint-se així en comtessa de Borromeo. Va tenir vuit fills: Giulia (1709-1731), Renato (1710-1778), Maria Paola (1712-1761), Francesco (1713-1775), Giuseppe (1714-1715), Antonio (1715), Giustina (1717-1741) i Vitaliano (1720-1793). De fet, Clelia aviat va topar amb el seu sogre per raons polítiques i familiars. També se la va criticar perquè sovint va acollir personalitats no nobles, intel·lectuals i naturalistes d'Itàlia i de l'estranger a casa seva. El famós naturalista i metge Antonio Vallisneri (1661-1730), per exemple, diu que es va despertar a les dues de la matinada perquè la duquessa tenia ganes de conèixer-lo en persona.[1][2]

Clelia Grillo va mantenir un saló de reunions a la seva residència del palazzo Borromeo, conegut com l'Acadèmia Cloelia Vigilantium, formalitzat en 1719 per la instauració dels seus estatuts redactats per Antonio Vallisneri. El seu objectiu era la difusió de les ciències experimentals i de les arts liberals. L'acadèmia va afavorir les investigacions sobre els animals i les plantes rars, i va difondre coneixements científics com les teories newtonianes.[1][2]

La majoria dels seus manuscrits han desaparegut, però els testimonis dels visitants italians i estrangers documenten els coneixements científics i lingüístics de la comtessa, que havia rebut lliçons de matemàtiques i de física, i manejava freqüentment com a mínim vuit llengües (el toscà, el llatí, el grec, el francès, l'castellà, l'alemany, l'anglès i l'àrab). No obstant això, res del que es coneix sobre la seva educació permet explicar aquests testimonis elogiosos. La seva única formació coneguda és la que va rebre en el Monestir de la Misericòrdia, que difícilment justifica el seu nivell en llengües i ciències des que comptava amb vint anys. A la mort del seu marit en 1744, el palau va passar al seu fill primogènit Renato, i Clelia Grillo va marxar a viure amb una renda a la seva residència familiar de Milà.[1][2]

Durant la Guerra de Successió Austríaca, Clelia Grillo va adoptar obertament una posició pro-espanyola, sobretot durant el (breu) domini espanyol de Milà en 1746. La recuperació de la ciutat pels austríacs el va obligar a fugir a Bèrgam, i després a Gorizia. L'exili va ser acompanyat de la confiscació dels seus béns. Després d'alguns anys de resistència, financerament esgotada, Clelia Grillo va cedir davant de l'emperatriu Maria Teresa I d'Àustria i va ser autoritzada a tornar a Milà. Va reobrir un saló de menor influència, dedicat a la història, la poesia i el teatre. Va morir el 23 d'agost de 1777 a l'edat de 93 anys, havent sobreviscut al seu marit i sis dels seus vuit fills.[1][2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Dröscher, Ariane. «Grillo Borromeo Arese Clelia». Scienza a due vociː le donne nella scienza italiana dal Settecento al Novecento. Università di Bologna. [Consulta: 2 maig 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Fagioli Vercellone, Guido G. «Grillo, Clelia». Treccani -Dizionario Biografico degli Italiani, Vol. 59, 2002 [Consulta: 2 maig 2020].

Bibliografia[modifica]

  • Generali, Dario (ed.). Clelia Grillo Borromeo Arese: un salotto letterario settecentesco tra arte, scienza e politica. Firenze: Leo S. Olschki Editore, 2011. ISBN 9788822260512.