Clifford Geertz

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaClifford Geertz
Biografia
Naixement23 agost 1926 Modifica el valor a Wikidata
San Francisco (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 octubre 2006 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Filadèlfia (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióUniversitat Harvard
Antioch University (en) Tradueix
Antioch College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiTalcott Parsons Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAntropòleg, professor d'universitat i sociòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut d'Estudis Avançats de Princeton (1970–2000)
Universitat de Chicago (1960–1970) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Carrera militar
Branca militarMarina dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralPaul Rabinow i Lawrence Rosen Modifica el valor a Wikidata
Premis

Clifford James Geertz (San Francisco, 23 d'agost de 1926 - 30 d'octubre de 2006) va ser un antropòleg estatunidenc i professor de l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton.[1]

Biografia[modifica]

Va servir a la Marina dels Estats Units d'Amèrica durant la Segona Guerra Mundial. Després, Geertz va obtenir la seva llicenciatura en Filosofia a l'Antioch College el 1950. El 1952, va començar els seus estudis a l'Institut Tecnològic de Massachusetts. El 1956, va obtenir el doctorat en antropologia a la Universitat Harvard. El 1958, va ser becari al Centre per a l'estudi avançat en ciències del comportament de la Universitat de Stanford. El 1960, va passar a ser professor associat a la Universitat de Chicago fins el 1970.[2] Posteriorment, es va convertir en professor de ciències socials de l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton des del 1970 al 2000, on també va ser nomenat professor emèrit. A més, Geertz també va ser membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, de l'American Philosophical Society i de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, on va ser emèrit fins a la seva mort, el 30 d'octubre de 2006.[3] Va ser envestit doctor honoris causa del Bates College el 1980.

El seu treball en Antropologia simbòlica el va elaborar en diferents indrets geogràfics com Bali, el Marroc, Sumatra, Java etc. Per l'abast de les seves obres i estudis, Clifford Geertz és considerat com un dels teòrics contemporanis més influents dels EUA.

Pensament i obra[modifica]

A la Universitat de Chicago, Geertz es va convertir en el «campió de la antropologia simbòlica», en posar especial atenció en el paper de l'imaginari col·lectiu (o «símbols») en la societat. Els símbols són el marc de l'actuació social. La cultura, segons la defineix Geertz en el seu reputat llibre La interpretació de les cultures (1973), és un «sistema de concepcions expressades en formes simbòliques per mitjà de les quals la gent es comunica, perpetua i desenvolupa el seu coneixement sobre les actituds cap a la vida». La funció de la cultura és dotar de sentit el món i fer-lo comprensible. El paper dels antropòlegs, per tant, és intentar (atès que la comprensió total dels fets socials no és possible) interpretar els símbols clau de cada cultura (l'anomenada «descripció densa»).

Geertz sostenia que per a estudiar la cultura des d'un punt de vista antropològic és impossible aplicar una llei o una teoria determinada. L'única manera d'estudiar les conductes humanes dins del context cultural al qual pertanyen és a través de l'experiència i de l'observació de l'investigador. D'aquesta manera, les manifestacions de cada cultura, segons Geertz, han de ser estudiades de la mateixa manera que l'arqueologia estudia el sòl, «capa per capa», des de la més externa, és a dir, des d'aquella on els símbols culturals es manifesten de manera més clara, fins a la capa més profunda, on es troba la matriu d'aquests símbols dels quals cal identificar-ne el significat, deixant-ne de banda els aspectes ontològics.

Geertz va conduir nombroses investigacions etnogràfiques a l'Àsia Sud-oriental i a l'Àfrica de Nord.[4] A més, va realitzar importants aportacions a la teoria social i cultural, i fou una veu destacada en el gir copernicà de l'interès antropològic cap als marcs simbòlics en els quals els pobles viuen llurs vides. Va ocupar-se de qüestions com les religions, especialment sobre l'islam, els basars comercials tradicionals, va indagar en el desenvolupament econòmic i en l'estructura política, així com en la vida vilatana i familiar. Fins a la seva mort va estar treballant de manera general la qüestió de la diversitat ètnica i les seves implicacions en el món contemporani.

