Clinohumita
 Clinohumita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Mg9(SiO₄)₄F₂ |
| Epònim | sistema monoclínic i humita |
| Localitat tipus | Mont Somma, complex volcànic Somma-Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AF.55 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AF.55 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.04 |
| Dana | 52.3.2d.1 |
| Heys | 17.1.12 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 13,71Å; b = 4,75Å; c = 10,29Å; β = 100,83° |
| Duresa | 6 |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,623 a 1,702 nβ = 1,636 a 1,709 nγ = 1,651 a 1,728 |
| Birefringència | δ = 0,028 |
| Angle 2V | mesurat: 52° a 90°, calculat: 64° a 88° |
| Dispersió òptica | feble |
| Impureses comunes | Fe, Ti, Al, Mn, Ca, (OH) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1876 |
| Símbol | Chu |
| Referències | [1] |
La clinohumita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la humita. Va rebre el seu nom al segle xix per Alfred Des Cloizeaux en al·lusió a la seva estructura cristal·lina monoclínica i per la seva relació amb la humita.
Característiques[modifica]
La clinohumita és un silicat de fórmula química Mg9(SiO₄)₄F₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6. És l'anàleg amb fluor de l'hidroxilclinohumita, i pot ésser confosa amb la condrodita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la clinohumita pertany a «9.AF - Nesosilicats amb anions addicionals; cations en [4], [5] i/o només coordinació [6]» juntament amb els següents minerals: sil·limanita, andalucita, kanonaïta, cianita, mullita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesiostaurolita, estaurolita, zincostaurolita, topazi, norbergita, al·leghanyita, condrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeïta, hidroxilcondrodita, humita, manganhumita, sonolita, hidroxilclinohumita, leucofenicita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroïta, welinita, el·lenbergerita, sismondita, magnesiocloritoide, ottrelita, poldervaartita i olmiïta.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta al mont Somma, al complex volcànic Somma-Vesuvi, a dins de la província de Nàpols (Campània, Itàlia). La clinohumita es troba àmpliament distribuïda per tot el planeta. Als territoris de parla catalana únicament ha estat trobada a les mines de Costabona, a Prats de Molló-la Presta (Pirineus Orientals).
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clinohumita |
- ↑ «Clinohumite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 octubre 2017].