Clint Eastwood

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaClint Eastwood
ClintEastwoodCannesMay08.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Clinton Eastwood Modifica el valor a Wikidata
31 maig 1930 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
San Francisco (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Floruit2014 Modifica el valor a Wikidata
Alcalde Carmel-by-the-Sea
30 abril 1986 – 30 abril 1988
President del jurat del Festival de Canes

← Louis MalleJeanne Moreau → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAnglesos i Neerlandoestatunidencs Modifica el valor a Wikidata
ReligióDeisme, budisme i ateisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióLos Angeles City College
Universitat de Seattle Modifica el valor a Wikidata
LateralitatAmbidextre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActor, productor de cinema, actor de cinema, director de cinema, restaurador, compositor, aviador, pilot d'helicòpter, músic de jazz, actor de gènere, guionista, actor de televisió, compositor de cançons, compositor de bandes sonores, activista per la pau, soldat i cantant Modifica el valor a Wikidata
Activitat1955 Modifica el valor a Wikidata –
PartitPartit Llibertari
Partit Republicà dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereCountry Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMaggie Johnson (1953–1984)
Dina Eastwood (1996–2014) Modifica el valor a Wikidata
ParellaSondra Locke (1975–1989)
Frances Fisher (1990, 1990–1995, 1995) Modifica el valor a Wikidata
FillsKyle Eastwood
Francesca Eastwood
Morgan Eastwood
Scott Eastwood
Alison Eastwood
Kathryn Eastwood Modifica el valor a Wikidata
ParesClint Eastwood Sr. (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataMargaret Ruth Runner (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Veu de Clint Eastwood Modifica el valor a Wikidata
Lloc webclinteastwood.net Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000142 Allocine: 1146 Rottentomatoes: celebrity/clint_eastwood Allmovie: p88601 TCM: 55386 TV.com: people/clint-eastwood
Musicbrainz: dc5dc215-bb90-4579-a13a-3a564b265546 Songkick: 126303 Discogs: 550011 Allmusic: mn0002411386 Modifica els identificadors a Wikidata

Clint Eastwood (San Francisco, Califòrnia, 31 de maig de 1930) és un actor,[1] director i productor de cinema estatunidenc, conegut primerament pels seus papers en nombrosos westerns, i posteriorment valorat pels darrers films que ha dirigit.[2]

Trajectòria professional[modifica]

Spaghetti Western i Sergio Leone[modifica]

Després d'algunes feines precàries, Clint Eastwood arriba a Hollywood a mitjans dels anys 50, començant a aparèixer a petits papers de films d'Universal Pictures.

El 1964 rodà un western a Espanya sota la direcció de Sergio Leone: Per un grapat de dòlars. L'èxit obtingut fa que repeteixi amb dos films més: La mort tenia un preu (1965) i El bo, el lleig i el dolent (1966). Aquesta trilogia és popularment coneguda com a spaghetti western, films amb característiques ben definides com ara diàlegs estranys, acció lenta, sublimació de la violència i estètica grollera. Tot remarcat per la música d'Ennio Morricone. L'èxit obtingut li permet tornar a Hollywood a la fi dels 60.

Harry el Brut i Don Siegel[modifica]

Amb Harry el Brut (1968), Eastwood comença una fructífera col·laboració amb el director Don Siegel. Fa 5 films, entre els quals cal destacar La jungla humana (1968) i Fugida d'Alcatraz (1979), però tota la fama l'obté amb el personatge de Harry Callahan, un inspector de policia de mètodes brutals a qui sembla no importar gaire els drets civils. Eastwood protagonitza el personatges de Callahan en cinc ocasions, amb diferents directors, fins i tot es dirigeix ell mateix a Impacte sobtat (1983).

Director i productor: el començament[modifica]

Alhora que feia d'actor, Eastwood començà a fer de director i productor. A final dels 60 crea la seva pròpia productora, Malpaso Productions, estrenant-se amb un altre èxit: Pengem-los ben amunt (1968).

Com a director, Eastwood va aprendre molt dels directors que més l'havien influït: Siegel i Leone. Debuta dirigint Calfred a la nit l'any 1971. A Ruta suïcida coneix l'actriu Sondra Locke, amb qui comença una relació, i coincidirà amb ella a alguns films.