La comprensió de l'obra de Clifford Geertz és especialment rellevant ja que les seves teories al voltant dels símbols i la cultura han rebut una notable acollida en diversos camps dins de les ciències socials. En els seus llibres, sovint critica la manca d'atenció per part dels estudiosos de les ciències socials del paper dels símbols en una societat tan complexa, per la seva interconnectivitat, com l'actual.

Geertz és el creador del mètode etnogràfic, és a dir, de l'aproximació a l'estudi antropològic in situ, el qual té tres pilars fonamentals: observació en profunditat, registre i anàlisi. Es podria també separar el procés en: descripció densa i interpretació. Enfocant aquest mètode a petits grups d'individus en el seu propi entorn, es busca identificar les estructures simbòliques que donen significat als ritus, mites i conductes d'una cultura.

Aquest mètode difereix d'altres acostaments tradicionals al tema substituint l'aproximació distant i alienada de l'antropòleg per una experiència més directa, sensorial i humana, bo i participant de l'experiència conjunta amb el grup d'estudi. El mètode etnogràfic cerca que l'investigador «es posi en les sabates» del subjecte l'estudiat, que percebi la cultura tal com aquells qui la conformen i l'entengui «capa per capa». Aquesta perspectiva reformula radicalment el concepte establert del que és la cultura, i li atorga la mateixa funció de permetre a la gent comprendre i interpretar les seves vides.

La interpretació de les cultures va ser publicat originàriament en anglès a Nova York el 1973, i és una obra que compta amb la compilació de diversos assajos. En el llibre, Geertz afirma que el concepte de cultura que vol inculcar és un concepte semiòtic. Considera també que l'anàlisi de la cultura no és una ciència experimental a la recerca de lleis i trets repetitius, sinó que la cultura és una ciència interpretativa a la recerca de significats. Esmenta, també que, si es vol entendre una ciència, s'ha de posar especial atenció als que la practiquen, és a dir practicar l'etnografia. L'objectiu és fixar relacions, redactar i comprendre textos, reconèixer genealogies etc, per tal d'entendre millor una cultura o poble.[5]

Premis[modifica]

Clifford Geertz va guanyar el Premi Nacional del Cercle de Crítics del Llibre amb Work and Lives: The Anthropologists as Autor (1989).[6] L'obra examina quatre disciplines proposades per Bronisław Malinowski, Ruth Benedict, Claude Lévi-Strauss i Edward Evan Evans-Pritchard. Geertz defineix el seu pensament sobre els autors de l'antropologia de la següent manera: «Els antropòlegs es divideixen en els autors i els escriptors: mentre que els segons escriuen dins de les tradicions literàries, els primers les inventen».[7]

Investigació a Indonèsia i el Marroc[modifica]

Batalla de galls a Ubud

Clifford Geertz també va escriure sobre el seu treball a Indonèsia i el Marroc. Va escriure assajos com «Deep Play: Notes on the Balinese Cockfight», [8] que es pot trobar en el seu llibre The Interpretation of Cultures, on va analitzar les relacions i friccions entre classes socials que són construïdes, emfatitzades i mantingudes per la societat imposada. En aquest assaig, Geertz defineix un concepte del filòsof britànic Jeremy Bentham (1748-1832), de «joc profund», com un joc amb apostes tan altes que cap persona racional s'involucraria en ell. Les quantitats de diners i l'estat involucrats en les breus baralles de galls fan que les baralles de galls balinesos siguin un «joc profund». Geertz es proposa resoldre en l'assaig la qüestió de per què preval l'activitat.

