Cleofis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCleofis
Koningin Kleophis biedt Alexander de Grote wijn aan na de verovering van Mazagae Rijksmuseum SK-A-162.jpeg
La reina Cleofis ofereix vi Alexandre el Gran després de la captura de Massaga (oli del segle XVI) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementmil·lenni I aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActriu Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina Modifica el valor a Wikidata
ParellaAlexandre el Gran Modifica el valor a Wikidata

Cleofis (sànscrit: Kripa)[1] va ser una figura clau en la guerra entre el poble assacà i Alexandre el Gran. Després de la mort d'Assacà, senyor de la guerra dels assacans, durant la batalla que l'enfrontà amb Alexandre el 326 AC, Cleofis, la seva mare, assumí el comandament de les tropes i va negociar un acord que li permeté mantenir el seu estatus. Contes posteriors afirmen que Cleofis tingué un fill d'Alexandre, tot i que aquesta teoria ha estat desestimada pels historiadors.[2]

Els assacans (anomenats ashvakas en sànscrit, de la paraula ashva, que significa "cavall") eren un poble que vivia en part de les valls de Swat i Buner a l'actual Pakistan en forma de clans rebels i ferotgement independents que resistien la subjugació.[3]

La guerra d’Alexandre amb els assacans[modifica]

El 326 AC, les campanyes d'Alexandre a l'oest del riu Indus l'enfrontaren amb els assacans. Per tal de defensar la seva terra natal, van reunir un exèrcit de 20.000 genets, 38.000 efectius d'infanteria i 30 elefants, segons l'escriptor clàssic Quint Curci Ruf, així com un contingent de 7.000 mercenaris Kamboges reclutats a Abhisara.[4]

Després de perdre la batalla, els assacans van tornar a la ciutat fortificada de Massaga, on els combats van continuar durant cinc dies (o nou dies, segons Curti). Va ser durant aquesta batalla que Assacà va morir i Cleofis va assumir el comandament,[5] reunint les dones assacanes per lluitar i liderant la defensa continuada de la ciutat.[6]

Finalment, però, Cleofis va veure que la derrota era inevitable. Es va posar d’acord amb els invasors i va abandonar Massaga amb els seus seguidors. Diodor Sícul diu: "Cleofis va enviar preciosos regals a Alexandre amb un missatge en què expressava el seu reconeixement per la grandesa d'Alexandre i li assegurava que compliria els termes del tractat."[7] Segons Curti i Arrià, Cleofis va ser capturada. juntament amb la seva jove néta.[8]

Les represàlies d'Alexandre contra el derrotats assacens van ser greus. Va incendiar Massaga. Victor Hansen escriu que: "Després de prometre perdonar la vida als assacens que capituléssin, va executar tots els soldats que s'havien rendit. Les seves fortaleses a Ora i Aornus també van ser assaltades. Les guarnicions probablement van ser sacrificades en la seva totalitat."[9]

A més, Alexandre va perseguir els mercenaris de Kamboj, els va envoltar en un turó i els va matar a tots. Diodor descriu l'esdeveniment amb detall: "... Les dones, prenent els braços dels caiguts, van lluitar colze a colze amb els seus homes. En conseqüència, algunes que havien aconseguit armes van fer tot el possible per tapar els seus marits amb els seus escuts, mentre que d'altres, que no tenien armes, van fer molt per impedir l'enemic llançant-se sobre ells i agafant els seus escuts ".[10][11][12]

Cleofis i Alexandre[modifica]

Els escriptors clàssics posteriors, inclosos Curti i Justí, afirmen que Alexandre va tenir un fill amb Cleofis. Els historiadors descarten aquesta idea com una invenció romàntica molt posterior.[2][13] En referència als termes relativament generosos d'Alexandre, que van permetre a Cleofis conservar el seu estatus, Curti diu: "... alguns creien que aquest tracte indulgent s'atorgava més aviat als encants de la seva persona que a compadir-se de les seves desgràcies. En qualsevol cas, després va donar el naixement d’un fill que va rebre el nom d’Alexandre, fos qui fos el seu pare ... "[14] Els escriptors anteriors, però, no fan referència a aquest fet.