La transició[modifica]

Eastwood, cada cop menys jove, comença a cansar-se de repetir el clixé d'home violent i inexpressiu que l'havia dut a l'èxit. A final dels 70 i començament dels 80 comença a obrir-se a nous camins, alguns cops de manera erràtica. Amb Bronco Billy (1980) entra al món de la comèdia, que repeteix amb la desafortunada El sergent de ferro (1986). Igualment, Firefox, l'arma definitiva (1982) és un exemple d'aquesta desorientació i manca de qualitat. El més sorprenent és que al mateix temps fa obres d'una qualitat notable que prefiguren allò que Eastwood esdevindrà només uns anys més tard: un dels directors més reconeguts i amb més capacitat creativa de Hollywood. Aquest salt de qualitat s'inicia el 1982 amb L'aventurer de mitjanit, però sobretot amb El genet pàl·lid (1985), un western on hi apareixen moltes de les característiques que més tard el consagrarien a Sense perdó (1992).

Clint Eastwood esdevé un clàssic[modifica]

L'any 1992 Sense perdó guanya l'Oscar a la millor pel·lícula i a la millor direcció. Es tracta d'un western crepuscular on Eastwood fa una reflexió sobre el pas dels anys, creant un paral·lelisme entre un gènere - el western- que fins llavors es considerava decrèpit i la seva pròpia vellesa. Sense perdó és un prodigi de tècnica narrativa amarat d'un innegable classicisme, que situa Eastwood a la mateixa alçada que John Ford o Anthony Mann. A partir d'aquí Eastwood combina obres mestres amb films de caràcter més comercial. Entre les primeres, les inusuals, per sensibles, Els ponts de Madison (1995) i Mitjanit al jardí del bé i del mal (1997).

Amb Space Cowboys (2000),[3] Mystic River (2003) i Million Dolar Baby (2004), amb la qual torna a guanyar l'Oscar al millor director i al millor film,[4] Eastwood se supera a ell mateix i deixa un llegat amplíssim.

L'any 2006, va estrenar dues pel·lícules molt aplaudides per la crítica: Flags of Our Fathers i Cartes des d'Iwo Jima, que narren la Batalla d'Iwo Jima a l'Oceà Pacífic durant la Segona Guerra Mundial. La primera ofereix la versió nord-americana i la segona la japonesa. El 2009 Eastwood estrena fent de director, productor i intèrpret a Gran Torino, un film en què es reflexiona sobre la vida i la mort, amb dosis de crítica social, humor, i dramatisme. Gran Torino és una mostra de maduresa de l'actor que demostra que el seu cinema és a un procés de constant evolució.

Ha estat casat amb Maggie Johnson i ha tingut mantingut relacions sentimentals amb actrius com Sondra Locke i Frances Fisher amb les quals ha rodat, entre d'altres Bronco Billy i Sense perdó, respectivament. Actualment està casat amb l'actriu Dina Ruiz, la reportera del film Deute de sang.

Filmografia[5][modifica]