Tot i ser identificat per molts com algú amb idees semblants a les de Lévi-Strauss, Geertz destacà per la distinció que fa diàfanament entre cultura i construcció social, distinció diferent a la considerada pels funcionalistes com Lévi-Strauss, que creia en rituals, institucions i altres aspectes de la cultura no relacionats amb l'estructura social. Geertz defensà la idea que un «sistema de significats» és compost de «símbols» que proveeixen persones amb la realitat per animar el seu comportament. Segons Geertz, aquesta idea omple l'espai entre el que coneixem ser normal biològicament i el que necessitem per funcionar en un món complex i interdependent.[9]

Obra publicada[modifica]

Obres principals[modifica]

  • 1960. The Religion of Java. Chicago: University Of Chicago Press, ISBN 9780226285108.
  • 1963. Peddlers and Princes: Social Development and Economic Change in Two Indonesian Towns. Chicago: University Of Chicago Press. LCCN 63-18844.
  • 1964. Agricultural Involution: the process of ecological change in Indonesia. Berkeley: University of California Press.
  • 1966. "Religion as a Cultural System." Pp. 1–46 in Anthropological Approaches to the Study of Religion, edited by M. Banton. ASA Monographs 3. London: Tavistock Publications.
  • 1968. Islam Observed, Religious Development in Morocco and Indonesia. Chicago: University Of Chicago Press (1971). ISBN 0-226-28511-1.
  • 1973. The Interpretation of Cultures. New York: Basic Books (2000). ISBN 0-465-09719-7. En català: La interpretació de les cultures. València: Universitat de València, D.L. 2013. ISBN 978-84-370-8174-8.
  • 1975. Kinship in Bali, coauthored by H. Geertz. Chicago: University Of Chicago Press (1978), ISBN 0-226-28516-2
  • 1980. Negara: The Theatre State in Nineteenth Century Bali. Princeton, NJ: Princeton University Press. ISBN 9780691007786.
  • 1983. Local Knowledge: Further Essays in Interpretive Anthropology. Basic Books (2008). ISBN 9780786723751.
  • 1984. "Anti Anti-Relativism." American Anthropologist 86(2):263–78.
  • 1988. Works and Lives: The Anthropologist As Author. Stanford: Stanford University Press (1990), ISBN 0-8047-1747-8.
  • 1995. After the Fact: Two Countries, Four Decades, One Anthropologist. Boston: Harvard University Press, ISBN 9780674008724.
  • 2000. Available Light: Anthropological Reflections on Philosophical Topics. Princeton, NJ: Princeton University Press. ISBN 9780691049748
  • 2002. "An inconstant profession: The anthropological life in interesting times." Annual Review of Anthropology 31: 1–19.
  • 2004. «Una professió inconstant: La vida antropològica en temps interessants», a El Contemporani. Arts, Història, Societat, 29

Bibliografia completa[modifica]

