Clifton Worsley

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaClifton Worsley
Rotlle de pianola de Victoria (fàbrica).jpg
Biografia
Naixement 24 setembre 1873
Barcelona
Mort 13 març 1925 (51 anys)
Activitat
Ocupació Compositor
Modifica les dades a Wikidata
Vals romantique, de Clifton Worsley, en un rotlle de pianola de la fàbrica Victoria, al Museu de la Música de Barcelona

Clifton Worsley és el pseudònim de Pere Astort i Ribas, Barcelona, (24 de setembre de 1873 - 13 de març de 1925[1]), compositor de música.

Es va formar a l'escolania de la basílica de la Mercè de Barcelona i estudià piano amb Llorenç Bau. Tots els seus valsos obtenien un gran èxit, essent nombroses les edicions que se'n feren. Els editors de París, Leduc i Cª. i Schott Frères de Brussel·les, el mateix que altres d'Itàlia, Anglaterra i Espanya, es disputaren el favor d'obtenir l'exclusiva per a editar alguns del seus valsos.

El 1912 ja havia publicat més de 40 composicions d'aquesta mena, a més d'altres danses que obtingueren igualment molta popularitat. Entre llurs valsos Boston cal destacar pel seu èxit: Beloved (fou el primer que publicà, amb el títol de Boston Vals i assolí tanta acceptació que l'edició s'exhaurí ràpidament, aquesta obra li proporcionà fama internacional), Charmant, Vision, Royal-Walts, Tout Amour, The Skaters, Fascinating-Walts, Vertige i Good-Bye-Two-steps.

Major èxit que els anteriors, varen obtenir els valsos lents per a cant i piano: Folie d'Amour, Jolis serments, Lèvres Adorèes, Etoile d'amour (que inspirà un poema al poeta Millandy), Tes folles caresses, Tes yeux de flamme, Pas ce soir, etc.

Cal cloure aquesta llista amb les següents composicions, pertanyents al mateix gènere en què tant es distingí Astort: Mourant d'Amour, Boudeuse, D'etoile en etoile, Glissante, L'amour ne meurt jamais, Flirtation, Amoureusement, Aveu d'amour, Valse dorèe, Je vous en prie, Presentiment, Ma foi tant pis Veilles Amours, Langourense, Pleine de larmes i Encore je t'aime.

La majoria d'aquestes produccions les tingueren en repertori, degudament adaptades, les millors orquestres de tot el món.

A banda de valsos, però, compongué operetes com Emma (1916) rebatejada poc després com El Vals de los pájaros[1] (1917) o "¡Palabra de rey!" (1917) (3)

Es conserven 3 obres seves per a piano al fons MatV.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Farré, Martí «L’enigma de Clifton Worsley, pioner del jazz a Barcelona». Barcelona Metròpolis, Juny 2015.
  2. «Obres de Clifton Worsely a l'IFMuC».

3. https://revista.uclm.es/index.php/cuadernosdeinvestigacionmusical/article/view/1915


.