Any Pel·lícula Com Personatge
Director Productor Compositor Actor
1955 Revenge of the Creature Sí  Lab Technician
Francis a la marina (Francis in the Navy) Sí  Jonesy
Lady Godiva of Coventry Sí  First Saxon
Taràntula (Tarantula!) Sí  Jet Squadron Leader
1956 Never Say Goodbye Sí  Will
Star in the Dust Sí  Tom
Xafarranxo de combat (Away All Boats) Sí  Marine
The First Traveling Saleslady Sí  Roughrider
1957 Escapade in Japan Sí  Dumbo Pilot
1958 Lafayette Escadrille Sí  George Moseley
Ambush at Cimarron Pass Sí  Keith Williams
1964 Per un grapat de dòlars (Per un pugno di dollari) Sí  Joe (home sense nom)
1965 Per qualche dollaro in più Sí  Manco (home sense nom)
1966 El bo, el lleig i el dolent (Il buono, il brutto, il cattivo) Sí  Blondie (home sense nom)
1967 Les bruixes (Le streghe) Sí  Charlie
1968 Pengem-los ben amunt (Hang 'Em High) Sí  Jed Cooper
Coogan's Bluff Sí  Walt Coogan
El desafiament de les àguiles (Where Eagles Dare) Sí  Tinent Schaffer
1969 Paint Your Wagon Sí  Sí  Pardner
1970 Two Mules for Sister Sara Sí  Hogan
Els herois de Kelly (Kelly's Heroes) Sí  Soldat ras Kelly
1971 El seductor (The Beguiled) Sí  John McBurney
Play Misty for Me Sí  Sí  David Garver
Harry el Brut (Dirty Harry) Sí  Harry Callahan
1972 Joe Kidd Sí  Joe Kidd
1973 High Plains Drifter Sí  Sí  The Stranger
Breezy Sí  Sí  Man in Crowd on Pier
Magnum Force Sí  Harry Callahan
1974 Un botí de 500.000 dòlars (Thunderbolt and Lightfoot) Sí  John 'Thunderbolt' Doherty
1975 Llicència per matar (The Eiger Sanction) Sí  Sí  Jonathan Hemlock
1976 El bandoler Josey Wales (The Outlaw Josey Wales) Sí  Sí  Josey Wales
Harry l'Executor (The Enforcer) Sí  Harry Callahan
1977 Ruta suïcida (The Gauntlet) Sí  Sí  Ben Shockley
1978 Dur de pelar (Every Which Way but Loose) Sí  Philo Beddoe
1979 Escape from Alcatraz Sí  Frank Morris
1980 Bronco Billy Sí  Sí  Sí  Bronco Billy McCoy
Any Which Way You Can Sí  Sí  Philo Beddoe
1982 Firefox Sí  Sí  Sí  Mitchell Gant
L'aventurer de mitjanit (Honkytonk Man) Sí  Sí  Sí  Sí  Red Stovall
1983 Impacte sobtat (Sudden Impact) Sí  Sí  Sí  Harry Callahan
1984 A la corda fluixa (Tightrope) Sí  Sí  Wes Block
City Heat Sí  Sí  Tinent Speer
1985 El genet pàl·lid (Pale Rider) Sí  Sí  Sí  Preacher
1986 El sergent de ferro (Heartbreak Ridge) Sí  Sí  Sí  Sí  Sergent Thomas 'Gunny' Highway
1988 La llista negra (The Dead Pool) Sí  Harry Callahan
Bird Sí  Sí 
1989 Thelonious Monk: Straight, No Chaser Sí 
El cadillac rosa (Pink Cadillac) Sí  Tommy Nowak
1990 Caçador blanc, cor negre (White Hunter Black Heart) Sí  Sí  Sí  John Wilson
El principiant (The Rookie) Sí  Sí  Nick Pulovski
1992 Sense perdó (Unforgiven) Sí  Sí  Sí  William 'Will' Munny
1993 En la línia de foc (In the Line of Fire) Sí  Agent Frank Horrigan
Un món perfecte (A Perfect World) Sí  Sí  Sí  Ranger de Texas Red Garnett
1995 Els ponts de Madison (The Bridges of Madison County) Sí  Sí  Sí  Sí  Robert Kincaid
The Stars Fell on Henrietta Sí 
Casper Sí  Ell mateix
1997 Poder absolut (Absolute Power) Sí  Sí  Sí  Sí  Luther Whitney
Midnight in the Garden of Good and Evil Sí  Sí 
1999 Execució imminent (True Crime) Sí  Sí  Sí  Sí  Steve Everett
2000 Space Cowboys Sí  Sí  Sí  Frank Corvin
2002 Deute de sang (Blood Work) Sí  Sí  Sí  Terry McCaleb
2003 Mystic River Sí  Sí  Sí 
2004 Million Dollar Baby Sí  Sí  Sí  Sí  Frankie Dunn
2006 Banderes dels nostres pares (Flags of Our Fathers) Sí  Sí  Sí 
Cartes des d'Iwo Jima (Letters from Iwo Jima) Sí  Sí 
2007 Grace Is Gone Sí 
2008 L'intercanvi (Changeling) Sí  Sí  Sí 
Gran Torino Sí  Sí  Sí  Sí  Walt Kowalski
2009 Invictus Sí  Sí 
2010 Més enllà de la vida (Hereafter) Sí  Sí  Sí 
Dave Brubeck: In His Own Sweet Way Sí 
2011 J. Edgar Sí  Sí  Sí 
Kurosawa's Way Sí  Ell mateix[6]
2012 Trouble with the Curve Sí  Sí  Gus Lobel
2014 Jersey Boys Sí  Sí  Sí  Rowdy Yates
American Sniper Sí  Sí 
2016 Sully Sí  Sí 
2017 Indian Horse Sí 
2018 The 15:17 to Paris Sí  Sí 
The Mule Sí  Sí  Sí  Earl Stone
2019 Richard Jewell Sí  Sí 

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Clint Eastwood». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Biografia de Clint Eastwood». The New York Times.
  3. Brode, Douglas. Shooting Stars of the Small Screen (en anglès). University of Texas Press, 2010, p. 150. ISBN 0292783310. 
  4. «Clint Eastwood, premis». The New York Times.
  5. «Filmografia de Clint Eastwood». The New York Times.
  6. Simon, Alissa. «Kurosawa's Way». Variety, 13-05-2011. [Consulta: 18 gener 2013].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clint Eastwood