  • 1957. "Ritual and Social Change: A Javanese Example." American Anthropologist 59(1):32–54.
  • 1959. "Form and Variation in Balinese Village Structure." American Anthropologist 61:991–1012.
  • 1959 "The Javanese Village." Pp. 34–41 in Local, Ethnic, and National Loyalties in Village Indonesia, edited by G. W. Skinner. New Haven: Southeast Asian Program, Yale University.
  • 1960. Religion of Java. Glencoe, IL: Free Press.
  • 1961. "The Rotating Credit Association: A 'Middle Rung' in Development." Economic Development and Cultural Change 10:241–63.
  • 1962. "Studies in Peasant Life: Community and Society." Biennial Review of Anthropology 1961, edited by B. J. Siegal. pp. 1–41. Stanford: Stanford University Press.
  • 1962. "The Growth of Culture and the Evolution of Mind." Pp. 713–40 in Theories of the Mind, edited by J. Scher. New York: Free Press.
  • 1963. Agricultural Involution: The Process of Agricultural Change in Indonesia. Berkeley: University of California Press.
  • 1963. Peddlers and Princes: Social Change and Economic Modernization in Two Indonesian Towns. Chicago: University of Chicago Press.
  • 1963. (as editor) Old Societies and New States: The Quest for Modernity in Asia and Africa. New York: Free Press.
  • 1963. "The Integrative Revolution: Primordial Sentiments and Civil Politics in the New States." Pp. 105–57 in Old Societies and New States, ed. C. Geertz. Glencoe, IL: Free Press.
  • 1964. "Ideology as a Cultural System." Pp. 47–76 in Ideology and Discontent, edited by D. Apter. New York: Free Press.
  • 1965. The Social History of an Indonesian Town. Cambridge: MIT Press.
  • 1965. Modernization in a Muslim Society: The Indonesian Case. Pp. 20157 11 in Man, State, and Society in Contemporary South East Asia, edited by R. O. Tilman (ed). London: Pall Mall.
  • 1966. "Person, Time, and Conduct in Bali: An Essay in Cultural Analysis." Southeast Asia Program, Cultural Report Series. New Haven: Yale University.
  • 1966. "Religion as a Cultural System." Pp. 1–46 in Anthropological Approaches to the Study of Religion, edited by Michael Banton. ASA Monographs 3. London: Tavistock Publications.
  • 1966. "The Impact of the Concept of Culture on the Concept of Man." Pp. 93–118 in New Views of the Nature of Man, edited by J. Platt. Chicago: University of Chicago Press.
  • 1967. "Politics Past, Politics Preset: Some Notes on the Contribution of Anthropology to the Study of the New States." European Journal of Sociology 8(1):1–14.
  • 1967. "The Cerebral Savage: On the Work of Claude Lévi-Strauss." Encounter 48(4):25–32.
  • 1967. "Tihingan: A Balinese Village." Pp. 210–43 in Villages in Indonesia, edited by R. N. Koentjaraningrat. Ithaca: Cornell University Press.
  • 1967. "Under the Mosquito Net." New York Review of Books September 14.
  • 1968. Islam Observed: Religious Development in Morocco and Indonesia. Chicago: University of Chicago Press. 136 pp.
  • 1968. "Thinking as a Moral Act: Dimensions of Anthropological Fieldwork in the New States." Antioch Review 28(2):139–58.
  • 1972. "Religious Change and Social Order in Soeharto's Indonesia." Asia 27:62–84.
  • 1972. "The Wet and the Dry: Traditional Irrigation in Bali and Morocco." Human Ecology 1:34–9.
  • 1972. "Deep Play: Notes on the Balinese Cockfight." Daedalus 101(1).
  • 1973. The Interpretation of Cultures: Selected Essays. New York: Basic Books.
    • 1973. "Thick Description: Toward an Interpretive Theory of Culture." Pp. 3–30 in The Interpretation of Cultures.
  • 1976. "From the Native's Point of View." Pp. 221–37 in Meaning in Anthropology, edited by K. H. Basso and H. A. Selby. Albuquerque: University of New Mexico Press.
  • 1977. "Found in Translation: On the Social History of the Moral Imagination." Georgia Review 31(4):788–810.
  • 1977. "Curing, Sorcery, and Magic in a Javanese Town." Pp. 146–53 in Culture, Disease, and Healing: Studies in Medical Anthropology, edited by D. Landy. New York: Macmillan Publishing.
  • 1979. Meaning and Order in Moroccan Society: Three Essays in Cultural Analysis, written with H. Geertz and L. Rosen. Cambridge: Cambridge University Press. See his own contribution on "Suq: The Bazaar Economy in Sefrou" (Pp. 123–225).
  • 1980. Negara: The Theatre State in Nineteenth-Century Bali. Princeton: Princeton University Press.
  • 1983. Local Knowledge: Further Essays in Interpretive Anthropology. New York: Basic Books.
    • "Centers, Kings, and Charisma: Reflections on the Symbolics of Power." Pp. 121–46 in Local Knowledge.
    • "From the Native's Point of View: On the Nature of Anthropological Knowledge." Pp. 55–70 in Local Knowledge.
  • 1983. "Notions of Primitive Thought: Dialogue with Clifford Geertz." Pp. 192–210 in States of Mind, edited & composed by J. Miller. New York: Pantheon.
  • 1984. "Anti Anti-Relativism: 1983 Distinguished Lecture." American Anthropologist 82:263–78.
  • 1984. "Culture and Social Change: The Indonesian Case." Man 19:511–32.
  • 1986. Pp. 251–75 in The Uses of Diversity. In Tanner Lectures on Human Values 7, edited by S. M. McMurrin. Cambridge: Cambridge University Press & University of Utah Press.
  • 1988. Works and Lives: The Anthropologist as Author. Stanford: Stanford University Press. Includes the following studies:
    • "The World in a Text: How to Read Tristes Tropiques" (pp. 25–48).
    • "Slide Show: Evans-Pritchard's African Transparencies" (pp. 49–72).
    • "I-Witnessing: Malinowski's Children" (pp. 73–101).
    • "Us/not-Us: Benedict's Travels" (pp. 102–28).
  • 1989. "Margaret Mead, 1901-1978." Biographical Memoirs of the National Academy of Sciences 58:329–41.
  • 1990. "History and Anthropology." New Literary History 21(2):321–35.
  • 1991. "The Year of Living Culturally." New Republic (October 21):30–6.
  • 1992. "'Local Knowledge' and Its Limits: Some Obiter Dicta." Yale Journal of Criticism 5(2):129–35.
  • 1993. "'Ethnic Conflict': Three Alternative Terms." Common Knowledge 2(3):54–65.
  • 1994. "Life on the Edge" [review of Tsing 1993, In the Realm of the Diamond Queen]. New York Review of Books 41(7 April ):3–4.
  • 1995. After the Fact: Two Countries, Four Decades, One Anthropologist, The Jerusalem-Harvard Lectures. Cambridge: Harvard University Press.
  • 1995. "Culture War" [review essay of Sahlins 1995, "How 'Natives' Think and Obeyesekere, The Apotheosis of Captain Cook"]. New York Review of Books 42(19 November 30):4–6.
  • 1999 "'The pinch of destiny': Religion as Experience, Meaning, Identity, Power." Raritan 18(3 Winter): 1–19.
  • 2000. Available Light: Anthropological Reflections on Philosophical Topics. Princeton: Princeton University Press.
  • 2010. Life Among the Anthros and Other Essays, edited by F. Inglis. Princeton: Princeton University Press

