Climent I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Climent I Cross of the pope.svg
Papa de l'Església Catòlica
8897
San Clemente de Roma.jpg
Emblem of the Papacy SE.svg
Dades personals
Nom Clemens
Nascut Segle I
Roma, Imperi Romà
Mort c. 99
Roma (segons una tradició llegendària, a Crimea)
sant Climent de Roma

Vitrall a la catedral de Méaux, ca. 1895
papa, màrtir; Pare Apostòlic de l'Església
Enterrament Basílica de S. Clemente in Laterano (Roma); el cap al Monestir de les Coves de Kíev
Commemoració en Tota la cristiandat
Canonització Antiga
Festivitat 23 de novembre (esglésies catòlica, anglicana i luterana); 24 de novembre (esglésies ortodoxes i orientals); 25 de novembre (Església Ortodoxa Russa); 8 de desembre (Església Copta)
Iconografia Com a Papa o bisbe, amb una àncora al costat o al coll (o una mola de molí); amb un peix; fent brollar una font d'una roca; jeient en una església sota l'aigua

Climent I (Roma, ? - Roma o Grècia, 97/101) va ser el bisbe de Roma (el títol de Papa encara no existia) des de l'any 89 fins al 97. És venerat com a sant per totes les confessions cristianes que admeten el culte als sants. El 23 de novembre es commemora el seu dia a l'església catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Sant Ireneu va escriure que Climent coneixia personalment als apòstols (Pere i Pau) i havia escoltat per si mateix la seva predicació. Sembla que, de jove, havia estat esclau de Tit Flavi Clemens, cònsol de Domicià, i que quan quedà lliure adoptà el nom de la família com a propi.

Segons Tertulià, fou consagrat bisbe pel mateix Sant Pere i, segons Epifani, se li va demanar que acceptés el pontificat després de la mort de Pere i després de la de Lli I, però renuncià. Finalment, acceptà després de la mort del seu predecessor Anaclet I.

Va refermar l'autoritat de la jerarquia enfront els primers moviments heterodoxos; gnòstics i ebionites (va ser llavors quan es comença a parlar de l'heretgia dins el catolicisme) i enfront les bases de cristians.

Algunes fonts antigues explicaven que morí de forma natural a Roma o en algun punt de Grècia i no pas martiritzat: fonts com Eusebi de Cesarea o Sant Jeroni no parlen de martiri. El primer que esmenta que fou màrtir va ser Rufí, cap al 400, seguit per altres autors.[1] Alguns historiadors pensen que és possible que la tradició del martiri provingui d'una confusió entre el sant i Titus Flavi Clement, el cònsol parent de Vespasià que segons una tradició havia mort màrtir en convertir-se al cristianisme.[2] Com que tampoc no hi havia tradició d'una sepultura de Climent a Roma, es va pensar que havia mort a l'exili, i d'aquí la llegenda posterior. L'Església catòlica actual, però, el considera màrtir.

Llegenda de l'exili i del martiri[modifica | modifica el codi]

De la vida i la mort de Climent no se'n sap res. Les actes del martiri, tardanes, són riques en detalls llegendaris. Diuen que va convertir Teodora, esposa de Sisinni, un cortesà de Nerva, i que després també va convertir Sisinni i 423 persones d'alt rang. Trajà, llavors, el desterrà a Crimea on va convertir fins a dos mil persones. Trajà va fer que el llencessin al mar amb una àncora de ferro al coll. Des de llavors, el mar retrocedia, cada anys, dues milles, fins a deixar al descobert un santuari construït miraculosament al fons del mar i on hi havia les restes del màrtir.

Cap al 868, sant Ciril, que es trobava a Crimea evangelitzant els eslaus, trobà el cos de Climent a la vora d'una àncora (en un túmul, no sota l'aigua, però). Va dur-les a Roma i lliurades al papa Adrià II, que les posà a l'altar major de la Basílica de San Clemente in Laterano.

Hi ha una tradició del segle IX que afirma que morí a la ciutat de Quersonesos, a Crimea, l'any 102. Seguint aquesta versió, es diu que el 1048 el bisbe de Xaló de Xampanya va arribar a Kíev pel casament d'Enric I de França i Anna de Kíev. El príncep Iaroslav I, pare d'Anna, el va rebre amb tots els honors i li va ensenyar una relíquia que havia dut ell mateix després de conquerir Crimea: el cap de Climent I.

Se'l representa amb una àncora i un peix. Alguns cops també duu una mola de molí, una clau o un llibre. Relacionant-lo amb el mar, sovint se'l representa estirat resant en un temple al mar. També, s'anomena una creu com a Creu de Sant Climent (més coneguda com a Creu de Marina o Creu Ancorada)

Obres[modifica | modifica el codi]

Es conserva la «Carta als cristians de Corint». És la primera obra de la literatura cristiana de la que es coneix el seu autor, la situació i l'època. Durant el regnat de Domicià, van aparèixer algunes disputes a Corint i l'església coríntia s'havia dividit en dos. Aleshores, Climent intentà calmar els ànims i alhora, fer un cop de força per imposar-se com a cap del cristianisme.

També són coneguts altres escrits, primerament reconeguts com a seus, però ha quedat demostrada la seva falsedat:

  • La Segona carta de Climent, text on pareixen alguns dogmes del cristianisme primitiu. Ha resultat ser del segle II
  • Les dues Carta a les verges, breus relats que tracten temes com la virginitat i que defensen el celibat de monjos i monges (segle II)
  • Els escrits pseudo-clementins, que són un conjunt d'homilies amb Climent com a protagonista a manera de novel·la. Climent busca Sant Pere per escoltar-lo i arribar a la veritat. El cristianisme es veu com un judaisme renovador.
  • Deu recognitiones on es relata que els membres de la família de Climent es reuneixen amb Sant Pere

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. J. Chapman. "Pope St Clement I", en Catholic encyclopedia. 1908.
  2. La tradició jueva diu que es va convertir al judaisme; va ser mort perquè l'emperador va dubtar de la seva fidelitat. La motivació religiosa va venir després. L'Església Ortodoxa el venera com a sant.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Climent I


Precedit per:
Anaclet I
Papa
89 - 97
Succeït per:
Evarist I