Referències[modifica]

  1. Segons els acadèmics, el nom indi equivalent al clàssic Cleofis és Kripa: Veieu com exemples: Chandragupta Maurya and His times, 1988, p 25, Dr R. K. Mukerjee; Ancient India, 2003, p 261, Dr V. D. Majan; History of Punjab, Vol I, 1997, p 229 Editors Dr L. M. Joshi, Dr Fauja Singh; Bhavan's Journal, 1960, p 90, Bharatiya Vidya Bhavan; Archaeology of Punjab, 1992, p 76, Bālā Madhu, Punjab (India); Ancient Kamboja, People and the Country, 1981, p 284, Dr J. L. Kamboj; Problems of Ancient India, 2000, p 149, K. D. Sethna.
  2. 2,0 2,1 Cf: The story of Cleofis' relations with the Macedonian king is heavily romanticized (Ref: The Greek World in the Fourth Century: From the Fall of the Athenian Empire to the Successors of..., 1997, p 211, Lawrence A. Tritle).
  3. The Achaemenids in India, 1950, p 48, Dr Sudhakar Chattopadhyaya; The Indian Historical Quarterly, 1949, p 104, India.
  4. Abhisara and Ursa were parts of Kamboja. See: Political History of ancient India, 1996, p 21920; A History of India, p 269-71, N. R. Ray, N. K. Sinha; Military History of India, 1980, p 38, Hemendra Chandra Kar - History; The Mahābhārata, Its Genesis and Growth: A Statistical Study, 1986, p 115, M. R. Yardi, Bhandarkar Oriental Research Institute - Mahābhārata.
  5. Hindu Civilization: (From the earliest times up to the establishment of the Maurya Empire), 1936, p 283, Dr Radhakumud Mookerji - Hindu Civilization.
  6. Ancient India, 1971, p 99, Dr R. C. Majumdar; History and Culture of Indian People, The Age of Imperial Unity, Foreign Invasion, p 46, Dr R. K Mukerjee; Ancient India, 2003, p 261, Dr V. D. Mahajan; Aspects of Ancient Indian Administration, 2003, p 53, D.K. Ganguly; Ancient Kamboja, Peopoe and the Country, 1981, pp 283, 285, Dr J. L. Kamboj; Chandragupta Maurya and His times, 1988, p 25, Dr R. K. Mukerjee.
  7. Classical Accounts of India, p162, J. W. McCrindle.
  8. Metz Epitome 39, 45; Classical accounts of India, pp 112-63; Arrian's Anabasis, Book 4b, Ch XXVI; Olaf Caroe, The Pathans, p. 50, Ancient Kamboja, People and the Country, 1981, p 284, Dr J. L. Kamboj; Cf: Who's Who In The Age Of Alexander The Great: Prosopography Of Alexander's Empire, 2006, p 59, Waldemar Heckel.
  9. Carnage and Culture: Landmark Battles in the Rise to Western Power, 2002, p 86, Victor Hanson)
  10. Diodorus in McCrindle, p 269.
  11. cf: History of Ancient India, 1967, pp 120-21, Rama Shankar Tripathi.
  12. cf: "In Massaga-the lands of the Assaceni, Alexander violated pacts and ordered the slaughter of several thousand Indian soldiers who had surrendered" (Ref: Alexander the Great: The Conqueror, February 2005, Thunder Bay Press, p 105, Giampaolo Casati).
  13. Also cf: Studies in Indian History and Civilization, 1962, p 125
  14. See: Quintus Curtius Rufus 8.10.34-35; The History of Alexander the Great as described by Quintus Curtius Rufus, Arrian, Siculus Diodorus, Diodorus, Plutarch, Marcus Junianus Justinus etc, 1896, p 197, John Watson M'Crindle; History of Punjab, Vol I, 1997, p 229, Editors: Dr Faujja Singh, Dr L. M. Joshi.