Referències[modifica]

  1. Clua, Montserrat. «Ser o no ser primordialista. L'aportació de Clifford Geertz a les teories del nacionalisme». Institut Català d'Antropologia, 2006. [Consulta: 17 juliol 2020].
  2. «INFOAMÉRICA | Clifford Geertz». www.infoamerica.org. [Consulta: 16 novembre 2017].
  3. Geertz, Clifford, Shweder, R. A., & Good, B. (2005). Clifford Geertz by his colleagues. Chicago: University of Chicago Press.
  4. Geertz, Clifford (2001). Available light: Anthropological Reflections on Philosophical Topics. Princeton: Princeton University Press p. 10
  5. Geertz, Clifford. La interpretación de las culturas (en español). Editorial Gedisa, 1977. 
  6. Carrithers, Michael «The Anthropologist as Author: Geertz's 'Works and Lives'». Anthropology Today, 4, 4, 1988, pàg. 19–22. DOI: 10.2307/3032993 [Consulta: 16 novembre 2017].
  7. Fernández, Marta. Pensadores sociales contemporáneos (en castellà). Ediciones del Signo, 2009. 
  8. «JuegoProfundo». Arxivat de l'original el 17 de noviembre de 2017. [Consulta: 17 octubre 2016].
  9. Mattingly, Cheryl; Lutkehaus, Nancy C.; Throop, C. Jason «Bruner's Search for Meaning: A Conversation between Psychology and Anthropology». Ethos (Berkeley, Calif.), 36, 1, 01-03-2008, pàg. 1–28. DOI: 10.1111/j.1548-1352.2008.00001.x. ISSN: 0091-2131. PMC: PMC2919784. PMID: 20706551 [Consulta: 16 novembre 2017].