Clini
El clini (del grec antic κλίνη / klíne, i en plural klínai) és un tipus antic de moble, una espècie de divan o llit amb el capçal corb, que va ser utilitzat pels antics grecs durant els seus simpòsium i posteriorment pels etruscs i romans en els seus equivalents en la societat romana, els convivium.[1]
Utilitzant tres clinis disposats al voltant d'una taula baixa, normalment quadrada, en tres dels seus costats, en forma d'U, i deixant el quart costat buit per a permetre apropar-se als servents, es formava un triclini, on els comensals, recolzats sobre el seu costat esquerre, gaudien del menjar.
Si només s'utilitzen dos clinis, es forma un biclini.
Història[modifica]
El clini ja era utilitzat pels antics grecs a finals del segle vii aC.
En l'època arcaica, els clinis tenien el capçal elevat lleugerament, però durant l'època clàssica es van desenvolupar diverses variants de capçals. Els nous reposacaps corbs (punts de suport) van ser la peça més important de joieria que formava el clini, i sovint estaven decorats amb talles en fusta, os o vori i/o relleus elaborats de bronze.
L'antiga Roma diferencia entre el cubicularis lectus (el clini per a dormir) i la triclinaris lectus (el clini per a menjar). No obstant això, es creu que en les llars modestes els clinis tenien diverses funcions, com per exemple un llit de mort. Aquest ús també es reflecteix en els sarcòfags amb forma de clinis antics.[2]
En l'Imperi Romà, la seqüència de clinis individuals va ser reemplaçada per sistemes tancats, com ara la forma d'omega (stibadium).
Descripció[modifica]
El clini té forma rectangular i es recolza sobre quatre potes, dues de les quals podien ser més llargues que les altres, i podia tenir un recolzabraços o una capçalera.
Els clinis estaven fets de diversos materials: marbre, bronze, metall (a vegades preciós), o fusta (a vegades amb incrustacions). Es podien trobar clinis de pedra en els menjadors de les cases d'hostes, jardins i santuaris.
Una tela cobria el clini i es col·locaven diferents coixins prop del braç o contra el recolzabraços, fent del clini un moble molt adequat per a utilitzar en els simpòsium. Aquests mobles utilitzaven cuir, llana o lli, encara que també podria haver-se utilitzat la seda. Els coixins o el mateix llit podien estar farcits de llana, plomes, fulles o fenc. També apareixen nombroses representacions de clinis en atuells grecs recoberts de teles precioses i amb coixins.
Richter distingeix tres tipus: Els que tenen potes d'animals, els que tenen potes tornejades i els que tenen potes rectangulars, encara que aquesta terminologia és una mica problemàtica. Una pota tornejada d'un clini de bronze va ser descoberta in situ a la Casa dels segells de Delos, el que ha permès imaginar com devien ser aquest tipus de clinis en la realitat.
Les excavacions arqueològiques han posat al descobert clinis grecs, sobretot les excavacions submarines de Galera de Mahdia de principis del segle xx.
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Richter, G. M. A. The Furniture of the Greeks, Etruscans and Romans (en anglès). Phaidon Press, 1966. ASIN B0006BNIXO
- Rodenwaldt, Gerhart. Der Klinensarkophag von S. Lorenzo (en alemany), 1930.