Clio (musa)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula personatgeClio
Clio from Villa Adriana (Prado E-68) 01.jpg
Estàtua dedicada a Clio, entre 130 i 150 dC
Tipus deïtat de la mitologia grega
Context
Mitologia Religió a l'antiga Grècia i mitologia grega
Dades
Sexe dona
Família
Parella Apol·lo
Mare Mnemòsine
Pare Zeus
Fills Jacint i Himeneu
Germans Melpòmene, Urània, Euterpe, Terpsícore, Èrato, Polímnia, Talia, Cal·líope i Manes
Altres
Part de muses
Modifica les dades a Wikidata

Clio (en grec: Κλειώ, Kleiô, "aquella que els fa famosos", provinent de κλέω, Kléo, "lloar' o 'cantar") és una de les nou muses gregues, concretament la consagrada a la història.[1] Sovint se la representa duent a les mans una trompeta i un llibre de Tucídides, per lloar els fets del passat. Al cap, duu una corona de llorer, símbol de la glòria dels herois dels quals narra les aventures. A vegades, se l'acompanya d'un globus terraqüi i algun símbol del temps, per mostrar que la història abraça tots els llocs i moments. Se la considera també inventora de la guitarra.[2]

Com la resta de les muses, és filla de Zeus i Mnemòsine, la memòria. Juntament amb Píer, rei de Macedònia, és mare de Jacint[3] i algunes versions afirmen que també d'Himeneu.[4]

Referències[modifica]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 376. ISBN 9788496061972. 
  2. Compte, Fernand: Mitos y divinidades de los cinco continentes. Barcelona: Larousse, 2006, p. 32.
  3. Apol·lodor. Biblioteca, I, 3, 3
  4. Servi. Expositio, VII, 30

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]